Bibliografia, el Terme i els Sants de la Pedra

 

A continuació, exposarem part de la bibliografia, d’articles, de llibres, de documents, vídeos, etc. com també de publicacions que figuren en Internet i a què poguérem accedir per a l’estudi sobre els Sants de la Pedra.

Agraesc la generositat de les persones que, en algun moment, m’aplanaren el camí, la dels qui em feren alguna recomanació en relació amb determinades publicacions com també la dels qui, àdhuc, me n’enviaren de franc.

 

BIBLIOGRAFIA

 

  1. “L’Ermita dels Sants de la Pedra” (http://www.lalqueriadelacomtessa.es/va/content/l-ermita-dels-sants-de-la-pedra), entrada dins de la web municipal “L’Alqueria de la Comtessa”.

 

  1. “Llegan las fiestas dels Sants de la Pedra y Moros i Cristians a l’Alqueria” (http://www.ondanaranjacope.com/noticias/id44224-llegan-las-fiestas-dels-sants-de-la-pedra-y-moros-i-cristians-a-lalqueria.html), article publicat en la web de la “Cope Onda Naranja on apareix una foto amb escultures dels Sants de la Pedra.

 

  1. Obra de ceràmica, reproducció d’una de 1799. Es troba en la “Capella de la Mare de Déu”, en el Jardí de la Murta (Alzira) i que figura en una entrada de “MUMA. Museu Municipal d’Alzira”, del 30 de juliol del 2016.

 

  1. “Comencem parlant d’aigua” (http://combinacions.blogspot.com/2010/10/comencem-parlant-daigua.html), entrada dins del blog “Combinacions”, de Xavi Duran Ramírez, en què es parla sobre el motiu de “l’aigua miraculosa” d’Arles, des del punt de vista científic.

 

  1. “El Terme de Banyoles”, dels autors Josep Grabuleda i Sitjà, Guerau Palmada i Auguet i editat per l’Ajuntament de Banyoles i per la Diputació de Girona, editat en el 2014, llibre.

 

  1. “Banyoles. Festa del Terme en honor als sants Abdon i Senén”, article del capellà Martirià Brugada i Clotas, sobre Banyoles (comarca del Pla de l’Estany), tret del llibre “Repics de festa. Aplecs, fires i festes del Pla de l’Estany” (de diversos autors i publicat pel Consell Comarcal del Pla de l’Estany, en 1999).

 

  1. “Costumari banyolí. Costums i tradicions de la ciutat de Banyoles”, d’Àngel Vergés i Gifra, i editat per l’Ajuntament de Banyoles i per la Diputació de Girona, (edició de novembre del 2017), llibre. Vaig accedir-hi gràcies a la generositat de Josep Grabuleda Sitjà, qui, per correu electrònic, m’envià quasi tot el llibre.

 

  1. “Antecedents de la Plaça dels Sants Abdó i Senén”, de Miquel Rustullet Noguer, del 2012, en la “Revista de Banyoles”. L’autor m’envià aquest article per correu ordinari.

 

  1. “La Festa del Terme beneeix els patrons” (https://www.diaridegirona.cat/estiu/2008/07/28/tradicio-festa-del-terme-beneeix-patrons/279028.html), article sobre la Festa del Terme, publicat en el “Diari de Girona”.

 

  1. “Capella de la Mare de Déu de la Mercè” (https://basilicadelpi.cat/mare-de-deu-de-la-merce), article d’Albert Cortés, sobre la ciutat de Barcelona, dins del blog “Basílica de Santa Maria del Pi”, en què es parla prou sobre els patrons dels llauradors i dels hortolans.

 

  1. “JULIOL 2014. Els gremis que van defensar la ciutat de Barcelona el 1714: ELS HORTOLANS DEL PORTAL NOU” (http://locarranquer.blogspot.com/2014/07/juliol-2014-els-gremis-que-van-defensar.html), entrada del blog “Lo Carranquer” i publicada per Carles Sala Tamarit.

 

  1. “Aplec de Sant Abdó i Senén 2012” (https://www.batetdelaserra.cat/?p=613), entrada publicada en la web “Batet de la Serra”, sobre Batet de la Serra (la Garrotxa).

 

  1. “Festes Patronals del 17 al 20 de setembre Bellús 2010” (http://www.bellus.es/sites/bellus.portalesmunicipales.es/files/Programa%20d’actes.pdf), programa de festes patronals de Bellús (la Vall d’Albaida), on hi ha un poema en què apareixen els Sants de la Pedra.

