Una altra composició de Ramon Tanyà i Lleonart, en què copsem la maternitat, en aquesta obra, és “El naixement de Jesús”. Diu així:
“Avui ha ben nascut un fervorós infant,
i hem sentit el so, del seu primerenc plor,
belles manetes blanques, suaus, d’etern encant,
ens han omplert de joia i pulcra emoció.
Li hem anat vestint, l’angelical nuesa,
i ha aparegut més bell, més rosadet,
l’hem acariciat, amb jovial tendresa,
i l’hem aconhortat, amb el somriure net.
És tot ell un miracle, aquest pur Naixement,
és la gran Nit llunyana, que fa endolcir els cors,
és la vibrant fe humana, que anima dolçament,
flairosa flama encesa, ben curulla d’amors” (p. 12).
Com podem veure, l’escriptor posa noms i adjectius que enllacen amb la figura maternal i, a banda, com moltes mares fan amb els seus fills i, si ja són àvies, amb els néts, del moment del naixement (els plors a què fa esment) fins al fet que moltes persones s’acosten al nen, és a dir, a la part de la innocència, del bon cor, de la fe en el demà.
En el poema següent, “Nadal i Montserrat”, també en el llibre “Consells, glosses i records”, l’autor connecta lo matern (simbolitzat per Nadal) amb el sentiment de pertinença a la terra, quan diu
“Retorna el Nadal, gran Festa anyal,
és el Nadal, que ens recorda el naixement,
en què la Verge bruna, és el Fanal,
i dels catalans, l’etern present” (p. 13).
Aquests versos, el 20 de setembre del 2024 m’evocaren un comentari que em féu un amic que residí cinc anys en el nord de Xile, en relació amb la cultura colla. Quan hi aplegava Nadal i preparaven el pessebre, els parroquians tenien per costum posar detalls que tinguessen relació amb la terra on vivien, per a què els resultàs més pròxim. De manera semblant, Ramon Tanyà i Lleonart empiula Nadal amb Nostra Senyora de Montserrat i, a més, aprofita el color que podria recordar l’abundància de foscor al capdavall de l’any: el negre.
De fet, unes pàgines després, en el poema “L’Estel de Nadal i les campanes”, l’escriptor de Gurb (comarca d’Osona), trau un tema associat a la infantesa, si més no, en lo simbòlic, i, igualment, amb aquesta festa: la bonesa. Així, escriu
“Amb sinceres complaences,
al bell i tendre, cor d’infant (…).
Seny i Pau, nacions i pobles,
fora ànsies, pel poder,
que prosperin, accions nobles,
(…) i vetllar l’Estel, d’aquesta Nit!” (p. 17).
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)
