Un altre poema que enllaça amb la literatura matriarcal i en què captem el sentiment de pertinença a la terra, és “Oda a Catalunya” (https://www.versos.cat/poema/3928/oda-a-catalunya), de l’escriptora Carme Pagès (nascuda en 1948), el qual figura en la web “Versos.cat” i diu així:
”Senyora del Mediterrani!
Pàtria seductora de cor femení!
Ets l’aire salat que alena el teu mar.
Ets cant de passat i també de futur.
Ets l’ona que riu relliscosa davant del penyal”.
Com podem veure, en aquests versos, Catalunya apareix simbolitzada per una dona, tret en nexe amb el matriarcalisme. A més, és forta, molt oberta i amb molta espenta.
“Només per tu, el bé serà aquí i en l’avenir.
Només per tu, els fills sostenen el crit
en la vetlla per la terra.
Només per tu, els homes i les dones,
i també els infants, fiten el mateix confí”.
I, per tant, l’escriptora Carme Pagès plasma una terra en què molta gent té molts punts en comú.
A continuació, exposa
“Terra ruda, solcada amb arades de
paciència i de renúncia.
Terra equilibrada i sempre estimada…
Cap ploma és justa en descriure
ta vetusta i règia bellesa.
Cap sarment brotarà amb la força
que, com a mare, mereixes”.
És a dir, plasma una dona (i, fins i tot, una mare) amb trets en línia amb lo maternal i, igualment, copsem la figura dels qui escriuen i fan costat a la mare.
A banda,
“Cap cançó serà prou compassada
per cantar el ferm substrat.
Tes armes són més sàvies
que les de Júpiter i els teus
verbs clars i concordats”
Finalment, apareix el tema de la fortalesa i el de l’empenta de la cultura catalana, el qual també es reflecteix en dones catalanoparlants nascudes abans de 1920:
“Ressegueixes camins inhòspits
amb sang temperada i avances
confiada cap a la fita cobejada,
per molt llarga que se’t faci la demora”.
20 de setembre de 2014”.
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)
