Cançons i jotes eròtiques en l’obra “Música tradicional d’Alfarb. La Ribera del Xúquer”, de l’”Escola de Danses”.
L’any 2001, l’“Escola de Danses” d’Alfarb (una població valenciana de la comarca de la Ribera Alta) tragué un treball interessant en què, junt amb un disc, fa una explicació del projecte, sobre balls, referent a la lletra de les cançons recollides, etc. com també en relació amb diferents èpoques de l’any.
Afegirem que, quant al tema del matriarcalisme, podem copsar-lo, com ara, en la “Jota d’Alfarb” (p. 10), la qual diu així:
“Ballador que estàs ballant,
balla-la bé amb ma germana,
que, si no la balles bé,
eixirà un altre a ballar-la”.
Per tant, és la dona qui tria el ballador, la qual, com en moltes rondalles i en el dia rere dia de molts catalanoparlants, té la darrera paraula.
Tot seguit, passem a una estrofa en què la xica posa les condicions al sabater:
“Pose’m uns tacons que m’alcen,
faça’m vosté un bon calcer,
sóc xicoteta i no aplegue
als braços del meu voler”.
Així, ens trobem davant una jove que, com en algunes rondalles (però, en relació amb un argenter), és qui s’encarrega de la part comercial, de la mateixa manera que, en les Illes Balears, la dona fa la barrina (l’acord) i no és el marit. Igualment, la xicona està interessada pel seu voler.
A continuació, en la jota d’Alfarb, copsem alguns trets que es consideraven positius en una dona:
“La xica, per a casar-se,
ha de tindre condicions:
ha de ser guapa[1] i amable,
tindre diners a muntons”.
La garridesa està present en moltes rondalles en llengua catalana com també que una persona siga amable i de bon cor. I, quant al fet de tenir moltíssims diners, no es considera prescindible, però tampoc lo prioritari, fet que concorda amb el matriarcalisme.
En la darrera estrofa, veiem que és la jove qui tractarà amb la sogra i no el xicon:
“Diuen que ta mare diu
que ella, a mi, no em vol per nora.
I, ¿qui ha dit que jo, a ta mare,
la vulga per ma sogra?”[2].
Una altra cançó en què es capta que la dona està ben tractada, és “Masurca del Carrer Nou” (p. 11), també en l’obra “Música tradicional d’Alfarb. La Ribera del Xúquer”, de l’”Escola de Danses”, per exemple, en la primera estrofa:
“Diuen que, en el Carrer Nou,
diuen que no hi han fadrines.
Si se les saben buscar,
n’hi han com a perles fines” (p. 11).
Cal dir que, entre dones catalanoparlants, és prou fàcil oir “Ai, ¿com estàs, perla?”, com ara, quan es veuen pel carrer (per exemple, una dona ja casada a una jove o a una xiqueta), fet que ens porta a considerar que podria tractar-se d’un simbolisme matriarcalista, igualment present en rondalles.
Per a rematar-ho, per exemple, hi ha la “Jota antiga” (p. 16), quan diu uns versos eròtics molt coneguts:
“La balladora, quan balla,
sempre mira al ballador:
si li penja o no li penja
la punta del mocador”.
I, així, és la dona qui triarà si continuar amb el ballador o no. Per consegüent, ella té la darrera paraula.
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.
Nota: [1] En l’original, apareix en cursiva.
[2] En l’original, no figuren els interrogants que hem posat. A més, en el darrer vers, llegim “la vulga per a ma sogra”.
