Arxiu mensual: agost de 2016

How approaches to teaching English can be used for teaching translation // Com emprar mètodes per a l’ensenyament de l’anglés a l’hora d’ensenyar a traduir

General, , , , ,

How approaches to teaching English can be used for teaching translation

By / Per Omid Jafari

 

1. Modern views of teaching

Teaching trends have changed in accordance with the generations changes in western countries in the 1960s, and scholars have attempted to use theories of linguistics, psychology, communication, and culture in teaching. The most significant approaches were of Humanistic and communicative branches that rejected previous structuralist theories and had no belief in teacher-centered methods. According to Humanistic approaches a learner is assumed as a person who can enhance his or her competence and performance actively and can simultaneously positively influence his or her classmates and teammates performance.

1. Formes modernes d’ensenyament

Les tendències per a ensenyar han canviat atenent als canvis de generació que han tingut lloc en els països occidentals des dels anys sixanta, quan els estudiosos, a l’hora de fer les classes, intentaven emprar teories dels camps de la lingüística, de la psicologia, de la comunicació i de la cultura. Els plantejaments més significants provingueren de les branques humanistes, i també de les comunicatives que rebutjaven les teories estructuralistes anteriors i no confiaven en els mètodes centrats en el mestre com a focus de la classe. Per a la línia humanista, un aprenent es veu com una persona que pot perfeccionar la seua competència i el seu rendiment activament i que, al mateix temps, pot influir positivament en els resultats dels seus companys de classe i en els dels seus companys d’equip.

 

According to Arnold, “this kind of learner is not considered as one who just receives the instructor’s knowledge” (Arnold 1999). The learner’s feelings and emotions are also very important in such theories, since they play a determinant role in the learner’s performance. Such theories have been recently substantianted by the science of neurobiology, since it also showed “a close correlation between the performance of the brain and feelings and the results obtained from the learning process” (Buzan 1991). Cooperative Learning approach, which has been derived from the Humanistic approach and emphasizes group learning, can help reduce peer pressure, enhance communicative and social skills, and also create a bridge between cultural and languages differences to develop group cohesion and learning process.

D’acord amb Arnold “no es considera esta classe d’aprenent com u que simplement rep el coneixement de l’instructor” (Arnold, 1999). Els sentiments i les emocions de l’aprenent són molt importants en estes teories, tenint present que juguen un paper determinant en l’evolució de l’aprenent. Estes teories han estat corroborades recentment pels estudis científics en el camp de la neurobiologia, atés que també han mostrat “que hi ha una correlació molt directa entre els registres del cervell i els sentiments i els resultats obtinguts durant el procés d’aprenentatge” (Buzan, 1991). La concepció cooperativa de la formació, la qual ha derivat del plantejament humanista i  del seu èmfasi en l’aprenentatge en grup, pot ajudar a reduir la pressió dels companys, a perfeccionar les estratègies de comunicació i les socials i també a crear un pont entre les diferències culturals i les lingüístiques amb la intenció de desenvolupar la cohesió del grup i el procés d’aprenentatge.

 

The Social Constructivism approach also hypothesizes learning as “a social act, which depends on the knowledge produced by the learners’ prior knowledge and experiences” (Kiraly 2000). Such a theory gives much significance to the learner’s independence and the learner has to know that s/he intends to learn something. Using such methods for teaching translation means “creating a reasonable atmosphere for learners to have a more helpful and effective participation in translation practice and feel responsible towards the process and the end product of translation” (Kussmaul 1995).

L’enfocament del constructivisme social també emfasitza l’aprenentatge com “un acte social, el qual depén del coneixement produït per les idees prèvies i per les experiències dels alumnes” (Kiraly, 2000). Com a teoria concedix molta significació a la independència de l’aprenent i a que el discent interprete que lo que pretén aprendre és útil. L’ús d’estos mètodes d’ensenyament en el camp de la traducció comporta “la creació d’una atmosfera satisfactòria per a que els aprenents participen de manera més acollidora i efectiva en la pràctica de la traducció i que se senten responsables al llarg del procés i del resultat final de la traducció” (Kussmaul, 1995).

 

2. (…) c. Transformational approach: it is based on learning and is student-centered and relates to group learning and discovery of the learning process with the instructor’s guidance. A bridge is built between class activity and translations done outside the universities’ environment.

