Ahir comencí a llegir el llibre “500 històries i llegendes de les terres de Lleida”, de Joan Bellmunt i Figueras i publicat en el 2004 per Pagès editors. És una obra amb una introducció en què l’autor comenta que “Passi el que passi, per gros que sigui, la tradició no deixa d’ésser flama (…) simbolitzadora del passat, que reviu a l’entorn de qualsevol llar encesa on s’assimila la tradició per fer-la arribar i traspassar dels qui ja estan a punt d’anar-se’n als qui vindran.

(…) també em proposo deixar constància de la gran riquesa de cultura popular del nostre poble (…).

No puc cloure aquest introit sense dedicar unes paraules de sentit agraïment a totes les bones persones que en les meves recerques m’han fet la mercè d’atendre’m i que generosament ens han transmès la seva saviesa tradicional.

(…) No vull que aquest esqueix quedi només per a nosaltres, per això en faig transmissió sincera per mitjà d’aquest volum perquè arreli en les generacions futures“.