Continuant amb la rondalla mallorquina “S’anellet”, la qual apareix en el Tom XVIII i que és de més de quaranta pàgines, En Joan passa a una de les casetes blanques, en què la dona el rep obertament i, a més, el gegant, després de veure que En Joan li proporciona el menjar que ell vol (gràcies a l’anell), li proposa canviar-li’l per tres garrotets que “tenen tal virtut que, en dir-los pegau!, es posen a pegar i no s’aturen fins que son amo els diga prou!” (p. 72). Al moment, En Joan i el gegant fan la barrina però, l’endemà, el jove li comenta de tornar arrere, però, com que el gegant no ho accepta, En Joan fa que actuen els tres garrotets (p. 73) i n’ix victoriós. I, ara, En Joan, amb més espenta i encoratjat i, a banda, com qui ja ha pres el fil a com caldria actuar des d’aleshores, “ja va esser partit des d’allà amb s’anellet i es tres garrotets (…).

-Ara, ho he de veure, quina altra aventura em vendrà, perquè, lo que es diu a mi, des que som sortit d’infern, totes em ponen” (p. 73). Un poc després, recorre a l’anellet, per a menjar a gust. I, contínuament, ix la frase “Fes lo que saps fer”. 

I, amb un esperit aventurer, En Joan fa marxa “amb s’anellet i es tres garrotets” (p. 75), troba una altra caseta blanca, on també l’acull una dona molt oberta i que viu junt amb un gegant (p. 76), però amb qui En Joan s’ho trau de les mans i, a banda, el gegant li diu: “Sobretot, (…) grossa és sa teua habilitat” (p. 78). A més, d’aquest gegant, n’aconsegueix unes endevinalles que “amb obrir-les i demanar-los que t’endevinin lo que es fa a tal banda, lo que ha de succeir avui, t’ho endevinen tot” (p. 79). Es fa una barrina entre els dos i, al capdavall, En Joan recorre als garrotets, fa miques el gegant i fa via cap a una altra caseta (p. 81), això sí, amb l’anellet, amb els garrotets i amb les endevinalles. Com veiem, a mida que avança la rondalla, En Joan respon de manera més ràpida i més intel·ligent, fins al punt que puga semblar que ho fa com qui ja li ha agafat el fil.

I, una vegada més, li obri una dona, qui el rep i li diu que el seu marit és un gegant (en aquest cas, el tercer de la rondalla), qui té un fabiolet que, “en tocar-lo, (…) fa comparèixer tots es soldats del senyor rei -diu es gegant” (p. 84). El gegant, primerament, es farà, per acord, amb l’anellet, però, finalment, li’l tornarà i En Joan, sense pensar-s’ho dues vegades, se n’anirà cap a sa casa i es troba amb la seua dona i amb els seus dos fills (p. 85), qui veuen que En Joan encara viu (p. 85) i, igualment, podrà recórrer a tots els soldats del senyor rei.

En aquesta rondalla, es plasma molt bé que, a mida que un aprenent, un jove o una persona massa bona, fa més món i compta amb més recursos (materials , vivències i coneixements), adquireix habilitat, reflexos, intel·ligència i guanya més espenta. M’he sentit prou reflectit en aquesta rondalla, ja que, a mida que passí per la universitat i, després, a Alaquàs (població de l’Horta de València en què visc des del 2009), respons de manera més àgil i com a cap de la teua vida, encara que, com En Joanet, molt obert als altres i a lo que esdevé pel món. La recomane per a persones que encara no hagen eixit de l’ou.

Agraesc la col·laboració de les persones que em fan més fàcil l’estudi sobre el matriarcalisme i a les que em fan costat dia rere dia.