2c. Criteri transformacional.  Es fonamenta en l’aprenentatge i es centra en l’alumne i està relacionat amb l’aprenentatge en grup i amb la descoberta del procés d’aprenentatge amb la guia del docent. Es construïx un pont entre l’activitat en la classe i les traduccions que es fan fora de l’ambient universitari.

 

(…) 4. The proposed approaches to teaching translation

(…) They incluide:

4.1. Comparing two translations: students will be divided into groups of  four or five students, and two different translations of a specific text will be given to them. All groups will be required to compare these two target text, detect strategies and methods applied, and make judgements about the quality of both, or ask the groups to determine which text has more errors.

(…) 4. Les iniciatives propostes per a ensenyar ensenyar a fer traduccions

(…) Inclouen:

(…) 4.1. Comparar dos traduccions. Es dividixen els estudiants en grups de quatre o cinc membres, amb diferents traduccions d’un text específic que se’ls donarà. Se’ls demanarà, a tots els grups, que comparen eixos dos texts traduïts, que detecten les estratègies i els mètodes emprats i que jutgen la valoració d’ambdós, o que es demane als grups que determinen quin text té més errades.

 

4.2. Familiarizing with collocations, expressions, and terms: a source text full of blanks will be given to the groups to be filled. The students will be required to find the proper terms, collocations, and expressions left blank in the source text.

4.3. Having group discussions: students will be divided into groups of two or three and will be requested to discuss the translations they have prepared for the class, to explain the methods and strategies they have applied to their teammates, and to report to the class the results of their discussions at the end of the class.

4.2. Familiaritzar-se amb les posicions de les paraules, les expressions i els térmens. Es donarà un text original amb espais en blanc per a que els òmpliguen els grups. Es demanarà als estudiants que troben els térmens pròxims, les col·locions i les expressions en eixos espais en blanc.

4.3. Fer debats en grup. Es formaran grups de dos o tres estudiants i discutiran les traduccions que havien preparat per a la classe, amb la intenció d’explicar cada estudiant als companys del grup els mètodes i les estratègies ha aplicat, i, al final de la classe, informar cada grup a la resta de companys sobre els resultats que han elaborat entre tots els seus membres.

 

4.4. Editing: the students will be divided to groups of two or three and a target text will be delivered to each group to make us of principles of editing, which were taught before and improve the target text.

4.5. Backtranslating: this method is considered a standard way of assessing the accuracy of a translation. All students will be divided into groups of two and will be asked to take a seat behind each other and then made up of short sentences will be delivered to the student sitting on the front chair to be translated sentence by sentence and handed to the next student. At the end of the class, students will be asked to read out their translations to the whole class to see how much of the essence and message of the original text has been lost.

4.4. Edició. Es formen grups de dos o tres estudiants i es lliura a cada grup un text traduït per a que apliquen les normes d’edició que se’ls hauran ensenyades i que milloren el text objectiu.

4.5. Traduir de nou. Este mètode es considera una forma comuna d’avaluar la precisió d’una traducció. Es formen grups de dos alumnes, i se’ls sol·licita que facen xicotetes frases, les quals es lliuraran a l’estudiant assentat en la cadira de davant. Este alumne les traduirà frase a frase i les passarà amb la mà a l’estudiant que vindrà a continuació. Al final de la classe es demanarà als estudiants que lligen en veu alta davant de tots els alumnes per a vore quanta part de l’essència i del missatge del text original s’ha perdut. 

 

4.6. Domesticating and foreignizing: the translator’s attitude toward the original text or the target reader has been discussed throughtout history, and differences of such distinctive approaches can be tested. The students of a class will be divided into two temes and each team will also be subdivided into smaller groups. One team will be made to translate a text using the domestication method, and the other will be requested to use foreignization. These groups will read their translations at the end so that the differences of these two approaches are revealed.

4.6. Proximitat i llunyania. Es tracta l’actitud del traductor cap al text original o cap al destinatari a través del recorregut històric de les dos llengües i es plantegen les diferències d’eixos dos punts distintius. Es formen dos grups d’estudiants i es dividixen en xicotets grups. El primer es crearà amb la intenció de trobar les semblances entre les dos llengües (a través del mètode de proximitat) mentres que l’altre buscarà les diferències interlingüístiques. Finalment cada grup llegirà les conclusions de l’estudi de traducció que haurà dut a terme, per a donar-lo a conéixer.

