Un altre poema en què es reflecteix el sentiment de pertinença a la terra com també la maternitat i que figura en l’obra “Pàtria. Jacint Verdaguer”, a cura de Narcís Garolera, és “L’arpa”. Diu així:
“Damunt de mon poblet hi ha una capella
d’una roureda secular voltada;
és son altar lo trono d’una Verge
d’aquella rodalia sobirana”.
Un poc després, comenta que sa mare,
“(…) sent jo petitó, cada diumenge
a dur-li alguna toia me portava,
a son Fill oferint-me que em somreia,
com jo, assegut en la materna falda.
(…) La mare seia al marxapeu del temple,
i jo, mig recolzat sobre sa falda,
(…) omplia la rodona portalada” (pp. 97 i 98).
Com podem veure, per una banda, Jacint Verdaguer trau i vincula el poblet, lo rural i els arbres (la roureda) amb la terra i, a més, posa que la dona (ací, Nostra Senyora) és la sobirana i, per tant, és qui té la darrera paraula.
Igualment, addueix el nexe entre la mare i el fill, sovint, simbolitzat per la falda (la qual evoca quan la mareta ensenya cançons, rondalles, vivències, etc.).
Un poc després, l’escriptor associa lo maternal a la protecció, com una gallina ho fa als pollets:
“Més humil i més pròxima, l’església
vegí de mon poblet, ramat de cases
que com pollets esveradissos viuen
a l’aixopluc de les maternes ales”.
Continuant amb el mateix llibre, el poeta català també plasma la maternitat en la composició següent, “L’emigrant”, junt amb el sentiment esmentat (“Hermosa vall, bressol de ma infantesa”, p. 101). A més a més, ho fa en “La Plana de Vic”, en posar
“per qui nasqué en la terra i en un bressol florit!;
dolç aire de la pàtria que a tots la vida dónes” (p. 111)
i en els primers versos de “Fontalba”:
“Del pit descomunal
del lluminós Puigmal
naix la Fontalba;
la filla del gegant
s’escorre tot jugant
de sa ampla falda” (p. 113).
Afegirem que Fontalba (ací, simbolitzant la filla) és un paratge que hi ha en la comarca del Ripollès i que el Puigmal és una muntanya del Pirineu català (ací, en nexe amb la dona, amb la mare, per mitjà del pit) i, per consegüent, Jacint Verdaguer exposa un tret matriarcalista.
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)
