L’expressió “senyora ama”, un tret matriarcal. Comentaris.

En relació amb l’expressió “senyora ama”, el 6 de juny del 2021, escriguí un post en Facebook i, immediatament, el passí a molts grups. Deia així:

“En la comarca de l’Horta de València, la dona, molt sovint, rep el tractament de ‘senyora ama’, un tret matriarcal.

¿I en la població on viviu? Gràcies”.

Les respostes, que ací indicarem per grups (i començant per les d’eixe dia i, tot seguit, per les posteriors), foren aquestes. En el grup “Cultura mallorquina”, “’L’amo’ i ‘sa madona’” (Ignasi Lucena), “’Amo’ i’ ‘madona’ són els que s’encarreguen de la finca o possessió. ‘Senyor’ i ‘senyora’ són els propietaris, normalment, de fora de Mallorca. A les mares mallorquines, se’ls hi diu ‘mumare’ o ‘mama’.

Si no és la teva mare, a una dona, se li diu ‘senyora’ o ‘vosté’” (Llorenç MD Fuaka), “’Madona’ i ‘l’amo’” (Mëria Lillake), “’Sa madona’, a Lloret” (Xesc Grimalt), “’Sa madona’, a Mallorca. ‘L’amo’ i ‘l’ama’, a Eivissa” (Catalina Tur Alemany), “Sa madona du es maneig![1]” (Coloma Mayol), “També ‘mestressa’ (Miguel Batle Bisquerra).

A Miguel Batle Bisquerra, tot seguit, Victoria Torres li comentà que “’Mestressa’ és quasi un insult a Mallorca; bé, a Sóller, almenys. És com si diguessis, en castellà, ‘mandona[2]’” i Catalina Manresa addueix que “’Mestressa’ es deia a tota dona que tenia un ofici i, per tant, ‘duia es maneig’. Sa meva padrina era sastressa i tothom li deia ‘sa mestressa’. Sí que ho deim de ses nines ‘mandonas’, però no com a insult”. I Miguel Batle Bisquerra, respon a Victoria Torres: “Supòs que, a Sóller, sí; emperò, a Inca, era molt comú. També se pot emplear per dir que és una dona mandona”. 

En el grup “Frases cèlebres i dites en català”, les respostes respecte a l’expressió “senyora ama”, del 6 de juny del 2021 i posteriors, foren “’Mestressa’” (Maria-lidia Busquets Buezo), “És l’equivalent a ‘mestressa’ de la casa” (Lluis Tomas Roig), “Al poble (Baix Camp), em diuen pel renom de la casa” (Montserrat Bosch Angles), “A casa meva, és ‘La Mestressa’, com ho dèiem al Bagès, quan jo era petit” (Josep Salinas Balga). Cal dir que Josep Salinas Balga escriu “’La Mestressa’” i no “’la mestressa’”, un detall significatiu. Més comentaris: “’Mestressa’” (Rosa Maria Valoix Batet), “’Mestressa!!!!” (Carme Picas Guasch), “A l’Empordà, també ‘Mestressa de casa’” (Montserrat Frigola Costa).

En el grup “Dialectes”, els comentaris del 6 de juny del 2021 (i d’altres dies), sobre l’expressió “senyora ama”, foren “’Mestressa’, Molins de Rei” (Isabel Bargalló Sánchez), “A Mallorca, els nobles anomenaven les padrines com a ‘senyora àvia’” (Paquita Alcover Fontanet) i Maria Montserrat Morera Perramon escriu a Paquita Alcover “I a Manresa”; “’Mestressa’, a Vilanova i la Geltrú” (Anna Sana), “’Mestressa’ o ‘marona’, comarca de la Selva” (Sergi Sanprat), “’Sa Madona’[3] (Mallorca)” (Joan Cubells Fullana), “A Favara, el tractament de les xiques amb amo, a la senyora de la casa:

‘-Senyora ama: done’m diners per anar a comprar’, per exemple” (Rosa Bixquert). Tot seguit, hi hagué uns comentaris entre Rosa Bixquert i jo i, així, li preguntí:

“-I eixe exemple, ¿el sol fer també un home a la dona?

-També. Un poc amb ironia:

‘-Pare, anem al cine?

-Espera a vore què diu la senyora ama’ (referit a la mare).