 

4.7. Practicing Skopos-centered translation: modern theories of translation highlight the fact that prescriptive rules of translations are no longer applicable, and translation of each text has its own requirements. Indeed, the translator or the commissioner’s intention or aim determines the proper way of translating a text. So for experimenting with this theory, a class will be divided into four groups, and each group will be required to determine specific rules to be followed for translating a specific text by another group. At the end of the class, each group will be asked to read out its translation to be compared with the specifications prepared by the other group.

4.7. Practicar la traducció tipus Skopos. Les teories modernes de la traducció han tret a la llum el fet que les normes que solien emprar-se ja no s’ajusten a una visió renovadora actual i que cal aplicar-les a la necessitat de cada text. De fet, la intenció del traductor o de l’encarregat del grup o la finalitat que es té, determina el camí més adequat per a la traducció textual. Així, per a experimentar amb esta teoria, la classe es dividirà en quatre grups i s’exigirà a cadascun que determine les regles específiques que seguiran uns altres alumnes per a la traducció d’un text concret. Al final de la classe, es demanarà a cada grup d’alumnes que lligen en veu alta la seua traducció per a comparar-la amb les especificacions de l’altre grup.

 

4.8. Translating according to models: various translation models have been set up by theorists such as Catford, Nida, Newmark, Vinay, and Darblenet. So, for example, students can be divided into several groups to receive a source text and its translation to detect shifts of translation described by Catford and to report their findings to the class at the end of their activity.

4.9. Discussing needed tools for translation: each translator at any level of knowledge will need tools like general and specialized dictionaries and encyclopedias. In order to familiarize students with such tools and their significance and applications for translation, students will be divided into several groups and each will be asked to discuss a certain type of dictionary or encyclopedia and then explain its use to the rest of the class.

4.8. Traduir atenent a models. Distints models de traducció s’han introduït per mitjà d’idees de teòrics, com ara, Catford, Nida, Newmark, Vinay i Darblenet. Així, per exemple, es formaran diferents grups i cadascun rebrà un text original i la seua traducció per a detectar els desviaments emprats atenent a la proposta de Catford i, quan acaben tots els grups el seu treball, cada grup d’estudiants n’exposarà el seu a la resta de la classe.

4.9. Tractar sobre les eines necessàries per a fer la traducció. Cada traductor, en qualsevol dels nivells de coneixement de la matèria, caldrà que empre recursos necessaris, com ara, diccionaris (generals i especialitzats) i enciclopèdies. Per a que els estudiants es familiaritzen amb eixes eines, es demanarà a cada alumne que parle sobre un determinat tipus de diccionari o enciclopèdia i que ho comente als altres alumnes.

 

 

Font: El text original figura en http://translationjournal.net/journal/64teaching.htm.

Nota: M’ha semblat molt interessant este document, sobretot, perquè aporta una informació factible i de renovació pedagògica, per exemple, a l’ensenyament del valencià. 

I, fins i tot, per a dur a terme en les classes, com alguna volta ja he comentat als alumnes: traduir un text del castellà al valencià i, així, de la mateixa manera que traduïxen les dos llengües durant la parla, fer-ho a partir d’un text escrit, indistintament de la font però, en qualsevol cas, començant-ne per una simple com un text d’unes tres línies en castellà. 

 

 

 

 

 

 

Selfless people have more sex, study finds // Un estudi descobrix que les persones altruistes tenen més relacions sexuals

General, , , , ,

Selfless people have more sex, study finds

 

(…) New research from the University of Guelph and Nipissing University shows that people who helps others are more desirable to the opposite sex, have more sexual partners and more frequent sex.

(…) Una nova recerca de la University of Guelph i de la Nipissing University mostra que les persones que ajuden a altres senten més atracció pel sexe contrari, tenen més companys sexuals i tenen sexe de manera més freqüent.

 

The study was published recently in the British Journal of Psychology.

“This study is the first to show that altruisme may translate into real mating success in Western populations, that altruists have more mates than non-altruists,” said Pat Barclay, a University of Guelph psychology professor who worked on the study with lead author Prof. Steven Arnocky from Nipissing. 

