Un altre poema del llibre “Consells, glosses i records”, de Ramon Tanyà i Lleonart, i en què es plasma el tema de la maternitat, és “El meu anyell fidel”, recopilat de l’obra “La mort del camp”, de Maria Font i Castany (p. 112), quan diu
“Quan jo era, tot just una nena,
tenia un anyell, molt blanc i petit,
(…) I sembla que el vegi, recordant-lo encara,
xuclant amb del·lera, el blanc biberó,
bellugant la cua, com si de la mare,
estirés amb joia, l’adient mugró”.
Aquests versos empiulen amb el nen que alleta de la mare.
A més, comenta que,
“En poc temps, va ser-ne molt bella joguina,
un anyell, alegre, ferm i vigorós,
de llana esponjosa, ben rissada i fina,
pels prats i carenes, brincàvem els dos.
(…) i al caient de la tarda, cada jorn venia,
tot content, a esperar-me, darrera el collet”.
Per tant, enllaça la infantesa amb trets que solen associar-se als xiquets de pocs anys i, ben avançada la vesprada (detall que empiula amb lo femení), la mare acull el criançó i se’l posa al collet.
En acabant, passem a unes línies relatives a l’inici de la primavera, estació vinculada amb els nins com també amb el ressorgiment de la vida:
“Els arbres florien, Pasqua s’apropava,
les herbes dels marges, veia rebrotar,
(…) els camps sadollaven de flors i perfum” (pp. 111-112).
Una altra composició de l’obra de l’escriptor de Gurb, i en què copsem lo maternal (ací, mitjançant les mares de llet, també conegudes com dides, i les burres de què, àdhuc, mamaven), és “Les burres de la llet” (pp. 124-126), de 1923, la qual Ramon Tanyà i Lleonart havia compilat i que comença amb una qüestió:
“Recordeu la Barcelona vella
i el to somort i discret,
com molt dolça cantarella,
del balanceig, de l’esquella
de les burres de la llet?
Passaven arrenglerades,
entremig dels ciutadans,
amb posat de capficades,
(…) fent de dides ambulants”.
Igualment, addueix que
“Tingué tanta anomenada,
els carrers d’En Robadó,
perquè duien travessada
la manta esfilagarsada
amb la seva direcció”
i que,
“Com que curaven tots els mals,
cada una era una farmàcia;
les cabres, molt menys formals,
es ficaven pels portals
com a bona democràcia”.
Sobre això, més d’una vegada, persones que hem conegut (principalment, de nascudes en els anys quaranta del segle XX o abans), ens han comentat que ells aplegaren a beure llet de cabra o d’altres animals que solien estar en més d’una casa.
Finalment, aquest poema afig que,
“Si estaven bons, llet de cabra,
de burra, pels delicats,
i tothom, al llit, arrenca amb la llet, que li tocava,
feliços i alimentats.
Barata i ben mesurada,
no venia pas d’aquí,
es veia, alguna vegada,
a la porta d’una entrada,
vessar-se un rajolí”.
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)