-Això és semblant a quan, en les Illes Balears, un home comenta a un altre que ‘sa barrina’ (l’acord) el determinarà la seua muller, no ell.

L’exemple del cine reflecteix que és la dona (la mare) qui tria”.

I, en relació amb aquests comentaris de Rosa Bixquert i meus, Espe Carbonell addueix que, “A Almussafes, igual. O sols ‘ama’ (però sempre referit a la mare)”. ‘A Barcelona i Girona, diem ‘amo’ i ‘mestressa’” (Esther Jolin), “’Mestressa’, pel Solsonès” (Cristina Fons), “Quan, abans, estaven totes les portes obertes i no hi havien timbres als llindars, entraven a les cases cridant… AMA!!! I tal vegada, a les de menys confiança i/o ‘alta alcurnia’… ‘Senyora ama!! [senyama], Almussafes (Ribera Baixa del Xúquer)” (Espe Carbonell) i, Juan Miguel Carreres Senabre li contesta que “Això també passava a l’Alcoià-Comtat”. L’endemà, 7 de juny del 2021, durant una conversa que tinguí amb ma mare, em digué “Ho he sentit, a algú, a l’entrar a una casa, que no tenia confiança o no tenia amistat o que no coneixia la gent”. A continuació, en el mateix grup, en llegim, per exemple, així: “’Madona’, per Menorca” (Magda Irla Borras), “’Mestressa’, a les Garrigues” (Carme Companys Tahull), “El meu pare, a ma mare, li deia ‘ama’. Alcàsser, Horta Sud. València” (Rocio Gil Marí[4]), “’Mestressa’, al Tarragonès” (Rosa Maria Basora Torres), “’Madona’, a Mallorca” (Magdalena Bernat Oliver), “Al Bages, ‘mestressa’” (Maria Ferrer), “Al camp, deim ‘Sa madona’, Menorca” (Gloria Pérez Capó), “A Mallorca, deim ‘madona’” (Margalida Fuster Homar), “’Senyora ama![5]’, Horta Nord” (José Maria Verdú Gimeno), “Bé, com ‘madona’ o ‘mestressa’ o ‘mi señora’, però no em sembla pas cap tret matriarcal, sinó un tractament de cortesia” (Eduard Garrell), “’Mestressa’, a molts llocs de Catalunya” (Encarna Martín de la Sierra), “ A Mallorca, la paraula ‘mestressa’ ho diuen quan una dona té molta comandera! ‘Hi ha una bona mestressa amb aquesta!!’. És una dona que diu la seva i s’ha de fer lo que ella diu” (Margalida Fuster Homar).  A continuació, Dolça Essència respon a Margalida Fuster que, “A les dones dels mestres, també els hi deien ‘mestresses’”. Igualment, Joan V Pascual comenta que, “Als majors, en el Cabanyal[6], sí els he sentit dir ‘senyora ama’[7], però com a expressió feta, no en el sentit de ‘subordinació’ de classe” . El mateix dia, responguí a Joan V Pascual: “Efectivament, Joan. Així es plasma en un llibre de rondalles valencianes de l’Horta de València. (…) Visc en Alaquàs (l’Horta de València)”. 

Agraesc la participació de tots com també les vostres aportacions, que tant ajuden a plasmar en Internet i, de pas, a fer accessible, lo que està vinculat amb la llengua catalana i amb el matriarcalisme.

 

 

Notes: [1] Aquesta frase és molt coneguda en les Illes Balears. Li comentí “Hi estic totalment d’acord”.

[2] Hem escrit aquesta paraula (i derivades) com figuren en el text original. Li responguí que “El ‘senyora ama’ l’he llegit en unes quantes rondalles de l’Horta de València i, pel context, és equivalent al ‘sa madona’”.

[3] El tractament apareix en majúscules, en la font original.

[4] A Rocio Gil Marí li comentí que, “Mon pare, d’Aldaia (1942); a ma mare (de pares d’Alaquàs, 1943): ‘Lo que tu digues, mare’”.

[5] En l’original, “Senyorama!”.

[6] Una històrica població de l’Horta de València, ara part de la ciutat de València.

[7] En l’original, “senyorama”.

[8] Una població de la comarca de l’Horta de València.