Arxiu d'etiquetes: comunalis

“Tracte és tracte”, habitants ben governats i molt receptius

 

 

Afegirem que, en “Les rondalles de Cels Gomis i Mestre”, d’Emili Samper Prunera, hi ha dues narracions recopilades per Cels Gomis en línia amb el comunalisme i vinculades amb el matriarcalisme, en què els habitants d’un poble trien qui en serà el batle. Així, en el conte “Qui agafi la poma, serà l’alcalde”, copsem que “Hi havia dos veïns que es disputaven la vara i portaven dividit i en renou a tot el poble. (…) un dels veïns (…) va dir:

-Per què ens havem de disputar nosaltres per dos que volen la vara? Si la volen, que se la disputin ells sols. Tirem una poma carrer avall i, el qui l’agafi, serà l’alcalde” (p. 79). Tot seguit, tots els habitants aproven la proposta, “Van a buscar la poma i la tiren carrer avall; corren darrere els dos pretendents d’alcalde i, abans que ells l’agafessen, surt un porc i se la menja.

-Tracte és tracte” (pp. 79-80), acordaren tots i, així, accepten que “el porc de l’oncle Joan[1] serà aquest any el nostre alcalde.

I així fou” (p. 80). 

Prou semblant a aquesta i, amb un missatge final molt interessant, és la rondalla “Elegir nou batlle”, també arreplegada per Cels Gomis, en aquest cas, en relació amb la Vall de Benasc (en la comarca de la Ribagorça), on veiem una població amb una situació semblant, entre en Pau, en Pere i la resta d’habitants del poble. Però, “un dels veïns, (…) els va reunir a tots[2] i els va dir:

-Quina necessitat tenim, nosaltres, de barallar-nos perquè aquests dos vulguin ser batlle? Voleu creure’m? Que es barallin ells.

-Doncs, què hem de fer? -van preguntar alguns.

-Tirarem una poma carrer avall (…) i el primer que l’atrapi, serà el nostre batlle.

Dit i fet. Van reunir els dos candidats (…) i, en presència de tot el poble, van tirar la poma carrer avall.

(…) Comencen a córrer en Pau i en Pere per veure qui l’atraparia primer i, abans que cap dels dos l’aconseguís, surt el porc de l’oncle Joan i se la cruspeix[3].

-Tracte és tracte” (p. 80) diuen els del poble i afigen “El porc de l’oncle Joan serà el nostre batlle enguany.

I així va ser.

I, per cert, que encara hi ha veïns que se’n recorden i juren que mai no havien estat tan ben governats, ni han tornat a estar-ho després, com l’any que van tenir per batlle al porc de l’oncle Joan” (p. 80).

Per això, podem dir que, a banda del comunalisme, captem que els qui narraren la rondalla preferien un sistema polític molt obert i en què es pogués renovar amb major freqüència i que, igualment, estaven receptius a persones que poguessen governar millor el poble. De fet, en els sistemes d’organització política més oberts (i comentarem, sense embuts, que van molt en línia amb les cultures matriarcalistes), hi ha major democràcia directa i un ambient més obert i més participatiu.

Agraesc la col·laboració de les persones que em fan més fàcil el treball sobre el matriarcalisme i a les que em fan costat dia rere dia.

 

 

Notes: [1] Ací no s’empra amb doble intenció, sinó que fa referència a un porc de l’oncle Joan.

[2] Els altres veïns.

[3] En el DCVB, cruspir”, per exemple, vol dir “Agafar una cosa per a menjar-se-la”.