a) UN REVISCOLAMENT DE LO RELIGIÓS JUNT AMB L’ETNOLOGIA… UNITS A UNA OBERTURA A L’EVOLUCIÓ I A LO AUTÒCTON.
Com a punt positiu, direm que, en els darrers temps, especialment, de fa uns vint anys ençà [1] (i vàlid per a la nostra llengua i per a la nostra cultura), hi ha un augment de l’interés per la cultura tradicional autòctona, això és, pel matriarcalisme. Així, en viles com Aielo de Malferit (la Vall d’Albaida), hi ha el blog “Història d’Aielo de Malferit” (http://historiadeaielo.blogspot.com) en què s’exposa molta informació relativa a tradicions i a partir de publicacions o de la història local; en el Camp de Mirra (comarca de l’Alt Vinalopó), hi ha un moviment interessat per la cultura local i per la valenciana, com ho manifesta el fet que la resposta a un correu electrònic en què demaní informació a l’ajuntament fos diligent (per part de Romà Francés i Berbegal, estudiós de cultura valenciana i del Camp de Mirra) i que, després, com ja havien fet un any arrere de Vilallonga del Camp estant (població catalana del Tarragonès), em proposassen escriure unes planes sobre els Sants de la Pedra; en Banyoles (ciutat i capital del Pla de l’Estany), hi ha articles sobre la celebració de la festa en el Terme, la banda de la ciutat històricament vinculada amb els pagesos i, fins i tot, recerques locals que, tot i que no figuren en Internet, aporten molta informació relacionada amb els sants Abdó i Senent. O, com ara, en Camporrells (vila aragonesa de la Llitera), on, de 1979 ençà, es balla, altra vegada, el “ball dels totxets” i que, no sols en el 2009 s’hi féu el llibret i disc “Totxets de Camporrells. 30 anys de recuperació d’un ball i una tradició popular (1979-2009)”, sinó que, a banda, per exemple, actualment, hi ha l’”Associació cultural recreativa ‘Els Totxets’ de Camporrells”, entitat que també reporta per Internet.
Així mateix, veiem persones interessades per la cultura tradicional i pel matriarcalisme: persones dedicades als goigs (com ara, Joan Roig i Montserrat, compilador de goigs i que n’ha creat), fins a moltes persones que, partint de la casa de la vila, de la parròquia o, com ara, de les oficines de turisme, es mostren receptives a indagar sobre temes etnològics i que, ben mirat, els difonen mitjançant Internet o bé, com ara, a través de publicacions periòdiques.
Però també hi ha obres d’història local o sobre religió, com és el cas del llibret “Abdon i Senén, damunt la pedra ferma”, de Martirià Brugada i Clotas (del 2004), del llibre “Els Sants Abdó i Senén: documentació, gojos i iconografia”, de Juan José González Pla i de Josep Dionís Martínez (editat per la Junta de la Confraria dels Sants Patrons Abdó i Senén – Sagunt, any 2000), del llibre “De la Festa d’Acció de Gràcies i d’altres festes de Carpesa” (edició a càrrec de José Jaime Brosel Gavilá i editat per l’Ajuntament de València, en el 2005), amb molts articles relacionats amb els Sants de la Pedra en Carpesa, del llibre “Culte i iconografia de Sant Abdó i Sant Senén a Catalunya”, de Rosa Ribas Garriga (publicat per l’Editorial Claret, en el 2007) com també “La vida dels gloriosos sants Abdó i Senén”, de Joan Baptista Anyés (i editada per Ulleye, en el 2010, amb lleugeres adaptacions) , o d’altres que, aprofitant els blogs o les pàgines d’Internet, exposen costums, tradicions, temes etnològics o religiosos o, altrament, en nexe amb la comarca i que són acollidores a gent d’altres comarques.
Aquesta línia d’actuació aplana que les persones que reviscolem la llengua, la cultura de cada població i que, així mateix, no partim d’idees o de conceptes abstractes, sinó que, entre d’altres temes, els concebem (àdhuc, els actes festius) com un punt d’encontre entre persones, tinguem també presents el món agrícola, la llengua vernacla, les tradicions religioses, la literatura, la manera matriarcal d’entendre la religió, i, és clar, que estiguem oberts al canvi respectuós amb lo tel·lúric.
Així mantenim la unitat i els vincles entre membres, com ara, de tot l’àmbit lingüístic i amb la terra on vivim, però també oberts a no viure només dels records passats. En paraules del papa Francesc i que hi ha en l’article “Discurs del papa Francesc a la II Trobada Mundial dels Moviments Populars” (http://www.catalunyareligio.cat/ca/blog/homilies-del-papa-francesc/discurs-del-papa-francesc-ii-trobada-mundial-dels-194247), el qual figura en la web “CATALUNYARELIGIÓ”, cal “fer créixer aquesta unitat. Mantenir la unitat contra tota temptativa de divisió és necessari perquè la regió creixi en pau i en justícia”, dir “Sí a l’encontre entre Pobles i cultures”, “defensar la Mare Terra” i, com ara, viure actuant amb la idea que “el futur de la humanitat no està només en mans dels grans líders, de les grans potències i de les elits. Està sobretot en les mans dels pobles”.
Per això, promovem (i en eixa línia estem), lo que va de cara a la recuperació de la història de la cultura autòctona i, concretament, de la que empiula amb els nostres ancestres i de la menys tractada, tradicionalment i actualment, perquè nosaltres i les noves generacions, coneguem millor el passat.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
Nota: [1] Aquestes línies són del 2019.