Uns altres versos del poeta, relatius al pregó de les festes de Massarrojos de 1906 i recopilats en l’obra “Estampas de Masarrochos”, de Cipriano Ibáñez Chisvert, tenen a veure amb els veïns. A més, apareix la figura del capellà foraster que va a la vila a fer el sermó, un tret que també apareix en més d’un relat. Igualment, u dels qui parla sobre la festa, diu que tres fills del poble assistiran (com a rectors) a la Missa Major, com encara esdevé en actes semblants en el primer quart del segle XXI:
“Quartet:
‘-De tou i ple que estic, m’agarra risa,
¡ja vingué el Centenar!…’.
‘-Per què, Joano?’.
‘-Dona! ¡Tres fills del poble dir Missa;
i el sermonet, del Padre Laureano!’.
Full volant:
‘-¿No tens goig, fadrí, de veure
tres capellans tot rumbosos,
que, molt contents i gustosos,
prenen part en la funció?’.
‘-Tinc tant de goig, tio Quico,
que vullc dir en alta veu:
¡Viva als Ministres de Déu
i tota la religió!’.
Seguidilla:
‘-Tres fills del poble formen
la revestida’.
‘-¿De veres? ¡Home, vaja
cosa bonica!’.
‘-És molt bonico!
Don Ramon, Don Carlos
i Don Domingo’ (p. 96).
En acabant, en la missa, el compositor valencià Salvador Giner (1832-1911) mena la seua partitura i la celebració s’acosta als feligresos de la vila:
“Quintet:
‘-En Massarrojos, hi ha festa:
me’n vaig a Missa Major’.
‘-¿Hui, dilluns? Que corredor!’.
‘-Sí: que hi haurà bona orquestra,
dirigix don Salvador’.
Un consell:
‘-¿Vens a Missa Major, Cento?
‘-¡Encara no hi ha ningun toc!’.
‘-És que hui convé anar prompte,
si volem pillar bon lloc,
perquè gent, n’hi haurà molta;
serà llarguet el sermó
i…, com no pilles assiento,…
tindràs que estar de plantó’” (p. 97).
Per tant, molts veïns participen en el pregó i, així, copsem un nexe entre la festa i el sentiment de pertinença a la terra (ací, començant per la llengua i per Massarrojos), encara que, per exemple, apareguen castellanismes (“Viva; “pillar”, en lloc de “prendre”…).
A continuació, els forasters que han passat per Massarrojos comenten sobre la festa:
“Full solt:
‘-Tan xicotet que és el poble
¿i diu que fan tan gran festa?’.
‘-Vaja que sí! Bona orquestra,
processó amb lo Sagrament,
un predicador de fama,
traques, castell, arcs, banderes’.
‘-Això, ¿és de veres?’.
‘-Sí’.
‘-¡Ai, quanta festa hi ha hui!…
¡Viva, viva!’’.
‘-¡No va mal!’.
Quintet:
‘-Tio: a la vesprada, tornaré’.
‘-Què no te quedes a dinar?’.
‘-Si me convidara!…’.
‘-Sí, xe!’.
‘-Tio: ¡mire que vosté
té bon modo de pensar!…” (p. 97).
Per consegüent, en aquest quintet, el nebot accepta la proposta de l’oncle.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)
