Arxiu d'etiquetes: la tia Patrocinio

Convidaven a tothom, a les festes patronals, amb crítica irònica i tot

 

Com em comentà, ma mare, per telèfon, el 7 de març del 2022, respecte a la música de la generació de sa mare (qui havia nascut en 1910) i a la de les àvies de ma mare, fent al·lusió a la tia Patrocinio, d’Aldaia (l’Horta de València), qui sempre la convidava a les festes patronals d’aquesta població, “cantaven, ballaven i feien acudits. Era fer cançonetes que feien riure a la gent i que cantaren, o de crítica o de burla. (…) Eren una crítica irònica.

Ma mare cantava el cartell d’una falla.

‘No tenim ceres, però tenim ‘rellonges’[1]’.

No tenim ‘rellonges’, però tenim ceres.

Ni tenim ‘rellonges’, ni tenim ceres’”.

 

Igualment, ma mare, sobre aquestes cançons que sorgien de la creativitat popular, el 7 de març del 2022 em comentà “Això és quasi obligat. Jo, a vegades, sentia a les àvies i a les besties (que totes tenien, més o menys, la mateixa edat), que tot el poble feia cançonetes per a la cosa.

I, aleshores, en sabien de cap, sabien cançonetes, traure’n: de si l’alcalde feia una mala jugada, o quan, potser, anava a casar-se alguna”.

El 19 de març del 2022, partint d’aquests versets que em digué ma mare, posàrem un post sobre si “Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos convidaven a les festes patronals de la població on vivien (…)? ¿En què consistien? Gràcies”.

El mateix dia, en el grup “Mots oblidats pels diccionaris”, Anna Babra ens comentà “Al poble que jo conec, convidaven a coca i mistela fresca en porró. Però això és una tradició dels seixanta. I es convidava a tothom qui anava al ball de festa major. Aquest costum va durar fins als vuitanta.

Convidaven a missa, la del sant patró. Clar”.

Afegirem que, en el grup “Frases cèlebres i dites en català”, el 19 de març del 2022, Natalia Farreras Costa ens plasmà “La família de la meva iaia paterna, nascuda a Sant Pere de Torelló al 1912, ens convidaven a la matança del porc. Tots a fer botifarrers, fuets, xoriços…”. 

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme, a les que el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.

 

 

Nota: [1] “Rellotges”, en el parlar popular.

La conserva d’Aldaia

 

La cançó que escriurem la coneix ma mare i me la cantà ahir. Ella la sap perquè li la cantava la germana de la seua àvia Amparo, la tia Patrocinio. La tia Patrocinio havia nascut en el carrer Sant Miquel, d’Aldaia (una població valenciana de l’Horta de València), en el darrer quart del segle XIX. Diu així:

 

“En la conserva d’Aldaia,

hi ha més puces que albercocs,

que te corren per les cames

com si foren borinots”.

 

Dir que, encara que les paraules “puces”, “albercocs” i “borinots” també tenen un significat eròtic, no és així en aquest cas, com hui m’ha comentat ma mare.

No figura en un llibre de cançons populars (i també de tradicionals) publicat fa pocs anys en Aldaia, sobre cançons enregistrades en aquesta població valenciana.

Adduirem que, el 13 de març del 2022, durant una visita dels meus pares a ma casa, fiu aquest enregistrament a ma mare, amb la intenció que es pogués escoltar i tot aquesta cançó. Igualment, ma mare em digué que la tia Patrocinio tenia per nom Patrocinio Prósper Taberner (el cognom Taberner és molt comú en Aldaia) i que “Ella ho cantava perquè ho cantava la gent”.

Finalment, com a detall, també em comentà que la lletra diu “hi ha més puces”  i no “hi han més puces”, fet que, per a més d’un estudiós de la llengua, podria ser interessant.

Agraesc la col·laboració de ma mare.

I, ara sí, la música de la lletra de la cançó, la qual es cantà tres vegades per a l’enregistrament, malgrat que només se’n canta una.