En setembre del 2021, trobàrem una publicació d’Anna R. Asencio, en “La Figa De Ta Tia Té Pel Al Llom?2”, del 5 de maig del 2020, que diu així:
“No hi ha flor com la rosella,
ni arbre com el codony,
ni fregall per al pardal
com els pèls del teu cony”.
El 22 de setembre del 2021 plasmí aquesta cançó en el meu mur i Ricard Jové Hortoneda em comentà “Aquesta és la pura realitat, ni més ni menys” i Joan Marrugat, en el grup “Som 10 milions”, n’escrigué una que, en paraules seues, “És oït a Sant Andreu de Palomar” i que diu així:
“No hi ha arbre com el noguer,
ni fruita com el codony,
ni res que s’ajusti millor
que allò que jo sé, al cony”.
També vinculat amb la cançó de la flor de la rosella, el 22 de setembre del 2021, en el grup “Cultura mallorquina en llibertat”, Miquel F. Ash em comentà “Jo sabia una auca llarguíssima, però la vaig aprendre quan tenia uns 14 anys. Ara, ja he oblidat quasi tots els versos. En posaré uns quants”. Es tracta de l’”‘Auca i redolins’, d’en Jordi Terraplens i Tres Puntins” i, en els versos que ens escrigué Miquel F. Ash, diu així:
“Quins eren els pares d’en Jordi?
No hi ha Déu que se’n recordi,
sols se sap que, de petit,
ja es feia mamar el dit
i, a la primera envestida,
li fot el ventre a la dida.
Anant cap a l’escola,
guanyà el premi de titola.
Un dia, sota un arbre,
va trobar a la noia Gratacabra
que, de nom, se’n diu Eulàlia
i té un cony com una dàlia’”.
Miquel F. Ash també afegí que,
“Aquesta auca va ser escrita damunt un catre,
l’any mil nou-cents quatre…”
Igualment, ens comentà que “Era llarguíssim, però els anys passen” i ens indicà que hi ha aquell que diu:
‘I tot, fent unes excavacions,
van trobar els collons
de Cèsar Emperador
i les mamelles dissecades
d’Agustina d’Aragó’”.
I, a banda, el 7 de gener del 2022, en un comentari en el meu mur, on havia posat aquestes línies de Miquel F. Ash (com també en diferents grups de Facebook), Joan Carrera Casacuberta m’escrigué més versos d’aquesta cançó:
“Més: en Jordi es fa gran
i, un dia, baixant l’escala,
s’entrebanca amb la cigala
i, rodant pels escalons,
se l’hi van aixafar els collons.
Per acabar de fer la punyeta,
morí amb la cigala dreta
i ningú no el posà al bagul
per por que els donés pel cul”.
Afegirem que, quan preguntí a Joan Carrera Casacuberta si continuava així, m’adduí “No. Entremig del teu tros i el meu, hi ha un bon tall que no recordo, només ratlles d’ací i d’allí”.
Enllaçant-la amb la versió que el 30 de novembre del 2020 ens havia escrit Angelo Gil Falcó[1] en el grup “Amics de les frases en català” (posteriorment, “Frases cèlebres i dites en català”), podem dir que hi ha versos en comú i que, com en més d’una cançó molt popular, compta amb lletres diferents però igualment eròtiques i, a banda, amb un toc d’humor matriarcal.
En relació amb la versió de Joan Carrera Casacuberta, hi hagué alguns comentaris en el meu mur: “Molt bona, Joan Carrera Casacuberta. (…) M’estic petant, és boníssima” (Ramona Ibarra), “Molt ‘romàntic’ i primmirat. Els càntics populars a Catalunya varen ser tots censurats en la Renaixença. Som així de ‘ben educats’” (Nicolau Moncunill Cirac), “Molt bona! No l’havia sentit mai” (Rosa Garcia Clotet).
Igualment, cal dir que aquesta cançó no figurava en cap web, ni en cap blog d’Internet el 8 de gener del 2022.
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i a les que em fan costat dia rere dia.
Nota: [1] El 7 de gener del 2022 la posàrem en el meu mur com a comentari a diferents persones, amb l’entrada “’La cançó del Jordi’, un exemple de persones amb molta espenta” (https://malandia.cat/2021/01/la-canco-del-jordi), en la web “Malandia”, tal com l’havíem recopilada en novembre i en desembre del 2020.