 

  1. “Beniferri” (http://festesdevalencia.org/index.php/main-inicio-va/24-pedanies/178-beniferri-2), entrada dins de l’apartat “Festes de València”, de la web de l’Ajuntament de València.

 

  1. “Benimaclet y sus fiestas patronales: una tradición de cuatro siglos” (https://disfrutabenimaclet.wordpress.com/2017/09/11/benimaclet-y-sus-fiestas-patronales-una-tradicion-de-cuatro-siglos), entrada del 2017, dins del blog “Disfruta benimaclet”.

 

  1. “Romeria dels Sants de la Pedra en Benimaclet” (https://pobledebenimaclet.blogspot.com/2016/09/romeria-dels-sants-de-la-pedra-en.html), entrada treta del blog “Poble de Benimaclet”.

 

  1. “Sants de la Pedra, Patrons de Benimaclet” (https://pobledebenimaclet.blogspot.com/2017/07/sants-de-la-pedra-patrons-de-benimaclet.html), entrada del blog “Poble de Benimaclet”. Apareixen, entre altres coses, una representació escultòrica d’ambdós sants.

 

  1. “Fiestas en la Iglesia de la Asunción de Nuestra Señora” (https://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070916/valencia/fiestas-iglesia-asuncion-nuestra_20070916.html), article sobre aquesta església de Benimaclet i sobre els Sants de la Pedra publicat en el diari valencià “Las Provincias”.

 

  1. “Curs Conéixer La Ribera Benimodo” (https://xvassembleahistoriaribera.files.wordpress.com/2012/08/benimodo.pdf), document d’una web dedicada a la “XV Assemblea d’Història de la Ribera. Benimodo, 9, 10 i 11 de novembre de 2012”, signat per Anna Alfonso junt amb Pau Armengol i Rafael López i editat per l’Ajuntament de Benimodo en febrer del 2008.

 

  1. “Els Sants de la Pedra, Abdó i Senent”, article de Francesc Giner, i publicat en el llibre de festes de Benissa, de 1973, facilitat per Vicent Gomis Lozano, el 28 de juny del 2018, per correu electrònic. És l’única font, de les consultades, en què apareix el nom Kúrdula, relacionat amb la ciutat on Abdó i Senent, partint de Joan Baptista Anyés, exercien la seua senyoria.

 

  1. “Sempre junts, com Abdó i Senent”[1] (https://malandia.cat/2019/07/sempre-junts-com-abdo-i-senent), entrada en la web Malandia, del 14 de juliol del 2019. Unes setmanes després, mentres feia la revisió de la recerca, comproví que era la primera font d’Internet on apareixia el nom de la ciutat Kúrdula vinculat als Sants de la Pedra. Parteix de l’article de Francesc Giner, de 1973.

 

  1. “Els ‘Jardinets’ de Benissa. Nous exemples de ‘Jardins d’Adonis’ fossilitzats en la cultura popular contemporània” (https://issuu.com/centredoumentacio.etnologia/docs/revista_valenciana_d_etnologia__n__/186), article de Teodor Crespo Mas, publicat en “Revista Valenciana d’Etnologia” (no. 8, 2016, editada pel Museu Valencià d’Etnologia).

 

  1. “Benissa – Ermitas – Ermita Stos de la Piedra Abdón y Senén – Pda de Lleus – Vicent Ibañez.mpg” (https://www.youtube.com/watch?v=P7Vnx3gA6K0), vídeo en què es veu una ermita dedicada als Sants de la Pedra, en la partida de Lleus. En aquest vídeo també es poden veure les escultures dels Sants de la Pedra.

 

  1. “Troben pintures murals del segle XVIII i XIX a l’ermita de Lleus(http://www.infobenissa.cat/noticies/general/troben-pintures-murals-del-segle-xviii-i-xix-a-lermita-de-lleus), article publicat el 27 de juliol del 2007 en la web “Infobenissa”.

 

  1. “1487 – SAN ABDÓN Y SAN SENÉN” (http://rafaelcondill.blogspot.com/2014/08/1486-san-abdon-y-san-senen.html), entrada de Rafael Fabregat, la qual figura en el blog “El último Condill”.

 

  1. “Bétera, un poble per a tots” (https://beteranet.com/betera/librov/vii_02.htm), d’Amparo Doménech Palau, editat per l’Ajuntament de Bétera i per Cooperativa Agrícola de Bétera, COOP. V., en 1998, llibre.

