El 30 de maig del 2022, Antonio Samper, un amic, ens envià un missatge amb un poema que el mateix dia veiérem que, feia poc, havia publicat José Ramon Cerdà Bellver en el seu mur (https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=pfbid07oehuSPeezmU155iPYqFpg73oMff1vKD9SPF2d37dYT4J8oj7AnxmfqHCSgyep1Hl&id=100005939942820), poema que diu així:
“Bellús, el poble on l’aigua floreix…
Als peus de la Serra Grossa,
hi ha un poble que convida a somiar.
Amagat entre l’aigua, la brossa,
i amb mil senderes per a caminar.
Un poble amb història,
amb present i futur.
Respectuós amb la memòria,
d’esperit jove i coneixement madur.
Abrigat pel riu Albaida,
i agraciat per l’Estret de les Aigües.
A tots dona bona acollida,
sense importar d’on vingues.
Refugi de la Natura,
on conviuen persones i ocells.
On cada dia és una aventura,
que gaudeixen joves i vells.
Un poble tranquil i hospitalari ,
on es coneixen tots els veïns.
Que sobreviu a diari,
entre garroferes i pins.
Treballador i actiu,
es resisteix a desaparéixer.
Té com a principal objectiu,
no morir… i a poc a poc créixer.
Un lloc on viure i conviure,
amb total tranquil·litat.
Difícil saber-ho descriure,
cal viure-ho… de veritat.
Paratge natural sense additius,
on l’aigua, per tots llocs brolla i creix.
Habitat des de l’època dels primitius,
BELLÚS, el poble on l’aigua floreix…
José Ramón Cerdà. (Trellater)”.
Com podem captar, apareixen molts trets en relació amb el matriarcalisme, com ara, l’acollida, l’hospitalitat, la dona, l’aigua, un poble que toca els peus en terra i el sentiment de pertinença a la terra.
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.