Arxiu d'etiquetes: música tradicional en llengua catalana

“Al grau”, cançó tradicional transmesa per àvies

Bon dia,

A continuació, posem l’altra cançó que ens envià Lourdes Boïgues, a qui estic agraït pel detall. En traguérem la lletra el 7 de juliol del 2024:

“AL GRAU

Mare: puje dalt

i baixe amb[1] la corbata,

que me’n vaig al grau

a veure[2] una xica guapa.

 

Passa un senyoret

i tira una pesseta.

-Tire-me-la a mi,

que sóc la més pobreta.

 

Totes les pobretes

se’n van a dormir

amb la camisa curta

i el cul arrupit,

amb la camisa curta

i el cul arrupit”.

 

Avant les atxes.

Una forta abraçada.

 

Notes: [1] En l’original, amb la pronúncia popular “en”. Més avant, també, quan fa referència a la camisa.

[2] En l’original, amb la pronúncia popular “vore”.

Adduirem que hui, 7 de juliol del 2024, hem rebut un missatge de Joan Llàcer, u dels qui participa en l’estudi sobre el matriarcalisme, i ens ha dit que “La cançó és coneguda en la Safor: des de Vilallonga, Almoines… Són les arrels dels meus pares i els dos la coneixem. M’és molt bé: cal sempre estendre les cançons populars nostres”. 

Finalment, dir-vos que, ni els meus pares, ni jo (tots tres, de la comarca de l’Horta de València), la coneixíem. De totes maneres, ací la teniu.

 

“El rector de Bufali”, cançó tradicional transmesa per àvies

Bon dia,

Ahir, 6 de juliol del 2024 responguérem a Lourdes Boïgues que ens agradaria accedir a la cançó “El rector de Bufali”. Després d’escoltar-la i de traure’n la lletra, ens n’envià una altra (“Al grau”)[1] que tenia uns versos pareguts als que ens havien posat en algunes cançons eròtiques. Com ens escrigué, “Ací van dos cançons que em cantaven les meves iaies”:

“EL RECTOR DE BUFALI

El rector de Bufali, huit, huit, huit,

té una burreta, trico, trico, tra,

té una burreta, liró, liró, liró,

que li dóna garrofes, huit, huit, huit,

per la poteta, trico, trico, tra,

per la poteta, liró, liró, liró.

 

El rector de Bufali, huit, huit, huit,

té un matxo pardo, trico, trico, tra,

té un matxo pardo, liró, liró, liró,

que li dóna garrofes, huit, huit, huit,

per baix del rabo, trico, trico, tra,

per baix del rabo, liró, liró, liró”.

 

Avant les atxes.

Una forta abraçada.

 

 

Nota: [1] Agraesc la generositat de Lourdes Boïgues, qui, el mateix 6 de juliol del 2024, ens envià un correu electrònic amb enregistrament d’ambdues cançons, per a que poguéssem fer-les accessibles mitjançant la web “Malandia”, com li havíem comentat.

Afegirem que Bufali és un poble valencià de la comarca de la Vall d’Albaida.