Un altre relat en la mateixa obra d’Ivan Carbonell Iglesias, i en què apareixen detalls en línia amb el matriarcalisme, fou recopilat per Maria Victòria Ripoll Carbonell a partir de “la llegenda de la viva veu de la gent de Planes de la Baronia” (p. 104), població valenciana de la comarca del Comtat. Diu així:

“Es diu que un pastor que anava pasturant les ovelles i, a poqueta nit, quan el ramat ja havia pasturat prou, es va decidir a tornar a casa, però s’adonà que una ovella se li havia perdut, així que es disposa a buscar-la” (p. 104). Per consegüent, copsem els dos models: el del pastor, patriarcal, masculí, vinculat amb el sol i amb els moments de més llum del dia (i, per això, torna de nit); i, a banda, el matriarcalista, simbolitzat per lo femení i per lo que té a veure amb la foscor, amb la dona que empelta amb les arrels i molt oberta. L’ovella (que podria enllaçar amb la dona) fa de cap del pastor i és ella qui determina cap a on anirà ell, com en la dita “On va la corda, va el poal”.

Tot seguit, la dona apareix com una persona més forta que l’home: “Com que la sentia al fons del barranc, va començar a baixar, però relliscà i caigué dins del principal toll del barranc de l’Encantada” (p. 104). I, més encara, ho fa en un terreny que no era el seu (masculí) i sí el de la dona: el de l’aigua en relació amb l’interior de la terra, trets que poden evocar-nos les rondalles en què algú entra sota terra i una mà (o una dona) el mena cap a una taula ben parada i amb molt de menjar i de qualitat.

Altres detalls matriarcals són, com ara, que, “De prompte, se li va aparéixer, de dins d’aquelles aigües, una dona molt bella, amb vestidures blanques. La dona duia penjat al coll un collar d’or i brillants com mai el pastor no havia vist. Era un tresor que havia estat amagat durant molt de temps. Aquell collar ajudava a ressaltar la bellesa d’aquella princesa” (p. 104). Per consegüent, com en altres narracions, per exemple, de sirenes, la dona ix de l’aigua cap al món de la llum i, igualment, ben garrida i ben mudada. I més encara: “tot seguit, la princesa li va proposar un tracte:

-Què prefereixes: el collar o jo?  – El pastor, sorprés per la bellesa de la dona, no dubtà:

-A tu” (p. 104). Com podem veure, és la dona qui encapçala, qui ofereix i qui té la darrera paraula, perquè ella és qui posa les condicions.

Quant a aquesta llegenda, adduirem que el 18 de novembre del 2022 accedírem a l’article “El Barranc de l’Encantà de Planes, un paraje de leyenda llena de pozas y saltos de agua” (https://www.valenciabonita.es/2018/06/29/el-barranc-de-lencanta-de-planes), de la web “Valencia Bonita”, en què hi ha unes paraules de l’obra “Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, Población y Frutos del Reyno de Valencia”, de Antoni Josep Cavanilles, publicada en 1797, en ple moviment il·lustrat (el qual menyspreava les arrels, començant, en aquest cas, per la llengua catalana i, de pas, per la cultura popular): “Aquestes cauen, a poc a poc, en el barranc que la ignorància i la credulitat anomenaren ‘de l’Encantada’ (…). En aquesta, el vulgus fingí la boca de certa mina, on els moros amagaren els seus tresors i deixaren encantada una donzella que, cada cent anys, n’ix per a tornar a entrar-hi en el mateix dia. Faules indignes d’hòmens amb judici, sols perpetuades per la superstició i per la ignorància”. Aquestes paraules, plasmades en les darreries del segle XVIII i, com moltes més, per intel·lectuals submisos als reis i als ministres de la nissaga borbònica procedent d’una cultura de línia patriarcal (la francesa) i, per tant, procastellanistes, empiulen amb unes que el mateix dia es podien trobar en diverses entrades d’Internet i que digué Antonio Alcalá Galiano en les “Cortes del Estatuto Real”, en 1835, quan es començava a crear, jurídicament, Espanya. Diuen així: “Debemos propagar la imagen de la ‘nación’, e inculcar apego a ella y unirlo todo al país y a la bandera, a menudo inventando tradiciones o incluso naciones para tal fin.

Uno de los objetivos principales que nos debemos proponer los castellanos, es hacer de la nación española una nación, que no lo es ni lo ha sido nunca hasta ahora”. 

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.