Arxiu d'etiquetes: Joaquina Viñals

“La dona mai ho imposava, feia anar la mà esquerra” (Joaquina Viñals)

 

Continuant amb les paraules de ma mare sobre la relació entre els seus pare, comentades en el 2018, i enllaçant-les amb les de Rosa Garcia Clotet (sobre que tant l’avia com la mare afavorien un ambient harmoniós entre cada una d’elles i el respectiu marit), el 20 de gener del 2022 posí les paraules de Rosa Garcia Clotet en Facebook junt amb “¿Eren així, les relacions, bé per part de les vostres àvies, bé per part de les vostres mares, si havien nascut abans de 1920? Entre els meus avis materns i entre els meus pares, sí” i, per exemple, en el grup “Rescatem paraules de l’oblit”[1], Montserrat Cortadella escrigué “Sí, Lluís. A casa, sí”.

En el grup “Frases cèlebres i dites en català”, el 20 de gener del 2022 i després plasmaren “Totalment d’acord. Les mares portaven la casa i els fills!!! El que deia la mare ‘anava a missa’(Pilar Ortiz De Paz),”Cert. Ara és un món més individual” (Elena Palau Calveres), “Completament d’acord” (Joaquina Viñals), “Totalment d’acord (afegiré que tenien molta mà esquerra)” (Montserrat Cortadella).

En el grup “Dialectes”, el 20 de gener del 2022 i posteriorment ens comentaren “Moltes gràcies” (Rosa Garcia Clotet), “Era molt bo veure com les dones se les arreglaven per fer passar la seva, fent creure a l’home que era ell qui decidia” (Cèsar Ollé Garcia).

En relació amb el comentari de Cèsar Ollé Garcia, del 21 de gener del 2022 i que, eixe mateix dia, vaig llegir a ma mare, ma mare em comentà un fet en aquesta línia i amb el mateix estil que, com el 15 de gener del 2022, havia escrit Joaquina Viñals (sobre que, en les cases, la dona “mai ho imposava, feia anar la mà esquerra, però que l’home pensés que era ell qui manava”). Així, ma mare em relatà: “Això és lo mateix que deia mon pare. En els meus pares i en els meus avis, eren les dones. Ells els ho donaven fet: treballadores, eren molt respectuoses[2], [tolerants] en les opinions dels hòmens.

Ma mare, deia [a mon pare]:

-Miquelet: podríem fer açò.

I mon pare li contestava:

-Ai, tira, tira,… que tens unes raonetes… Doncs, fes això [, lo que tu proposaves]”.

Afegiré que vaig adduir a ma mare que els dos comentaris que hem escrit adés, no eren els primers en què l’home diu (i, com qui reconeix la realitat) que està obert a ella, fins i tot, en el sentit que siga la dona qui comande. I, àdhuc, com li comentí, després d’haver vist que la dona ho porta millor.

Igualment, ma mare em digué que creia que devia ser una cosa corrent i, immediatament, li contestí que, fins i tot, hi ha la rondalla mallorquina “Ous de somera, recopilada per Mn. Antoni Ma. Alcover, en el Tom IV, en què un home és en un llit i, mentrestant, la dona, que ha mobilitzat dones del veïnat, fa possible que elles vagen a la casa on viu junt amb el marit i que, a banda, diguen a l’home que si ell considera que li para bé tractar així la seua muller. I l’home, finalment,… cedeix a la dona. A més a més, li vaig adduir que, en aquesta rondalla, es plasma molt el matriarcalisme. 

Agraesc la col·laboració de les persones que fan més fàcil l’estudi sobre el matriarcalisme i a les que em fan costat dia rere dia. 

 

 

 

Notes: [1] El 20 de gener del 2022.

[2] Ací vol dir que tractaven bé els hòmens, no en el sentit que elles hi estiguessen subjectes.