En els versos posteriors del poema “Cant a la terra nativa”, Miquel Duran de València, àdhuc, trau un tema relacionat amb el matriarcalisme: la terra com a mare i el contacte entre el llaurador i la terra, a qui el pagès està agraït i amoixa (és a dir, que la toca amb suavitat, com ho faria un nen que alleta amb la mareta):

“Canto la terra,
la dolça terra on sóc nat i on el cor
sempre ha glatit per l’amor dels germans
i on ha sagnat pel dolor de la pàtria;
la terra mare on el vent del matí
m’ha dut la casta, la forta cançó,
la cançó coratjosa que el camperol canta
quan va, a punta d’auba, a amoixar la terra,
a deixar-li una mica de vida i dolor cada jorn,
a canvi del pa que ella dóna, que és també la vida.

I encara en la parla materna vibra la cançó”.

Un altre tret que encaixa amb la cultura matriarcalista és que el poeta enllace la terra amb la mare (fins i tot, amb la “terra mare”). Són dues paraules que tenen a veure amb la deessa grega de l’agricultura (Demèter), el nom de la qual significa… “terra mare”, lo que solen dir Mare Terra. En aquests versos, passa per la vesprada (una de les parts femenines del dia) i pel retorn a la casa:

“Canto la terra,
la terra mare on el vent m’ha portat
de l’horabaixa la cançó melangiosa,
quan a la llar retorna el camperol
i, a contrallum, la seva silueta
és ferma i dura sobre el blau incert
de les muntanyes;
i el cor deleix per la muller que espera
plena d’amor per al marit que arriba
i pel neguit té un mot alegrador
i un d’encoratjament per la fatiga;
la cançó enervadora del capvespre
quan pels camins va la formiga humana,
i els cans vigilen
i lladren a les gents desconegudes;
i les masies, apacibles, llencen
lleus fumerols, que sota el blau del cel
són com sospirs d’un benestar amable.

I encara en la parla materna vibra la cançó”.

Altra vegada, la música va unida a la parla de la mare i podria evocar-nos l’educació matriarcal mitjançant el cant. Després, escriu i plasma l’espenta de la dona i dels fills de la terra, ja que ells l’estimen, àdhuc, com escriuria anys a venir Vicent Torralba, de la CNT, sobre hòmens i dones d’Alaquàs (l’Horta de València) durant la guerra (1936-1939): “La gent treballava la terra amb devoció: acariciant-la religiosament com la mare maternal de tots” (p. 92), publicat en un article que hem fet esment en l’estudi:

“Oh, dolça terra nativa, desperta!
Vent de Llevant, a tu et dono mon cant!
Porta’l per tots els indrets de la pàtria,
per hortes i pobles, per valls i muntanyes,
allà on l’home és fort i l’odi i l’amor en el cor agermana.
Car és mon cant per als fills de la terra
que més l’estimen perquè la treballen
i d’ells rep l’esforç, la suor i la sang
com el present de la vida que llisca,
humil i bona, sense altre deler
que trobar a la fi de la ruta
un tros d’aqueixa terra, bella i dolça,
on descansar el cos eternament”.

Com podem captar, el poeta associa, sovint, la música amb la terra, potser perquè el cant va relacionat amb la mare i amb l’educació dels fills a partir del naixement.

I, prosseguint amb el paper maternal, Miquel Duran de València comenta que la defensa de la terra (per mitjà de la sexualitat que endinsa l’aïna en el camp i, així, per exemple, fa possible el naixement de fills), permet que la Mare Terra torne els favors al llaurador, al parlant de la llengua materna (ací, la catalana).

“Pensa, oh bon fill de la terra soferta!,
que aqueixos braços que avui la treballen
i aqueixes eines que avui la fereixen
poden servir per demà defensar-la.
Pensa amb el goig que rebria la terra
l’esforç i el cop de ton braç vigorós
i la profunda ferida de l’eina
després d’haver-la amb amor defensada.
Llavors, la terra, oh fornit camperol,
et daria més pa per als teus fills,
més dolces fruites per calmar ta set,
més belles flors per al teu front honrat,
més alegria als ulls i més coratge.

I els camps foren més verds i més florits,
i sanes i abundoses les collites,
més cert el guany, més pròspera la vida,
més blau el cel i el sol més resplendent”.

Com copsem, el bon tractament cap a la terra (la qual també fa el paper de la dona), recorrent a la bondat, empiula amb els bons fruits, amb els conreus fructuosos, amb un futur garantit per als fills i, de rebot, amb el matriarcalisme en la seua visió de la terra, de l’agricultura i de la mare.

Finalment, l’escriptor posa que ell recorda la terra nativa, encara que altres persones no ho facen:

“Canto la terra nativa, la bella.
Canto la pàtria amorosa i distreta.
Canto la pàtria soferta, oblidada.
     Canto la terra!”. 

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.

Nota: En aquest enllaç, podreu llegir les paraules que hem escrit referents a la terra en Alaquàs: https://malandia.cat/2022/01/la-gent-treballava-la-terra-com-la-mare-maternal-de-tots-vicent-torralba.