Un altre apartat interessant del llibre “Poblet. Narracions, tradicions i llegendes”, de Jaume Ramon i Vidales, editat en 1910 en Barcelona, és “L’obra del pare Finestres”. A mitjan segle XVIII, Jaume Finestres de Monsalvo (1696-1769), historiador català i monjo del Monestir de Poblet, féu la seua obra “Història de Poblet” i “És de saber que, en aquell temps, els monestirs de Poblet i el de Santes Creus, ambdós, de l’orde del Cister, havien iniciat una sorollosa qüestió sobre quin d’ells tenia més antiguitat i preferència sobre l’altre ; qüestió que degenerà en un litigi (…) i en el qual acabà sortint guanyador Poblet” (pp. 62-63).

“Doncs bé: (…) una vegada acabat el plet, [ el pare Jaume Finestres] aprofità els treballs que havia fet per a escriure la història del monestir, que consta de cinc volums en quart impresos a Cervera.

Emperò, en fer-se càrrec, la comunitat, de la importància d’aquella obra; en veure l’immens cúmul de dades i de notícies que contenia i els molts i importants documents que transcrivia, fins llavors inèdits, en comprendre que tota la història del monestir passava al domini del públic, cregué que no era convenient als seus interessos divulgar les intimitats de la casa i acordaren recollir l’edició, motiu pel qual són tan pocs els exemplars que avui se’n coneixen, sobretot, del volum quint; comprenent-se perfectament el darrer per la raó que els volums no es publicaven junts, sinó amb un interval de temps de l’un a l’altre, lo qual féu que el quint estigués més poc temps a la venda pública, si és que hi va arribar a estar” (p. 63).

Resulta interessant aquest fragment, ja que, més d’una vegada, el fet que hi haja un poc de competència, desperta la creativitat (en aquest cas, associada a l’afany de recerca històrica).

Cal afegir que, en la cultura quitxé (d’Amèrica Central, matriarcalista i a què és vinculada Rigoberta Menchú), una de les coses que es comenta és que hom procura que la informació que passa de generació en generació no isca del grup ètnic, del Poble.

En la darrera narració que presenta el folklorista català Jaume Ramon i Vidales (1846-1900), “La vull negra”, es plasma un detall present en algunes rondalles: que, al costat d’un tot o res, hi ha com a opció preferida unir la part activa i la passiva. Així, “El pare bosser del convent de Poblet, l’any 18…, podia ben bé alabar-se de muntar la mula més fiada i caminadora que hi havia sota la capa del cel” (p. 63). Passa que era grisenca i que el religiós n’hauria gaudit amb una que fos negra.

“I, com que ‘Val més un gust que cent lliures’, segons l’adagi diu, sa paternitat resolgué canviar la mula grisenca per una altra mula, negra, que tingués les mateixes condicions d’aquella” (p. 64). I ho va assolir amb els ramblers de Santa Coloma, una vila que porta el nom d’una santa, com indica Esther Borrell en l’obra “Les tres mares. Les arrels matriarcals dels pobles catalans”, empeltada amb la joventut.

Llavors, “Tantost es van saber en el firal les intencions del bon frare, una nuvolada de ramblers i de gitanos l’assetjaren proposant-li truqués; mes les mules negres que li oferien restaven totes molt enrere al costat de la grisenca” (pp. 64-65).

Més avant, l’estudiós ens indica que el religiós en comprà una negra “de bona marxa, dòcil, mansa, fiada” (p. 65), trets que, com veiem posteriorment, enllacen amb aquest personatge.

“I, més content que unes Pasqües d’haver fet un bon negoci, emprengué el retorn al convent” (p. 66).

És ací quan apareix un mosso que, netejant la mula, descobreix el pastís i demana audiència amb el monjo i li diu:

“-Lo que hi ha és que la mula negra,… s’ha tornat grisenca.

Era la mateixa! Els gitanos, (…) després d’haver-la comprada, la pintaren de negre per a enganyar el frare.

Les cròniques no conten si li passà la fal·lera del canvi, encara que és de creure que així devia ocórrer” (p. 66).

Per consegüent, si, com en més d’una rondalla, el personatge fosc (ací, els gitanos, per la pell; en altres relats, un moro o una mora) és qui ha vençut i és el més deixondit (en lo comercial i tot) i aconsegueix el seu propòsit, mentres que el religiós se sent representat en la mula, es tracta d’una narració amb els papers ben repartits entre l’home i la dona i, de pas, capim el matriarcalisme.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.