El sentiment de pertinença a la terra en el poema “Lo meu desig”, de Margalida Caimari i Vila (1839-1921).

Un altre poema en què es reflecteix el sentiment de pertinença a la terra, i que fou escrit per la poetessa i benefactora mallorquina Margalida Caimari i Vila (1839-1921) en 1874, a què accedírem el 13 de juny del 2024, és “Lo meu desig” (https://poeteca.cat/ca/poema/4181). Diu així:
“Mallorca, terra estimada,
que fa tants d’anys que jo trepig,
si no ets ma pàtria, Mallorca,
com si ho fossis jo t’estim”.

Començarem dient que, encara que ella era d’una família balear i benestant que s’havia establit en Cuba, Margalida Caimari i Vila es sent vinculada amb la terra dels seus pares. A més, l’escriptora addueix que

“L’oratge dolç de ma terra
per dissort mai he sentit;
ni la cambra on vaig néixer,
ni mon bres de joncs he vist.
Nina, molt nina, em dugueren
a dins la nau que partí,
més lleugera que un colom,
lluny de mos aires nadius”.

Nogensmenys, la poetessa és una persona inclinada per la terra (per la mare pàtria), com ho plasma en la natura que en forma part:
“Ma pàtria diuen que és bella,
que té per camps bells jardins,
que els arbres al cel arriben
de cap a cap d’any florits.
Clares i amples torrentades
prenen aigües de grans rius
que s’escampen per la terra
de los valls de Yumurí”.

A banda, com que Margalida Caimari i Vila torna a sa casa, a la terra on són les seues arrels, comenta que
“Si n’és hermosa ma pàtria,
si són nobles los seus fills,
també n’és bella. Mallorca,
nova pàtria que jo estim.
Lo primer ressò de nina
que va néixer de mon pit;
lo nom d’aquell que ses portes
mos ha obert del Paradís;
d’un pare el sagrat record,
d’esposa l’amorós sí,
i lo nom tan dolç de mare
que me daren los meus fills;
tots en llengua mallorquina”.

I, en passar al tema de les relacions entre ella, els fills, els pares i qui viu en la seua terra, Margalida Caimari i Vila entra en la llengua materna i escriu
“ho comprenc, ho sent i ho dic.
Mallorca ja és mare meua;
són germans meus, mallorquins,”

Per consegüent, el retorn que la poetessa ha fet a terra catalanoparlant, afavoreix que ella es senta com el nen junt amb la mareta i en companyia dels seus germans (ací, els mallorquins).

En eixe sentit, ho remarca quan posa
“i com de bona germana
escoltau lo meu desig:
‘Entre voltros m’heu volguda
perquè cant en mallorquí;
feliç si entre voltros puja
cap al cel mon esperit’”.

I, així, ens exposa un tema que, el 17 de desembre del 2021, em tragueren uns amics de Facebook, quan els escriguí que un venedor d’uns vint-i-un anys, d’origen pakistanés i que tenia l’urdú com a llengua materna, m’havia saludat fort en català sense que jo li demanàs que ho fes en llengua catalana: “Un dels nostres” em plasmà el pintor Miquel Torner de Semir (nascut en 1938), tres paraules que empiulen amb quan Margalida Caimari i Vila posa “Entre voltros m’heu volguda / perquè cant en mallorquí”, o siga, en la llengua vernacla.

Finalment, adduirem que, al meu coneixement, els darrers versos també tenen a veure amb unes paraules que poguérem llegir en l’entrada “Poeteca” (https://poeteca.cat/ca/autor/306), a partir de la seua biografia i de les seues aportacions a la societat:  “Tornà de jove a Mallorca (…).

La seva obra és majoritàriament en català i demostra que tenia un alt nivell cultural, expressat en el context ideològic d’un catolicisme social que l’acostà al món obrer i a descobrir la situació precària de tantes dones treballadores. 

Tot i això, la seva obra reflecteix les preocupacions de la seva posició social de mare de família burgesa (la descendència, l’espera de l’hereu, l’emigració, la beneficència, etc.). Aquest fet contextual ha fet que, al llarg de la història, els seus poemes més coneguts hagin estat els de caràcter i estil maternal”.  

Quant a aquest catolicisme, afegirem que el 31 de gener del 2021, Pere Riutort, en una conversa telefònica, ens digué que, “A Mallorca, [en el segle XIX,] es fundaren onze fundacions de dones”, mentres que, en el País Valencià, les fundacions havien sigut “en un grau molt menor que a Catalunya o a Mallorca”. 

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.