L’estudi ha sigut publicat recentment en el British Journal of Psychology [‘Diari Britànic de Psicologia’].

“Este estudi n’és el primer que mostra que l’altruisme podria traduir-se en l’èxit d’aparellaments reals en poblacions occidentals i que els altruistes tenen més amics que els no altruistes”, diu Pat Barclay, un mestre de psicologia de la University of Guelph (el Canadà), qui treballà en l’estudi juntament amb el mestre en cap Steven Arnocky, de Nipissing, una altra població canadenca.

 

Arnocky added: “It appears that altruism evolved in our species, in part, because it serves as a signal of other underlying desirable qualities, which helps individuals reproduce.”

The researchers interviewed about 800 people regarding their relationships and propensity for helping others, including giving to charity, donating blood, helping strangers cross the street, donating winnings and helping classmates, among other things.

Even after controlling for age and personality, altruists were found to have greater succes at dating and sex.

Arnocky afegí: “Sembla que l’altruisme ha evolucionat en les nostres espècies, en part, perquè servix com a senyal d’altres característiques del desig sexual, les quals faciliten la reproducció dels individus”.

Els investigadors entrevistaren a 8oo persones si fa no fa respecte a les seues relacions i la seua predisposició a ajudar a altres: incloïen la donació de diners per a finalitats benèfiques, la donació de sang, ajudar a creuar el carrer, la donació dels guanys i l’ajuda a companys de classe, entre altres coses.

Fins i tot, després de fer controls per edat i personalitat, es comprovà que els altruistes obtenien millors resultats en la quantitat de cites amb altres persones i de relacions sexuals.

 

However, “it’s a more effective signal for men than for women,” Barclay sid. The study found that while altruism is a desirable quality among both genders, it affects men’s lifetime dating and sex partners more thant women’s.

The findings suport previous studies on food sharing by hunters, which found that men who hunt and share meat enjoy greater reproductive succés. Earlier research -both men and women are more attracted to people who are altruistic.

Tanmateix, “és un fet més present en el cas dels hòmens que en el de les dones”, indica Barclay.  L’estudi trobà que mentres que l’altruisme és una part més de l’atracció sexual en els dos gèneres, afecta més al temps de duració i a les parelles pel que fa als hòmens que a les dones.

Les conclusions confirmen estudis anteriors sobre el compartiment d’aliments per part de caçadors i que mostraven que els hòmens que caçaven i compartien carn gaudien d’un èxit reproductiu major. Igualment, fa poc, una recerca encapçalada per Barclay també havia trobat que, en igualtat de condicions, tant els hòmens com les dones eren molt més atractius quan es tractava d’altruistes.

 

The researchers suggest expandint the study to include a wider array of variables such as relationship length and partner quality.

“Also, given the importance we place on attractiveness, resources and intelligence, it would be worthwhile to explore how individuals “trade-off” altruism against desirable qualities,” Arnocky said.

Les persones que han fet la investigació proposaven ampliar l’estudi i incloure un gamma de variables més profundes , com ara,  la duració de la relació i la qualitat de la parella.

“Igualment, atenent a la importància que atorguem a l’atracció, als recursos i a la intel·ligència, valdria la pena explorar com ‘intercanvien’  l’altruisme els individus davant els trets del desig sexual”, diu Arnocky.

 

 

Font: L’origen del document, ací traduït quasi del tot, és la notícia publicada en

Selfless People Have More Sex, Study Finds

i, quan vaig decidir indagar sobre si la diferència entre hòmens i dones era substancial, vaig recórrer a l’article publicat com a

http://digest.bps.org.uk/2016/07/22/altruistic-people-have-more-sex

en què les línies verdes amb guionets són els resultats dels hòmens i les línies roges representen els de les dones. Sincerament, abans de llegir el text, pensava que les dades serien més altes en les dones que en els hòmens però, després d’accedir al document en què les vaig vore, no esperava que la diferència fóra com apareix en dos dels gràfics d’eixe article del British Journal of Psychology.

Nota: Per a la forma desirable quality i el seu plural desirable qualities (amb el qual, literalment, diem qualitats desitjables), en un article relacionat amb la sexualitat i on el terme desirable també significa “atractiu”, he preferit escriure les traduccions “característiques del desig sexual”, “una part més de l’atracció sexual” i “els trets del desig sexual”.

