Bon dia,
Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿solien dir refranys quan veien gent? Gràcies.
Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.
El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.
Avant les atxes.
Una forta abraçada,
Lluís Barberà i Guillem
****
En correus electrònics, l’11 d’octubre del 2025 ens posaren “Més que refranys en les converses sortien: dites o frases fetes, relacionades amb el temps, la casa o els animals” (Rosa Rovira).
En el meu mur, l’11 d’octubre del 2025 plasmaren “Ses padrines parlaven amb dites perquè ets infants no entenguéssim ses xarrarderies que deien o temes tabus.
‘Xerrar en termes’, li deiem… Quan era ben nina, vaig aprendre… ‘Alerta, que ets infants escolten i processen’…” (Maria Galmes Mascaro). En relació amb l’expressió “Xerrar en termes”, escrita per Maria Galmes Mascaro, l’11 d’octubre del 2025, ma mare, per telèfon, em digué “I parlar-te en clau, si feia falta”.
Quant a missatges, l’11 d’octubre del 2025 ens plasmaren “L’àvia paterna, que no sabia parlar castellà, quan veia un munt de gent, solia dir: ‘Molta gent i poques persones…'”, “Sí: els refranys eren molt comuns ens la seva parla quotidiana” (Joan Prió Piñol), “No ho recorde” (Lurdes Gaspar), “No sold quan veia gent; parlant d’aquest o de l’altre, també.
Quan van fer ‘La memòria dels Cargol’, l’àvia de la família, a vegades, em recordava casa meva” (Àngel Blanch Picanyol), “De refranys, a casa meva, la iaia en deia moltíssims. És curiós perquè ella no sabia llegir, ni escriure (no em va deixar que jo li ensenyés, per orgull!), però parlava molt bé i sabia els refranys i frases fetes. Era de Ripoll i havia nascut el 1899” (Angelina Santacana Casals), “Deien refranys, sí. Però no quan veien gent, que jo recordi” (Rosó Garcia Clotet), “Sííí. ‘Si els pecats fossin a la cara, que n’hi haurien, de màscares’. ‘Tal faràs, tal trobaràs'” (Àngels Sanas Corcoy), “El pare sempre acompanyava la mare a missa i deia ‘Mira la cua que hi ha. I reparteixen hòsties. I si fossin canapès?’. L’avi deia la dita ‘Sembla el mercat del ram'” (Montserrat Cortadella), “‘Molta gent i poques persones!’.
‘Tants que en va matar el rei Herodes i en som molts!'” (Maria Dolors Sala Torras), “Ma mare deia un refrany que aconsellava prudència amb els desconeguts: ‘GOS QUE NO CONEGUES, NO LI FACES FESTES'” (Ximo Caturla), “Solien fer rondalles de tota persona de fora Catalunya i solien encertar” (Lydia Quera).
Agraesc la generositat de les persones esmentades.
Una forta abraçada.
