Música eròtica en l’obra “Coses de la meua terra (la Marina). Terça tanda i darrera”, de Francesc Martínez i Martínez (1866-1946).
Un altre llibre de què hem copsat moltes cançons d’humor eròtica és “Coses de la meua terra (la Marina). Terça tanda i darrera” , del folklorista valencià Francesc Martínez i Martínez (1866-1946), obra a què accedírem en la primavera del 2023. Per exemple, quan escriu
“El rector de Bufalí
té una burreta,
li lleva l’albarda
i es queda nueta.
Ai, ai, ai…”[1] (p. 163).
“Aguaita’t [2] a la finestra,
aguaita’t al finestró.
Tu tocaràs la guitarra,
jo tocaré el guitarró” (p. 163).
“Olivetes del cuquello,
per a mi, senyor rector;
totes les xiques m’agraden:
quant més boniques, millor” (p. 163).
“Que te vullc, que te vullc,
que te vullc, bajoqueta;
que te vullc, que te vullc,
que te vullc, ben tendreta” (p. 163).
“Eres [ = Ets] la més guapa
que hi ha en el Marquesat[3];
per a ser més bonica,
tens el monyo anellat” (p. 164).
“El rector de Bollulla
té una pistola
i acaça les xiques
amb camisola” (p. 164).
Per tant, la dona va per davant de l’home.
“L’alegria dels fadrins
és un mocador de pita,
una manta morellana
i una xica ben bonica” (p. 166).
“Fadrí: si penses casar-te,
pensa-ho bé i deixa-ho estar,
perquè la dona és un orgue
molt difícil de tocar” (p. 166).
Igualment, l’estudiós d’Altea recorda que, “voltant pel poble costeres amunt i costeres avall, solen, en passar per davant de la casa d’alguna fadrina, núvia o pretesa d’algú dels voltadors, parar-se i cantar cançons més o manco intencionades, dirigides a la xica o a ses circumstàncies” (pp. 166-167), prou sovint, en aplegar el mes de maig, com ens han reportat algunes persones:
“Tota la nit acamine[4]
sols per a veure’t la cara
i, ara que estic ací,
trobe la porta tancada” (p. 167).
Així, ella ha decidit quan el rebria i quan no.
Prosseguint amb l’esmentada obra de Francesc Martínez i Martínez, amb un estil molt típic de la música catalana, agrega aquestes tres cançons (en paraules de ma mare, “Cançons de picadeta, de les albades, molt típic en València”), les quals podríem empiular amb rondalles en què un personatge masculí s’acosta (amb un instrument musical) on viu una princesa jove perquè, al capdavall, ella li accepte el casament:
“Xica del monyo lluent
i els caragols per la cara!,
et penses que tots et volen
i tu estàs molt enganyada” (p. 168).
“Jo tinc una perereta
que ni fa flor, ni fa peres
i la tinc acomparada
a les xiques carasseres” (p. 168).
En l’original, figura “acompará”.
I una que alguns col·laboradors plasmaren:
“Encara que me donares
cent lliures i un bancal d’horta,
no me casaria amb tu
perquè tens la boca torta” (p. 168).
Unes pàgines després, l’investigador passa a una secció del llibre, la qual, potser per evitar algun maldecap i, més encara, tenint present que el treball s’editaria en temps del general Franco (ací, conclòs en 1946, uns set anys després d’haver acabat la guerra), prefereix qualificar de “Cançons”. Hem de menester dir que captem moltes composicions (ho repetim, moltes) que, directament, podríem qualificar com a eròtiques i, si no, com a relacionades amb el tema de l’amor i, àdhuc, en més d’un cas, amb vocabulari escatològic.
En farem esment:
“Si em pensara que em volgueres,
et portaria un regal:
un bon mocador de pita
i tela p’a un davantal” (p. 173).
“Marieta: tin-te dreta,
tin-te dreta i no cauràs:
que, si es trenca la rameta,
culadeta pegaràs” (p. 173).
Podria tractar-se d’uns mots del nuvi a la núvia, dona que, en altres versos, és qui tria, qui decideix:
“Les parelles en la mar
estan esperant el vent;
jo esperant estic, de tu,
paraula de casament” (p. 174).
“El sol ja se’n va a la posta;
les gallines, al joquer[5];
ma mare tanca la porta
i en tira el nóvio al carrer” (p. 174),
perquè considera que ja és tard.
Amb un toc d’humor i en què es reflecteix l’agilitat i la rapidesa femenina, n’hi ha una que havíem llegit abans del 2023, any en què accedírem a aquest llibre:
“Ella fuig i jo l’acace
per mig d’un garroferal
i, girant-se, va dient-me
‘-No m’agarraràs, pardal’” (p. 174).
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
Notes: [1] Sobre aquesta cançó, direm que el 26 de gener del 2022 es publicà en el grup de Facebook “Refranys i dites valencians”.
[2] En l’original, “Asomat”. Com podem veure, substituir aquest mot per una forma genuïna no afecta la rima, ni la música.
[3] Es refereix al Marquesat de Dénia.
[4] Aquesta forma figura en el DCVB.
[5] En el DCVB, “Joquer” figura com “Barra o embarrat on dormen les gallines”.