 

Understanding the patterns of language // Comprenent els models de les llengües

General, , , , , , ,

Understanding the patterns of language

 

Research into cultures and communication helps us to understand what it means to be human across our past, present and future, locally and globally. Our internationally-renowned  researchers work in interdisciplinarity teams to find solutions to complex problems facing the world. Through six Research Priority Areas (RPAs), we’re pioneering new approaches to historical and contemporary issues in rights and justice; the cultural and creative industries; health and wellbeing relevant to policy, education and practice; the way in which communication shapes, and is shaped, by society; understanding British identities; and the Integration of digital innovations in new opportunities for knowledge documentation and preservation, cultural exchange, and societal wellbeing.

La recerca en el camp de les cultures i de la comunicació ens ajuda a comprendre què significa ser humà al llarg del nostre passat, del present i què significarà en el futur, localment i globalment. Els nostres investigadors de renom internacional treballen en grups d’interdisciplinarietat amb la intenció de trobar solucions a temes complexos que afronta el món. A través dels sis Espais de Prioritat de Recerca (EPR), a hores d’ara obrim camí a plantejaments nous a assumptes històrics i contemporanis relacionats amb els drets i la justícia, amb les indústries culturals i creatives, amb la salut i el benestar (rellevant en la política, en l’educació i en la pràctica), amb la manera en què la comunicació forma (i es forma) per mitjà de la societat, amb la comprensió de les identitats britàniques,  amb la integració de les innovacions digitals en les oportunitats noves per a la documentació del coneixement i per a la conservació, com també en relació amb l’intercanvi cultural i el benestar de la societat.

 

This work will be notorly advance our knowledge of questions relating, for example, to ethics, democracy, diversity and inter-cultural communication, but in turn it will also address key concerns of our public, private and third sector partners. (…) Language is central to any kind of human endeavour, yet we still now relatively little about the complex and dynamic patterns at play when we communicate with each other (…) in everyday written and spoken communication. (…) Technology (…) allows us to address key questions, such as how frequent individual words and phrases are, how they tend to co-occur with other words and phrases, how and when new words and phrases enter a language, and the patterning between speech and gestures.

Este treball no representarà només una millora del nostre coneixement sobre qüestions relatives, per exemple, a l’ètica, a la democràcia, a la diversitat i a la comunicació intercultural sinó, a banda, també abordarà inquietuds claus dels nostres interlocutors públics, privats i del sector terciari. (…) La llengua és determinant en qualsevol mena d’activitat humana, no obstant això sabem relativament poc pel que fa a les pautes complexes i dinàmiques en joc quan ens comuniquem (…), en la vida quotidiana, per mitjà de formes escrites i quan ho fem oralment. (…) La tecnologia (…) ens permet abordar preguntes clau, com ara, amb quina freqüència fem ús de les paraules per lliure i de les frases, amb quina tendència ixen junt amb altres paraules i frases, com i quan les paraules i les frases noves s’introduïxen en una llengua i sobre el modelatge del conjunt de la parla i dels gests.

 

(…) The fast pace of the research environment means that researchers have to be flexible and quick to adapt to new trends. This include trends that result from increased global connectivity and communication, emerging interdisciplinary directions, new skills and opportunities that come with new technological developments, as well as changes in the funding landscape. Navigating this context successfully can be a big challenge.

(…) El ritme accelerat de l’ambient de recerca implica que els investigadors han de ser flexibles i ràpids a l’hora d’adaptar-se a les noves tendències. Això inclou línies noves com a resultat de l’augment de la connexió global i de la comunicació, de les direccions emergents en la interdisciplinarietat, de les capacitats i de les oportunitats que aporten els desenvolupaments tecnològics moderns, així com canvis en el finançament. Navegar amb èxit en este context pot representar un repte gran.

 

 

Font: La informació completa, una entrevista ací traduïda parcialment amb respostes d’Svenja Adolphs, mestra de Llengua Anglesa i de Lingüística en l’School of English (Escola d’Anglés), figura en la web de la University of Nottingham amb l’enllaç http://www.nottingham.ac.uk/research/inspiring-people/cc/adolphs-svenja.aspx.