 

  1. “L’ordre simbòlic de la mare en les festes d’agost de Bétera” (http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/53422/1/Imma%20Dasi%20Estelles.pdf), estudi d’Imma Dasí Estellés, en què es parla sobre diferents festivitats estiuenques, entre elles, la dels Sants de la Pedra. Es tracta d’un treball d’investigació d’un màster d’estudis de diferència sexual.

 

  1. “Com és Biar?” (https://sites.google.com/site/onviscbiar/com-es), article en la web “On visc? Biar?”.

 

  1. “Ermita de los Santos de Piedra, Abdón y Senén” (http://www.rutasjaumei.com/es/que-ver-en-biar/772/biar-ermita-de-los-santos-de-piedra-abdon-y-senen.php), entrada de la web “Viajar con Jaume I”, sobre l’ermita de Biar dedicada als Sants de la Pedra.

 

  1. “Els Sant de la Pedra, advocació popular a les nostres terres” , article de Consol Conca i Coloma i publicat, en “Revista de Moros i Cristians”, de Biar, en 1993.

 

  1. “La ermita de ‘Els Sants de la Pedra’. San Abdón y Senén”, document facilitat per Joan Lluís Escoda (per correu electrònic del 4 de juny del 2018) i signat per R.B.D. en juliol de 1997, relacionat amb Biar.

 

  1. “Parajes naturales” (http://www.turismocalasparra.es/index.php/saborea/10-conocenos), entrada en la web “Calasparra Turismo”, en què es parla sobre la Iglesia de los Santos Mártires Abdón y Senén, de Calasparra (Múrcia).

 

  1. “Camporrélls” (https://www.ayuntamiento.es/camporrells), entrada en la web de l’Ajuntament de Camporrells (la Llitera).

 

  1. “De Camporrells a Baldellou por la ermita de los Santos Mártires” (http://www.lalitera.org/es/areas/cultura-deportes-archivos-y-juventud/turismo-patrimonio-cultural-y-tradiciones-populares/rutas-y-senderos-litera/de-camporrells-a-baldellou-por-la-ermita-de-los-santos-martires), article tret de la web “Comarca de La Litera”.

 

  1. “Ermita de los Mártires y Sall de la Tosca en Camporrells” (http://www.lalitera.org/es/areas/cultura-deportes-archivos-y-juventud/turismo-patrimonio-cultural-y-tradiciones-populares/rutas-y-senderos-litera/ermita-de-los-santos-martires-y-sall-de-la-tosca-en-camporrells-1), article publicat en la web “Comarca de la Litera”.

 

  1. “Fiestas Patronales de los Santos Mártires San Abdón y San Senén” (https://www.regmurcia.com/serlet/s.Sl?sit=a,72,c,369,m,1218&r=ReP-4307-DETALLE_REPORTAJES), en la web “región de murcia digital”.

 

  1. “San Abdón y San Senén. Historia y tradición en Calasparra”, article de Francisco Casinello Martínez, tret de l’obra “Los patronazgos en la Región de Murcia. VII Congreso de Cronistas Oficiales de la Región de Murcia”, coordinada per Ricardo Montes Bernárdez, a què es pot accedir mitjançant l’enllaç https://www.cronistasdemurcia.es/congresos-cronistas-1, on el trobarem amb facilitat.2

 

  1. “Programa oficial d’actes 2009” (http://www.almirra.com/acc_contenido/pdf/ProgramaActos09.pdf), dins de l’apartat “Fiestas” de la web de l’Ajuntament del Camp de Mirra, a què recorreguérem per al punt artístic.

 

  1. “Cant popular dedicat als Sants de la Pedra Sant Abdó i Sant Senén Advocats contra les pedregades i protectors de les collites Co-patrons del Camp de Mirra”. Es tracta dels versos religiosos que es canten als Sants de la Pedra en el Camp de Mirra. Agraesc la generositat de Romà Francés i Berbegal, president de l’”Associació Cultural del Tractat d’Almisrà, qui me l’envià per correu ordinari després d’haver raonat amb ell uns dies abans.

 

  1. “Consideracions i relació descriptiva de la Vall de Biar a les darreries del segle XVIII”, article de Romà Francés i Berbegal, publicat en la revista-programa de les Festes Majors del Camp de Mirra, de 1995, i que m’envià en desembre del 2018.

 

  1. “Coneguem els nostres noms de lloc”, de Llum Pérez i de Sandra Fayos, editat per l’Ajuntament de Canals, en el 2005, llibre.

 

  1. “Los Santos de la Piedra, segundos Patronos de Canals”, article de Ramón Arnau Palop publicat en el “Llibre de Festes de Canals 1975”. Conté informació sobre l’Alcúdia de Crespins.

