Un altre poema del mateix llibre de Rosa Rovira Sancho amb escrits del 2000 al 2011, en què capim la sexualitat matriarcal, és “A la Cristina Vall” (p. 91):
“Ja ha arribat aquest gran dia
i a la fi, heu decidit,
segellar la vostra vida
amb empenta i gran delit.
Ens convides a la boda
(…) com germans hem estat sempre
des de que érem més petits.
Aquest ram vull regalar-te
perquè ompli el vostre enllaç
d’harmonia formidable
ufanosa i eficaç”.
Així, les noces van associades a l’espenta, al delectar i a un present que l’escriptora vincula amb la bona avinença, amb la concordança i amb tocar els peus en terra.
En la composició vinent, “A la Cristina i l’Isma” (p. 92), amb motiu del casament, cinc persones el comenten en diferents estrofes. Així, en la tercera, com en moltes rondalles, apareix el jardí (lloc en nexe amb la sexualitat):
“Com la primavera
les flors del jardí,
petons, abraçades
per fer el nou camí”.
Igualment, en el poema “A Ismael i Cristina” (p. 93), sobre un acte semblant, la poetessa plasma una dona diligent, constant i amb molta espenta:
“Jo recordo aquella noia
amb constància i diligent,
que volia avançar sempre,
fent-se gran alegrament.
(…) treballant i fent carrera
vas poder-ho aconseguir”.
Després, passant a l’home, l’autora escriu a la fadrina i, entre d’altres coses, li destaca la bonesa del jove. I, més avant, agrega que hi ha bona avinença entre les parelles i la resta de la família:
“Els anys passen i coneixes
l’Ismael, un bon xicot,
i ompliu el vostre somni
de gaubança, un bon pilot.
De tres filles que teníem
han passat a ser-ne sis,
amb tres gendres fabulosos
com germans en compromís.
En acabant, Rosa Rovira Sancho encoratja el nou matrimoni i els exposa trets que tenen a veure amb l’agraïment i els desitja un bon esdevenidor:
“Teniu força, teniu casa,
teniu pau per caminar,
que no hi manqui l’harmonia
ni salut per treballar.
Avui, neix aquest nou dia
on l’amor és evident,
unireu goig i alegria
amb un SÍ ben consistent”.
Una altra composició de l’escriptora de Monistrol de Calders en el mateix llibre, i que enllaça amb la sexualitat i, altrament, amb el tema de la simpatia, és “L’amistat” (p. 96), el qual també podria ser vàlid per a les relacions humanes:
“L’amistat és una joia
que se sent per un amic,
es valora dia a dirà
i té un tracte molt bonic.
Goig plaent i simpatia
si estàs ben acompanyat,
escoltant amb un somriure
quan estan al teu costat.
(…) Uns se’n van, un altres vénen
són records que ja han passat,
si els retrobes ho festeges
perquè mai t’han oblidat.
Per l’afecte que ells et donen
amb un tracte molt bonic,
cuida’ls bé amb cortesia
i conserva el bon amic”.
Per tant, captem el paper important que l’autora atorga a l’amabilitat, a l’acte d’escoltar somrient, a l’estar amb els altres, als bons records i, al capdavall, a la cortesia que permet conservar moltes amistats i moltes relacions. Podríem dir que aquests trets estan en nexe amb les cultures matriarcalistes.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)
