Bon dia,
Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿solien dir refranys quan veien gent? Gràcies.
Podeu trobar més informació en la web «Malandia» (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.
El meu compte en Twitter és «Lluís Barberà i Guillem».
Avant les atxes.
Una forta abraçada,
Lluís Barberà i Guillem
****
En correus electrònics, l’11 d’octubre del 2025 ens posaren «Més que refranys, en les converses sortien: dites o frases fetes, relacionades amb el temps, amb la casa o amb els animals» (Rosa Rovira).
En el meu mur, l’11 d’octubre del 2025 plasmaren «Ses padrines parlaven amb dites perquè ets infants no entenguéssim ses xerrarderies que deien o temes tabús.
‘Xerrar en termes’, li dèiem… Quan era ben nina, vaig aprendre… ‘Alerta, que ets infants escolten i processen’…» (Maria Galmes Mascaro). En relació amb l’expressió «Xerrar en termes», escrita per Maria Galmes Mascaro,- l’11 d’octubre del 2025, ma mare, per telèfon, em digué «I parlar-te en clau, si feia falta». «Les meues àvies, sempre; i jo també ho faig perquè en vaig aprendre, d’elles» (Montserrat Junqué Plaja).
Quant a missatges, l’11 d’octubre del 2025 i més avant ens plasmaren «L’àvia paterna, que no sabia parlar castellà, quan veia un munt de gent, solia dir: ‘Molta gent i poques persones…'», «Sí: els refranys eren molt comuns en la seva parla quotidiana» (Joan Prió Piñol), «No ho recorde» (Lurdes Gaspar), «No sols quan veia gent; parlant d’aquest o de l’altre, també.
Quan van fer ‘La memòria dels Cargol’, l’àvia de la família, a vegades, em recordava casa meva» (Àngel Blanch Picanyol), «De refranys, a casa meva, la iaia en deia moltíssims. És curiós perquè ella no sabia llegir, ni escriure (no em va deixar que jo li ensenyés, per orgull!), però parlava molt bé i sabia els refranys i frases fetes. Era de Ripoll i havia nascut el 1899» (Angelina Santacana Casals), «Deien refranys, sí. Però no quan veien gent, que jo recordi» (Rosó Garcia Clotet), «Sííí. ‘Si els pecats fossin a la cara, que n’hi haurien, de màscares’. ‘Tal faràs, tal trobaràs'» (Àngels Sanas Corcoy), «El pare sempre acompanyava la mare a missa i deia ‘Mira la cua que hi ha. I reparteixen hòsties. I si fossin canapès?’. L’avi deia la dita ‘Sembla el mercat del ram'» (Montserrat Cortadella), «‘Molta gent i poques persones!’.
‘Tants que en va matar el rei Herodes i en som molts!'» (Maria Dolors Sala Torras), «Ma mare deia un refrany que aconsellava prudència amb els desconeguts: ‘GOS QUE NO CONEGUES, NO LI FACES FESTES'» (Ximo Caturla), «Solien fer rondalles de tota persona de fora Catalunya i solien encertar» (Lydia Quera), «Sí. I, quasi sempre, DE BROMA» (Maria Capellas Carreras).
Agraesc la generositat de les persones esmentades.
Una forta abraçada.
