Continuant amb poemes del llibre “Camins del Record” en relació amb el sentiment de pertinença a la terra i amb el matriarcalisme, mitjançant balls i danses, es plasma en la composició “Ballarem sardanes” (p. 26):
“El dia de la sardana
és festa gran i de joia (…).
Donzelleta dels ulls blaus
i de faldilla florida,
tu i jo amb els braços oberts
(…) Catalunya farem gran
amb l’amor i la noblesa
que tenim els catalans.
Així va seguint la festa
i ens fa reviure l’encís
doncs anem a puntejar-la
grans, joves i petits.
Així farem gran rotllana”.
Com podem veure, Teresa Bertran Tolosa vincula la sardana amb Catalunya i empiula la terra tant amb l’amor com amb lo noble i, com en altres escrits, posa gent de totes les edats i fent rogle.
Així, en un altre poema de la mateixa corda, “La Vila fa festa” (p. 34), plasma
“Plaça de la Vila
(…) Parelles que dansen
sardana tu ets gran,
tes arrels profundes
i és molt dur el brancam.
Joia catalana
t’hem de conservar
la teva grandesa
en el nostre cor.
Joves i més grans
podem puntejar-la
la dansa encisera
donant-nos les mans.
Tot fent la rodona
i amb gran il·lusió
celebrem la festa
amb pau i germanor”.
Per consegüent, trau les arraïls, les rames (la jovenesa i la infantesa) i la participació.
Un tercer poema en nexe amb el sentiment esmentat, i que té a veure amb la dansa, és “Vermelles barretines” (p. 90), en què la poetessa de Guissona exposa sobre l’aliança junt amb la cerca de fadrina amb qui festejar (l’anella i els clavells) i, igualment, reflecteix la infància i l’esperança (la ginesta) i Catalunya:
“Sardana encisera,
joia catalana,
ets tu la poncella
d’un roser estimat.
(…) Els joves fan una anella
els grans es donen les mans,
(…) i un clavell vermell al trau,
que l’ofereix a una nina
amb molt afecte i tendresa,
aquest jove enamorat
d’una bella donzelleta.
Clavells vermells i ginesta
és l’escut de nostra terra,
les quatre barres de sang
i una pluja de ginesta.
(…) Catalunya fa gran festa”.
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)
