Prosseguint amb la sexualitat matriarcal, però en el llibre “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, de Rosa Rovira Sancho, la copsem en la composició “Una rosa setinada” (p. 43), del 2018, quan diu que,
“Explorant per la parada
hi ha colors per escollir,
però el cor tria una rosa
setinada de robí.
Fina rosa bella i tendra
exalçant amor serè,
regalada amb simpatia
reconforta el nostre alè.
Regalem-la sens demora
en senyal de l’amistat”.
Així, l’autora indica quina és la classe de sexualitat que viuen tots dos i veiem que, a més, enllaça amb el matriarcalisme.
Un poema en què la captem, i en la mateixa obra, és “Felicitats i per molts anys” (p. 53), escrit amb motiu de les noces d’or, en dir que
“en Ramon Franch, el seu amor va donar
a la noia de cal Paneta en va ser l’escollida
per viure una vida i es volgueren casar.
Al mas Saladich van fer la niuada
dominant bon paisatge al cim del turó
a pagès van trobar la raó del seu viure
com una família d’humil vocació”.
Per consegüent, figuren trets dels qui ja escrigueren l’historiador Jaume Vicens Vives i Josep Pla, en nexe amb la pagesia.
Agregarem que, com ens respongué Rosa Rovira Sancho en un missatge de l’11 d’abril del 2025, “Sí, és així.
L’home ve d’un altre poble i es casa amb una noia d’aquí.
Viuen a pagès, però a tocar del poble”.
Després, podem llegir que
“Nasqué una poncella que els omple de joia
(…) i els dóna família més àmplia i sincera
on regna harmonia, avinença i frescor”,
detalls que ens han vinculat amb moltes persones del camp i de zones rurals.
Altrament,
“En Ramon integrat en les festes del poble
Reis, germandats, futbol, caçadors
enamorat d’animals i dels arbres
ocell caramellaire de bell cantador”
i, així, es reflecteix el sentiment de pertinença a la terra (festes, associacions, fauna, flora i música).
La dona, com moltes, una persona interessada pels petits detalls i per la natura com també de l’evolució no artificial en la vida:
“Teresita humil, mestressa de casa
estimant la natura, joiell d’esplendor”
mitjançant flors i plantes.
A més, capim una parella molt oberta i disposada a fer costat, per exemple, a través de la saviesa de la vida i, de pas, en línia amb l’educació matriarcal:
“Disposats sempre a donar un somriure
a aquell que demani un savi consell
la porta de casa sempre està oberta
per l’amic que el va a veure, no es quedi al portell”.
Finalment, la poetessa de Monistrol de Calders ho explica en plasmar que
“Avui reforcem amb dolça tendresa
que duri per sempre l’amor del sentiment
doncs fa cinquanta anys que van fer la promesa
d’estimar-se sempre en ferm casament”.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)