Uns altres versos del poema “Les dones catalanes”, de Ma. Josefa Massanés, i que figura en la web “Viquitexts” sota l’entrada “Poesíes de María Josefa Massanès/Les dones catalanes”, en què es reflecteix el matriarcalisme, diuen així:

“sempre bondat proclamen tes accions

i ta sola paraula és més segura

que el contracte més fort d’una escriptura.

 

(…) Allà, en l’escó de la rural masia,

a on, joiós, lo comparet honrat,

amb tota la família, al fi del dia,

lo repòs troba del treball cansat,

¿qui sols no hi seu i útil exemple dóna

de sant amor i humilitat? La dona”.

 

Per tant, per una banda, l’escriptora vincula la dona amb la bonesa i diu que la dona catalana és de paraula.

Igualment, comenta que, en les masies rurals, la dona és una persona que predica amb l’exemple, un model a seguir i que, a més, en acabar el dia, es reuneixen tots els que viuen en la masia.

En els versos següents, Ma. Josepa Massanés plasma trets que hem trobat en comentaris i en diferents fonts sobre tradicions i sobre la vida quotidiana en terres catalanoparlants, tant relatius al primer terç del segle XX, com a èpoques anteriors, i en rondalles:

“Ella, com Ruth, recull l’òpima espiga

que, a sos pares ancians, dóna aliment;

ella fila lo drap que, als fills, abriga,

sembra amb pròvides mans lo ros forment

i és, a l’igual d’activa jornalera,

del ganancial[1] domèstic, tresorera.

 

Ella, en les nostres viles marineres,

conserva son amor anys i més anys

a l’amador que, lluny d’eixes riberes,

va en busca de fortuna a llocs estranys

mentres, del dol de viuda, ella, vestida,

a cas [2], l’espera en va tota sa vida”.

 

En eixe sentit, hi ha relats en què, per exemple, el marit es dedica a la pesca i ella porta la casa, els fills, la família i té un paper actiu en el poble on viu. Afegirem que, més d’una vegada, ens han parlat sobre dones que eren emprenedores i que, com ara, de bon matí, se n’anaven a una ciutat i que, ben avançat el dia, tornaven a on vivien.

Finalment, copsem trets matriarcalistes en aquests versos de Maria Josepa Massanés, per exemple, la prioritat per la humilitat, per tractar bé els altres i la generositat, virtuts amb què s’identifiquen molts catalans i que apareixen en moltes narracions anteriors a 1932 i en comentaris sobre dones nascudes abans de 1920:

“(…) de la dona, la missió en la terra

és de ternura, de pietat, d’amor,

si la feresa dels combats l’aterra,

la caritat duplica son valor;

i, quant més senzilla és, afable i pura,

sa influència moral és més segura.

 

Tals influències, noble dona, expliquen

lo celebrat renom dels catalans,

amb tes virtuts, llurs cors s’identifiquen

i origen són de qualitats molt grans

i, per això, sa glòria duradora,

en ton front modestíssim reverbera”. 

 

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.

 

Nota: [1] Castellanisme, en lloc, per exemple, de la forma genuïna “de guanys”.

[2] Castellanisme, en lloc, com ara, de “potser”.

 

 

assemblea-pagesa-6f (1)