Unfla, unfla, unfla el baló…., que l’unfle ta tia que té bon bragó
Cançó popular eròtica valenciana
“Si em case ‘en’ una alta,
pareix [1] un gegant:
no tindré prou tela
per fer un ‘devantal’
i, si no li’l fas,
¿què diran de mi?,
per això, no em case
i em quede fadrí.
Si em case ‘en’ una baixeta,
pareix un ‘patet’:
aniré a besar-la
i pegarà un botet,
i, si no la bese,
¿què diran de mi?,
per això, no em case
i em quede fadrí.
Tornada: Unfla, unfla, unfla el baló,
que l’unfle ta tia que té bon bragó [2] (2) [3].
Unfla, unfla, unfla el baló,
que l’unfle ta tia que té bon bragó (2).
Si em case ‘en’ una beata,
per a estar millor:
de matí, a missa;
de nit, al sermó.
La casa, sense agranar,
sense cuidar de mi,
per això, no em case
i em quede fadrí.
Tot aquell que tinga
llàstima i pietat,
que es tanque en un quarto
i que es mate ‘en’ un bac.
I, després de mort,
¿què diran de mi?,
per això, no em case
i em quede fadrí.
Tornada: Unfla, unfla, unfla el baló,
que l’unfle ta tia que té bon bragó (2) [4].
Unfla, unfla, unfla el baló,
que l’unfle ta tia que té bon bragó,
unfla, unfla, unfla el baló,
que l’unfle ta tia que té bon bragó [5].
Notes: Aquesta cançó és coneguda i jo l’havia escoltada, des de xiquet, però amb una lletra molt distinta (i que es pot trobar en Internet) i en una línia prou diferent. En ella, entre altres coses, apareix el nom d’un home, Miquelet Garcia, qui va a un ajuntament a demanar faena i li’n concedeixen la de municipal.
Ací ens trobem amb una dona que, com en moltes cançons populars eròtiques (o bé sobre temes sexuals) en valencià, apareix forta, en aquest cas, amb força de tipus muscular, un exemple més que confirma que la cultura valenciana (la vinculada a la llengua catalana, popularment, coneguda com valencià) és matriarcal.
[1] En el vídeo sona “pareixc”. Tenint present lo que diu en l’estrofa següent, quan parla de la dona, però baixa, deduïm que és “pareix”, com hem triat escriure.
[2] En el DCVB, bragó remet a braó, i, en aquest cas, vol dir “Força muscular”.
[3] Aquests dos versos es repeteixen, però només sona una veu. En canvi, en els dos següents, que també es repeteixen, es fa en grup.
[4] Aquests dos versos es repeteixen, però només sona una veu.
[5] Aquests quatre darrers versos de la tornada es canten en grup.
Font: El 9 de novembre del 2020, en el grup “Pel nostre valencià, el català de tots”, Vicent Montalbán Aroca, en un comentari, adjuntava un vídeo de la cançó “Unfla, unfla el baló… que l’unfle ta tia que té bon bragó” (https://youtu.be/sY1f8hDqN_0). I, l’endemà, després d’escoltar-la en la versió del vídeo, traguí la lletra que hem escrit.
