Tornant a poemes de Ramon Tanyà i Lleonart que figuren en el llibre “Consells, glosses i records”, en aquest cas, dedicats, sovint, a néts seus i a persones més jóvens que ell, per exemple, n’hi ha u que empiula amb els fills del demà: “Testimoni – Noces sinceres” (pp. 168-169). Així diu:
“Seguint dels pares l’exemple,
(…) si vostra llavor, no falla,
vostra llar, serà un jardí;
on fadrins, i jovenalla,
també podran, escollir.
I si arreu, sentiu a dir,
que els colors han vist sortir,
(…) són de l’Arc de Sant Martí,
que han baixat del Sol, aquí,
per gaudir, de vostra Festa!”.
Resulta interessant que la darrera estrofa plasme un tret que ens evoca la cultura colla i el sorgiment de la vida, però, ací, mitjançant els colors (els raigs) que envia el Sol cap a la terra, això és, cap a la mare. O siga, en línia amb la Pachamama en aquesta cultura ameríndia, matriarcalista.
Igualment, dues composicions que posa més avant, les dedica a una néta seua en plena infantesa i a la mare de la xiqueta (però com si l’hagués escrita la filla, ja que captem “la fidel, filleta, Ester”).
En la primera, “A la molt simpàtica néta Ester en el dia del seu sant” (p. 172), copsem que la nina ha eixit de la terra (la mare) i el poeta de Gurb li desitja un bon esdevenidor:
“Airosa, gentil donzella,
gresol de flors, flairejant,
ets un esqueix, viu, de poncella,
en la Diada, del teu Sant.
Per molts anys, joliua Ester,
i amb l’esclaf, d’un tendre llavi,
puguis fruir-la, amb escreix.
Així ho desitja, el teu avi!”.
La segona (sense títol, en la pàgina 173) va acompanyada de versos que dedica a la mare:
“Per molts anys, mare fidel,
ramell de flors, perfumades,
ets lluïssor, aurora de Cel,
espill d’arts, ben madurades.
I per avui, demà i sempre,
puguis gaudir-lo, amb plaer,
així ho desitja, ben contenta,
la fidel, filleta, Ester!”.
Per tant, les paraules que exposa són ben lluny de lo que podria ser l’amor romàntic i, en canvi, encaixen amb la cultura de la senzillesa i maternal, ben fàcil de veure reflectida en la poesia matriarcal.
En una tercera endreça, “A na Gemma Dordal i Tanyà en l’acollidora diada del seu sant” (p. 175), però a una altra néta, qui ja tenia quinze anys, comenta:
“Gemma, adient i formosa,
endiumenjada d’afanys,
alegre, ben joliua rosa,
ferm joiell, dels teus quinze anys.
Que l’horitzó, d’una altra aurora,
sigui per a tu, vibrant anhel,
en l’ahir, avui, i a tothora,
recollidora, d’un pur Cel.
I amb simpatia sencera,
i lleial, frescor de llavi,
prossegueix per la drecera.
Així, ho augura el teu avi!”.
Per consegüent, Ramón Tanyà i Lleonart espera que ella tinga un futur (la segona eixida del sol) que li aplane el camí.
A banda, el poeta, com si es tractàs més bé d’un suggeriment (d’acord amb l’estil i amb el vocabulari, semblant al d’altres escriptors matriarcals a què accedírem), fruit de vivències que ell ha tingut, recomana que la xica continue per l’opció que ella ha triat (ací, simbolitzant el model de vida).
Per això, podríem dir que aquestes paraules enllacen amb l’educació en els Pobles matriarcalistes.
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)
