Una altra rondalla mallorquina en què es plasma que la dona salva l’home, en el Tom IV de les arreplegades per En Jordi des Racó, és “S’aucellet”. En aquest relat, durant la primera part, un aucellet fa encàrrecs a un filador, a un teixidor i a un sastre, tots tres treballadors de bon cor i diligents. Però, a l’hora de pagar, l’aucellet se’n desentén i vola. I, en el cas del sastre, li agafarà un caputxet que serà bàsic al final de la rondalla.

A més, l’aucellet  veu que, en un jardí reial, hi havia un cirerer molt estimat pel rei. Però, el pardal desafiarà el rei i, no sols se’n menjarà cireres, sinó que farà la punyeta al monarca,… fins i tot, quan ja l’hagen agafat i siga dins de la panxa del rei.

Com que el rei, venjatiu, es trobava entre la vida i la mort, i els metges li deien que el no ja el té i que, amb un poc de sort, podria sobreviure, ell arrisca… Però, l’aucellet eixirà de la panxa com si no hagués passat res, reeixit i, de nou, espavilat: “en sortí amb totes ses plomes que es criats i criades li havien arrabassades i amb so caputxet posat, i se n’anà per amunt per amunt, volant com un estel” (p. 91) i, com moltes vegades, cantant.

Un poc després, veiem que soterren el rei (p. 92) i que “la reina i la senyora princesa, s’hereua de la corona, i tots es criats i criades i senyors i senyores de la cort el ploraren set dies.

Passats es set dies, s’aucellet tornà comparèixer damunt  es cirerer des jardí de cal rei” (p. 92) i, en el seu cant, desafiava l’autoritat, ara, la princesa, dona a qui no feia gens de gràcia l’actitud de l’aucellet i que es proposa tombar-la…  i ho aconseguirà:

“A sa filla del rei li arribà a caure tan tort aquell cantussol de s’aucellet, que un dia s’amaga davall es cirerer; i com hi compareix s’aucellet a cantar-hi (…), l’agafa per una cameta i li pega grapada[1] as caputxet” (p. 93), que ell, un poca-vergonya, no havia pagat al sastre (“Bé està aqueix caputxet! Però cercau qui vos pac!”, p. 84). I, tot seguit, “encara no va tenir aquella cameta i aquell caputxet, com s’aucellet es tornà un bell jove a la flor del món, es més garrit i gentil que vos pugueu imaginar, un fill de rei que una fada l’havia encantat, i que sols una filla de rei hereua de la corona, agafant-lo per una cama, el podria desencantar” (p. 93).

Veiem, doncs, que, a més que la jove el desencanta, això és, li dona vida, és possible perquè ella (dona) sí que complia les condicions. I, de nou, és una jove (que no una dona ja casada, un detall important i prou comú en moltes rondalles de línia matriarcal) qui salva l’home (un príncep) i, a banda, des d’aleshores, ell respon amb gentilesa (no sols amb el significat de persona de la noblesa, sinó com un home noble, de bon cor).

Finalment, aquell fill de rei pregunta a l’hereua de la corona:

“-Que ens casam?

-En voler! –va dir ella!” (p. 93).

Una vegada més, és la dona qui dona l’aprovació final (i a la proposta del príncep), en línia amb el matriarcalisme.

Adduiré que, mentres escric aquestes línies, el 15 d’agost del 2021, direm que hui he parlat amb ma mare i, quan m’ha comentat que un amic meu que ella i jo coneixem, hui havia tractat sobre el tema de l’orgull, li he respost que “no és precisament dels aprovats en les rondalles en llengua catalana. La raboseria i aplegar al poder o a una situació millor, per haver fet mèrits, sí, però no trepitjant els altres ni escanyant-los.

Un altre tema que tampoc no aproven és la hipocresia, lo políticament correcte i el fer la punyeta als altres. Per contra, es premia la col·laboració, el concedir premis (com ara, un càrrec de general, en una rondalla mallorquina) a qui ha fet mèrits i ha demostrat ser valent i estar encoratjat”[2]”. Ma mare estava totalment d’acord amb la preferència en les rondalles i la resposta de l’amic fou “Així és”.

Igualment, com veiem en la rondalla de l’aucellet, la princesa premia el bon cor (la gentilesa) i, si ell no hi hagués actuat, finalment, ella no l’hagués acceptat com a marit. Però és un fet que veiem en moltes rondalles en llengua catalana I de fa més de cent anys o recopilades sense retocs i fa uns quaranta anys, en què també es posen de part de les accions de bon cor, de la innocència, etc., i, per tant, de lo matriarcal.

Agraesc la col·laboració de les persones esmentades en aquesta entrada i la de les que em fan costat en el treball sobre el matriarcalisme, i a les que ho fan dia rere dia.

Notes:[1] Li l’agafa amb la mà.

[2] Part del missatge a l’home de què parlàvem, ma mare i jo, el mateix dia, i que li l’envií el 15 d’agost del 2021.