 

  1. “Canals y los Santos de la Piedra. Una devoción semiolvidada”, article d’Alfons Vila Moreno publicat en el “Llibre de Festes de Canals 1987”. Conté informació sobre l’Alcúdia de Crespins.

 

  1. Goigs de Capafonts, enviats Diego López (el 24 de novembre del 2017) i per Núria Llinàs i Sallés, per mitjà d’un correu electrònic del 31 de març del 2018.

 

  1. “Nova Guia de Capafonts”, de Diego López Bonillo junt amb Salvador Rovira i Gómez, editada per la Diputació de Tarragona. Vaig rebre part del llibre, per mitjà de Diego López Bonillo, però no figurava l’any de l’edició.

 

  1. “Devoción y fiesta a los Santos de la Piedra en Carpesa, article de José Jaime Brosel Gavilá, capellà de Carpesa, dins del llibre “De la Festa d’Acció de Gràcies i d’altres festes de Carpesa”, editat per l’Ajuntament de València en el 2005.

 

  1. “Reverendo Vicente Gil Martí Impulsor de la devoción”, article de José Jaime Brosel Gavilá, capellà de Carpesa, dins del llibre “De la Festa d’Acció de Gràcies i d’altres festes de Carpesa”, editat per l’Ajuntament de València en el 2005.

 

  1. “Historia, arte e iconografía de los Santos Abdón y Senén”, article de Daniel Benito Goerlich, dins del llibre “De la Festa d’Acció de Gràcies i d’altres festes de Carpesa”, editat per l’Ajuntament de València en el 2005.

 

  1. “Església dels Sants Abdon i Senen. Carpesa. València” (http://elscolorsdelaterra.blogspot.com/2016/04/esglesia-dels-sants-abdon-i-senen.html), entrada del blog “Els colors de la terra”. Hi ha les escultures dels Sants de la Pedra, les quals apareixen dalt de la porta d’entrada al temple.

 

  1. “Lo Paironet” (http://historiaytradicionesdelacodonyera.blogspot.com/20113/04/lo-paironet.html), entrada signada per José Ramon Molins i Miquel Sanz, en el blog “La Historia y las tradiciones de La Codoñera”, sobre el peironet que hi ha en la Codonyera (població aragonesa històricament vinculada al Matarranya).

 

  1. “Sant Abdó i Sant Senén. Festa Major Petita. Vint anys de la seva recuperació (1983-2003)”, document elaborat pel “Grup d’Estudis Cubellencs ‘Amics del Castell’” i a què vaig accedir, per correu electrònic del 30 de novembre del 2017, gràcies a la gentilesa de Núria Jané, de l’Arxiu municipal de Cubelles.

 

  1. “Es recuperen les tradicions de la Romeria dels Sants de la Pedra” (http://www.lexpressio.com/?arg_id=3750&url=2&corp=lexpressio&arg_familia=2&arg_poblacion=5), escrit de Celia Soriano Gomis, en el diari “L’Expressió”, sobre Cullera (la Ribera Baixa).

 

  1. “Cullera manté viva la tradició dels Benissants de la Pedra amb una romeria” (https://val.levante-emv.com/ribera/2017/08/01/cullera-mantiene-viva-tradicion-benissants/1599992.html) article del diari valencià “Levante-EMV”.

 

  1. “Gojos als benissants Abdó i Senent, venerats a la seua ermita de la marjal de Cullera” (http://gogistesvalencians.blogspot.com/2012/11/gojos-als-benissants-abdo-i-senent.html), entrada del blog “Gogistes Valencians”.

 

  1. “Ermita Santos de la Piedra” (http://www.cullera.es/es/content/ermita-santos-de-la-piedra), de la web de l’Ajuntament de Cullera.

 

  1. “Museu de l’Arròs. L’Ermita: el recinte”, un document del Museu Municipal d’Història i Arqueologia (de Cullera), facilitat per Kike Gandia, en què es parla sobre l’ermita de Cullera.

 

 

  1. Museu de l’arròs de Cullera” (http://www.arroceando.com/ca/museo/museu-de-larros-de-cullera/#,WQIOAe86zIU).

 

  1. “Museu de l’Arròs de Cullera” (https://www.geocaching.com/geocache/GC5YZD5_museu-de-larros-de-cullera?guid=9fd67d35-a09e-4505-b4c7-88d2dbbd1f6a).

 

 

Nota: [1] Adduesc aquestes línies després d’haver fet una consulta, en Internet, el 7 d’agost del 2019, durant una revisió de la recerca.

Print Friendly, PDF & Email