Enllaçant amb l’agraïment cap a la terra de què parlen llauradors, persones de zona rural i, igualment, gent que estima la terra on viu i la Mare Terra, en l’entrevista “Si cuides la terra, és molt agraïda” (https://formenteraavui.com/2017/08/12/cuides-la-terra-molt-agraida), publicada en la web “Formentera Avui”, a un jove agricultor (a qui deien Martí Juan i que havia nascut en 1989), podem llegir que “Ha après de la tradició familiar i continua elaborant el producte local.

El que recull al seu hort, ho ven al mercat (…), al supermercat (…) i en alguns restaurants de l’illa”. Aquestes paraules m’evocaren unes relacionades amb l’àvia paterna de ma mare, qui se n’anava a València amb un saquet de fesols, els hi venia i tornava a casa.

Quan li demanen si, en sa casa, hi havia hagut tradició d’agricultors, comenta “La meva àvia ha cultivat sempre i, al meu pare, també li agrada molt el camp. Per aquest motiu, m’he animat a fer-ho; sense aquesta empenta, no ho hauria fet tot sol (rialles).

Ets feliç amb el que estàs fent?

Sí…; si no, no ho faria (rialles)… Ara, parlant en serio, m’agrada el contacte amb la naturalesa. Però, sobretot, la satisfacció de veure com creix el que estic cultivant. Encara que no ho paregui, l’ofici de pagès és una feina dura i, per tant, quan creixen les tomates, els melons o les xíndries, és molt gratificant. Si cuides la terra, és molt agraïda”.

Continuant amb el tema del sentiment de pertinença a la terra i, a més, de tractar-la com una mare faria amb un nen de pocs mesos, en l’entrevista “Alba Casasayas: ‘Treballant aprens que la terra, si la cuides, t’ho dona tot’” (https://cc.bingj.com/cache.aspx?q=alba+casasayas+treballant+aprens+que+la+terra%2c+si+la+cuides%2c+t%27ho+dona+tot&d=4790302021854236&mkt=es-ES&setlang=ca-ES&w=1VBxN6S0xEeCYKWRFJArXsJzFqpCY3zf), que figura en la web de la Diputació de Barcelona, Alba Casasayas, una jove pagesa de Manresa (comarca catalana del Bages), qui sempre ha mamat la terra (perquè son avi ja vivia del camp), diu “El meu pare sempre recorda que, en aquella època, dir que eres pagès no tenia prestigi. En canvi, repartir a Barcelona ja era tota una altra cosa.

La percepció de l’ofici de la pagesia ha començat a canviar i ara és molt més positiva. Comparteixes aquesta visió?

Sí, és cert. T’he de dir que, quan jo tenia quinze anys, deia que venia de família pagesa amb la boca petita, però ara ha canviat i ho dic en positiu. Quan creixes, et vas adonant de tot allò que comporta l’ofici”.

Més avant, li fan la qüestió “Ara que ja tens una mica de perspectiva, què és el que has après a la finca?

Treballant, aprens que la terra, si la cuides, t’ho dóna tot. No hi ha res més: només cal que la cuidis. I cal ser-hi”.

Finalment, copsem dos temes que empiulen amb el matriarcalisme i que apareixen, com ara, en el llibre “Arrelats”, sobre les famílies més antigues de Catalunya, aparegut en el 2021:

“L’estima per a la família és molt present en el teu dia a dia, oi?

Jo recordo com va lluitar el meu avi per aquestes terres; després, el meu pare. Deixar-ho perdre, sentimentalment, seria dur. Si uns ho han lluitat, per què deixar-ho perdre si es pot continuar?

Per acabar, una pregunta gastronòmica. T’importaria compartir un record de menjar bo que t’hagi marcat?

Tota la vida hem menjat d’allò que fèiem a casa, tant la carn com l’horta. Sempre hem matat el porc. El meu avi tenia vedelles, pollastres, la verdura, els ous, el porc… I tot era de casa”. Tocant la festa de la matança del porc (en novembre), direm que n’és una (i molt arrelada) en la tradició matriarcalista dels llauradors, en tot l’àmbit lingüístic, i que és motiu de celebració en casa i, àdhuc, amb persones del veïnat i en què es recorden persones que, en altres temps, eren junt amb els qui hi són.

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.