Arxiu d'etiquetes: gallina

Who built the ark? // ¿Qui construí l’arca?

Who built the ark?

Afro American song  / Cançó afroamericana

 

Now, didn’t old Noah built the Ark?

[He] Built it out of hickory bark,

He built it long, both wide and tall,

Plenty of room for the large and small.

Bo, ¿no construí el vell Noé l’arca?

La construí d’escorça de roure.

La feu llarga, ben ampla i curta,

i amb molt d’espai per a lo gran i per a lo xicotet.

 

Chorus: Who built the ark?

Noah! Noah!

Who built the ark?

Brother Noah built the ark.

Tornada: ¿Qui construí l’arca?

¡Noé!, ¡Noé!

¿Qui construí l’arca?

El germà Noé la feu.

 

He found him an axe and a hammer too,

Began to cut and began to hew,

And every time the hammer ring,

Noah shout and a-Noah sing.

Trobà una estral i també un martell,

i començà a tallar i a tallar…

I cada vegada que sonava el martell,

Noé cantava ben fort i amb alegria.

 

Chorus: Who built the ark?…

Tornada: ¿Qui construí l’arca?…

 

Now in come the animals two by two,

Hippopotamus and kangaroo,

Now in come the animals three by three,

Two big cats and a bumble-bee.

Ara, els animals, entren de dos en dos:

l’hipopòtam i el cangur.

Ara, els animals, entren de tres en tres:

dos gats grans i un abellot.

 

Chorus: Who built the ark?…

Tornada: ¿Qui construí l’arca?…

 

In come the animals four by four,

Two through the window and two through the door,

in come the animals five by five,

Four little sparrows and the redbird’s wife.

Entren, els animals, de quatre en quatre:

dos per la finestra i dos per la porta.

Entren, els animals, de cinc en cinc:

quatre pardals i la dona del cardenal.

 

Chorus: Who built the ark?…

Tornada: ¿Qui construí l’arca?…

 

Now in come the animals six by six,

The elephant laughed at the monkey’s tricks,

In come the animals seven by seven,

Four from home and the rest from heaven.

Ara, els animals, entren de sis en sis

i l’elefant es riu de les bromes del mico.

Entren, els animals, de set en set:

quatre des de sa casa i la resta des del cel.

 

Chorus: Who built the ark?…

Tornada: ¿Qui construí l’arca?…

 

Now in come the animals eight by eight,

Some were on time and the others were late,

In come the animals nine by nine,

Some was a-‘shoutin’ and some was a-‘cryin’.

Ara, els animals, entren de huit en huit:

alguns a hora i els altres, tard.

Ara, els animals, entren de nou en nou:

algú ve cridant i algú ve plorant.

 

Chorus: Who built the ark?…

Tornada: ¿Qui construí l’arca?…

 

Now in come the animals ten by ten,

Five black roosters and five black hens.

Now Noah says, “Go shut that door;

The rain’s started droppin’ and we can’t take more.”

Ara, els animals, entren de deu en deu:

cinc pollastres negres i cinc gallines negres.

Ara diu Noé: “Aneu i tanqueu eixa porta,

que ha començat a ploure i ja no en caben més”.

 

Chorus: Who built the ark?…

Tornada: ¿Qui construí l’arca?…

 

Font: Esta cancó, amb lletra, música i partitures, figura en http://www.singinggamesforchildren.com/A%20Cluster%202.2%20Awaywego/16%20Song%20cupboard%20W.htm, la web que porta Dany Rosevear. Podem escoltar-la en https://www.youtube.com/watch?v=hkh8WFWuVIA, amb la seua veu.

Notes: La lletra, a l’hora de penjar per primera vegada esta traducció, ací figura com es sent en el vídeo, és a dir, cada quatre versos tenim la tornada.

Igualment m’ha inspirat la idea d’un Noé de ment oberta i disposat a acollir la diversitat en la seua vida, la qual cosa em resulta fàcil comprendre en una cançó més de les afroamericanes que tant parlen a favor de la tolerància.

Finalment afegiré que la forma a- és de reforçament per a l’arranjament musical, a l’hora de tocar la guitarra i adaptar la lletra a les notes.

 

 

¡¡¡Una abraçada ben forta!!!

Lots of love!!!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cluck, old hen // Cloqueja, gallina vella

Cluck, old hen

Appalachian folk song  (North America) / Cançó popular apalatxe (Nord-amèrica)

 

My old hen’s a good old hen,

she lays eggs for the ralroad men.

Sometimes eight, and sometimes ten;

that’s enough eggs for the railroad men.

La meua gallina vella, una gallina vella i bona,

pon ous per als ferroviaris.

A vegades en pon huit, a vegades en pon deu…,

però prou per als ferroviaris.

 

Cluck, old hen, cluck and call!

You ain’t laid an egg since ‘way last fall.

Cluck, old hen, cluck and sing!

You ain’t laid an egg since ‘way last spring.

¡Cloqueja, gallina vella, cloqueja fort!

No pons cap ou des de la tardor passada.

¡Cloqueja, gallina, cloqueja fort!

No pons cap ou des de la primavera passada.

 

Cluck, old hen, cluck a lot,

if you don’t cluck, you’ll be put in a pot!

Cluck, old hen, cluck I say,

cluck, olf hen, or I’ll give you away.

Cloqueja, gallina vella, cloqueja molt.

Si no cloqueges, ¡et ficaran en una olla!

Cloqueja, gallina vella, cloqueja, dic.

Cloqueja, gallina vella,… o et regalarem.

 

Chorus: Cluck, old hen, cluck and call!…

Tornada: ¡Cloqueja, gallina vella, cloqueja fort!

 

My old hen is fine and true,

she lays eggs and ‘taters too;

sometimes an onion, one or two…

Then jumps in the pot for a chicken stew!

La meua gallina és preciosa i real:

pon ous i també creïlles

i, a vegades, una ceba. Una…, ¡o dos!

¡Aleshores bota en l’olla per a un guisat de pollastre!

 

Chorus: Cluck, old hen, cluck and call!… (2)

Tornada: ¡Cloqueja, gallina vella, cloqueja fort!… (2)

 

 

Font: És una cançó apalatxe (com podem llegir en la versió de Wikipedia en anglés) treta d’http://www.singinggamesforchildren.com/A%20Cluster%202.2%20Awaywego/16%20Song%20cupboard%20C-Dw.htm, d’una web que porta Dany Rosevear on tenim accés a la lletra, la música i la partitura. El vídeo, amb la seua veu, està en https://www.youtube.com/watch?v=4lcw3ic9Eec.

Quant a les abreviatures (per a no pronunciar determinades lletres de la paraula i, a més, afavorir l’arranjament musical, n’hi han dos: ‘way i ‘tates. Gràcies a A dictionary of  [English] slang. Abbreviations used (http://www.peevish.co.uk/slang/) podem accedir a un llistat interessant relacionat amb l’anglés i en trobarem que, per exemple, apareixen en cançons, la qual cosa ens pot facilitar la traducció a altres llengües, en este cas, al valencià.