 

Nota: Agraïsc a Juan Pablo Sans i a Gabriele Davini, tots dos amb estudis de traducció i amics de Facebook, la seua orientació sobre la possible traducció del terme patterning en el fragment and the patterning between speech and gestures. El primer proposava “una conjugación entre” i el segon ací citat “esquematización”.

Després de buscar en un diccionari de sinònims i antònims en valencià i en un vocabulari, d’escriure la possible traducció “la formació de patrons orals i gestuals” i, sobretot, de la consulta del Diccionari de la llengua catalana (de l’Institut d’Estudis Catalans), perquè considerava moderna la forma modelatge, vaig percebre l’exemple de l’escultor de què parla l’entitat catalana com el punt i final per a triar ja la paraula: modelatge.

I en acabant, però en la web de Wordreference, vaig fer-ho amb between, paraula que arribí a intuir que poguera tindre com a possible traducció conjunt de. La consulta d’esta web, recomanada per Juan Pablo, ha sigut clau.

 

 

 

Believe it or not, humans are kind // Es crega o no, els humans som amables per naturalesa

General, , , , , , , , , ,

Belive it or not, humans are kind

 

There’s a lot of archaelogical and ethnografic evidence of humans maintaining friendly contacts with people of different ethnicities, religious or livelihoods -strangers from ‘over there’ doing something different. (…) In our evolutionary past, food, clothes, shelter, mates, etc. were not always available in one’s local community, but friendships across group boundaries could provide access. The same is true today in modern cities: we often hear about job opportunities from distant friends or acquaintances. (…)

Hi han moltes proves arqueològiques i etnogràfiques que confirmen el manteniment de contactes d’amistat amb persones d’ètnies, religions i formes de vida diferents (estranyes, distintes a lo d’allí per la seua manera de fer les coses, d’actuar). Al llarg del nostre passat evolutiu, els aliments, els menjars, les robes, els recers, els companys, etc. no sempre han estat a l’accés en la comunitat local en què es vivia, però gràcies a les amistats que superaven les fronteres dels grups, es feia possible. Lo mateix ocorre a hores d’ara en les ciutats modernes: sovint sentim casos d’ofertes de treball gràcies a amics que viuen lluny, com també per mitjà de coneguts que viuen més a prop.

 

She intended participants to feel that a new relationship could emerge from the gifts, and participants seemed to agree: “For example, one man said ‘If I ever meet the guy, I’m going to say I know him from your game'”, Anne Pisor said. (…) Participants who had lived in more places over their lifetimes also gave more to out-group strangers. (…) Pisor and Michael Gurven suggest that their approach builds on our existing understanding of between-group friendships in the social sciences: the importance of perceived opportunities for mutual gain, previously identified as a key ingredient to these friendships, is likely rooted in the between-group resource buffering crucial throughout human history and prehistory.

Ella pretenia que els participants captaren que una relació nova podia emergir dels regals, i els participants coincidien en això. “Per exemple, un home digué: ‘Si haguera vist de nou al xicon, li hauria dit que el conec gràcies al joc'” –manifestà Anne Pisor. (…) Els participants que havien viscut en més llocs donaven més als de la colla de desconeguts que no formaven part del seu grup. (…) Pisor i Michael Gurven suggerien que el seu plantejament es fonamenta en el coneixement existent, en el camp de les ciències socials, referent a les relacions intergrupals i a un fet que es tracta en estes disciplines: la importància de les oportunitats percebudes per al benefici mutu futur (prèviament identificades com un ingredient clau per a eixes amistats) es fonamenta, probablement, en l’intercanvi de béns entre grups humans com a amortidors crucials al llarg de la prehistòria i de la història.

 

 

Font: El document complet, en anglés i publicat per la University of California (inicialment, el 3 d’agost del 2016), té l’enllaç actual (6 d’agost) http://universityofcalifornia.edu/news/humans-are-kind-believe-it-or-not. Anne Pisor i Michael Gurven són investigadors del Departament d’Antropologia de la universitat esmentada abans.

De nou es confirma, ara a partir d’estudis sobre la prehistòria i el present, que els humans som bondadosos per naturalesa. Una descoberta que em sembla molt interessant, després de la que va aparéixer en Europa, com a mínim, en el 2010, però amb un estudi fet amb xiquets menors de 24 mesos, sobre el tema de l’altruisme.