Continuant amb el sentiment de pertinença a la terra en l’obra “Poemes 2000/2011”, de Rosa Rovira Sancho, l’autora escriu uns versos sobre Nadal, “Nit de Reis a Monistrol” (pp. 19-20), en què, a més, trau el tema de l’educació matriarcal i el de la innocència dels xiquets. En primer lloc, direm que, el fet d’haver captat que la composició anterior era sobre Nadal, però, més bé, semblant a moltes centrades en Betlem i que, en canvi, en aquests versos, empiula Betlem, Monistrol de Calders i la masia de Saladic (dins de la mateixa vila), féu que ens decantàssem per aquest tema:
“Mireu tots aquella estrella
mireu tots cap a l’orient,
una estrella prodigiosa,
encisa a tota la gent.
Van tres Reis amb ses corones,
van cercant a l’Infantó,
creuen valls, rius i muntanyes,
regalant bocins d’amor.
Enmig de verds paratges,
troben un petit poblet,
humil i amb menudesa,
com Betlem o Natzarè”.
La poetessa, encara que orienta la mirada cap a orient (cap a Betlem), ho fa de manera passatgera, puix que els elements geogràfics que posa són presents en Catalunya, però no en terres israelianes.
No debades, afig que
“A Saladic hi fan parada,
per reposar del llarg tragí,
els ofrenen bocins de coca,
delitant glopets de vi.
Pels cavalls un xic de palla,
bon servei els han donat!
emprenen de nou la marxa,
amb el cor ple de bondat”.
Per tant, habitants del mas agraeixen la bonesa dels visitants, els hi acullen i, igualment, els donen presents associats a menjars típics de la zona. Això, el mateix dia que escriguérem aquestes línies, el 20 de febrer del 2025, ens evocà que, un amic que visqué en Atacama, en contacte amb el Poble colla (matriarcalista), quan aplegava Nadal, en la representació de la festa, posaven detalls que tenien a veure amb la contrada: hi havia un lligam amb lo tel·lúric.
A banda, com en indrets rurals on hi ha animals que formen part de la casa o, per exemple, del mas, els cavalls no figuren com un animals d’esbarjo, sinó com si fos un familiar més que fa per la casa i, àdhuc, per la comunitat. Això explica que els donen palla.
Agregarem que els Mags
“Arriben a la plaça
tota plena de llumets,
i la màgia s’il·lumina
amb la llum dels fanalets.
Guiats fins a l’arcada
on hi ha el petit nadó,
s’agenollen al davant
adorant a l’Infantó”
i, així, abraçant la bonhomia dels nens (ací, simbòlicament, mitjançant la figura del Nen Jesús) i atorgant cada u part de lo millor que li pot presentar. I tot, de nit, un tret que enllaça amb la tradició matriarcalista.
Finalment, com en altres poemes seus, podríem dir que l’escriptora de Monistrol de Calders fa un agraïment a la infantesa i, més encara, una crida a l’afabilitat, a la benevolència i a la germanor (ja que, en aquest cas, s’uneixen els qui més saben amb els aprenents):
“Una nit plena de glòria,
alegria i il·lusió,
els infants amb sa innocència
fan brillar el seu resplendor.
Regals per la infantesa,
regals amb il·lusió,
nostre cor vol la innocència
per crear un món millor”.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)
