Arxiu d'etiquetes: dones sociables

Sexualitat matriarcal i dones amb molta espenta i sociables

General, , , ,

Una altra contarella eròtica que figura en l’obra “El seculòrum i la seculera”, del folklorista de Tàrbena, és “El devinoro”, en què intervé un endevinador i en què captem trets matriarcalistes. Així, “En una casa de camp, un llauradoret tenia una mula i una filla i volien un muler. N’anava u:

-Xe! Eixa faena…?

I resulta que ell era espavilat i li diuen:

-No, no, no. No tenim faena.

I ja n’arriba u i el veuen entrar, un jovenet pansit i noble. Demana:

-Tenen faena? Ehhh!

 I el marit diu a la dona:

-Fotre, este! Este és bo.

-Sí, sí, mira. Tenim faena” (p. 81).

Cal dir que, en aquest passatge, l’expressió “tenir faena” té dos significats: el de donar treball i, igualment, el de tenir relacions una prostituta amb un home. A més, el marit parla amb la muller i és ella qui, al capdavall, aprova el vincle entre la filla i el jovenet. Altrament, el xicot, com en moltes rondalles, és mústic.

En acabant, el narrador comenta que la xicota tenia el costum “d’anar-se’n al bancal amb els mulers. I el muler la guipa” (p. 82).

Després, el muler “se’n va a la vila i es compra un anellet, una polsereta i una cadeneta. I ja té ell eixos joiells. El primer dia la clava: l’anellet, en un forat d’un marge de pedra, que ell sabia el foradet. I ja tens la joveneta, dilluns, on és el muler. I el muler hi era amb una safanòria així… Ella li demana:

-Xiquet! Què és això?

Ell diu:

-Això és un devinori que diu que, en eixe forat, hi ha un anellet.

-Arrea!, arrea!: l’anellet” (p. 82).

Per consegüent, la xicona eixia amb molts hòmens, se n’anava a un hort i el muler li clava la joia (el penis) en l’anell, o siga, en la vagina. I ella ha tingut la darrera paraula.

Una altra rondalla en l’esmentat llibre és “Es descosit”, en què “Una dona de Bollulla i una dona de Guadalest varen anar juntes a Alger. La de Bollulla tenia una xica; i aquella també en tenia una” (p. 86).

En altres paraules, la dona fa vida social i, ben mirat, ambdues van acompanyades de les filles. Quant a la de Bollulla, diu a la seua filla “Alerta amb es descosit!

I ella diu:

-Descosit? Doncs bé -i se’n va anar allà a festes.

I, quan va vindre, diu la mare:

-Què? Com ha anat la cosa?

La filla respon:

-Ho hem cosit bé. I encara ens han sobrat dos cabdells per repetir” (p. 86), això és, dos hòmens amb qui tenir relacions la jove.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

Cançons escatològiques matriarcalistes i amb la dona assaonada i sociable

General, , , ,

 

Cançons de línia escatològica en què es plasma el matriarcalisme.

Tot seguit, posarem cançons de línia escatològica (algunes, que podríem considerar que toquen el tema de la sexualitat) i que reflecteixen molt el matriarcalisme. Així, el 19 de juliol del 2022 accedírem a un post de Lluís J. Portales, en què oferia informació de “Colla Brials” (publicada el 15 de maig del 2016) en què es podia llegir uns versos d’una cançó molt popular i que ací hem escrit amb adaptació (fins i tot, de la paraula “caguerada”, en el País Valencià, popularment, pronunciada “caguerà”):

“Caguerada de bou,

quan plou, s’arremulla;

la de vaca, no,

perquè està més dura”.

 

Per tant, la dona (la vaca) està més forta que l’home (el bou). Cal dir que no es presenta com una mena de lluita a veure qui fa de cos amb més encert, ni, com ara, de manera més estètica. Simplement, es presenten els resultats finals: la caguerada de cada u dels dos animals. Ens trobem, així, davant d’un ambient en què s’afavoreix la comunió entre persones diferents. A més, adduirem que la vaca és un símbol clarament femení i, en aquest cas, a més, vinculat amb el matriarcalisme, així com ho faria la llet,… i està ben tractada.

Afegirem que, en l’article “Reunió de treball a Alzira per a començar amb la restauració del campanar de l’Església de Santa Caterina” (https://elseisdoble.com/vernoticia/50180/reunio_de_treball_a_alzira_per_a_comenar_amb_la_restauracio_del_campanar_de_lesglesia_de_santa_caterina), podem llegir aquesta versió en línia matriarcal:

“Caguerada de bou,

quan plou, s’arremulla;

caguerada de burra que,

quan fa sol, es fa dura”.

 

Així, copsem que la caguerada de la burra (la dona) és més consistent, més massissa i, a més, ho assoleix més sovint que el bou (els dies que fa sol, ella va per davant).

Amb un missatge semblant a l’anterior, n’hi ha una plasmada en l’entrada  “Burles i facècies (https://vilapedia.wikis.cc/wiki/Burles_i_fac%C3%A8cies), en la web “Vilapèdia”, el 18 de gener del 2015, que diu així:

“Caguerada de bou,

quan plou, se regalla;

la de vaca, no,

que està pilonada”.

 

O siga, que, la del bou, regalima, es fa aquosa; mentres que, la de la vaca, s’amuntega[1], es fa ferma, més compacta, així com apareix la dona en la cultura matriarcalista.

A banda, en l’article “Eclecticismo y diversidad en ‘Los mares del Sur’. Un texto abierto a varios niveles de lectura” (https://webs.ucm.es/info/especulo/numero37/maresur.html), de Jorge L. Catalá Carrasco, podem veure una altra versió en què també apareix el símbol matriarcalista de la vaca:

“Caguerada de bou,

que, quan plou,

s’escampa.

La de la vaca, sí;

la de burro, no”.

 

En conseqüència, la dona és més sociable, més oberta que l’home (“s’escampa”). I, continuant amb una altra lletra en què figura la vaca i, a banda, que, com em comentà mon pare, el 19 de juliol del 2022, per telèfon, “Està més feta” i, entre altres coses, té més vivències, més vida, etc., en la web “Contes 5 -sanchosanmartin.es” (http://sanchosanmartin.es/contes/contes5.html), en una entrada molt interessant i que s’inicia tractant sobre la vida social, podem llegir

“Caguerada de bou,

quan plou, se regala;

la de vaca, no,

perquè està assaonada”.

Recomanem la lectura de l’entrada “existencialisme escatalògic valencià” (https://www.racocatala.cat/forums/fil/11397/existencialisme-escatologic-valencia), publicada en la web “Racó català”.

Adduirem que, mentrestant, una minoria de catalanoparlants dedicada a la cacera de lo patriarcal, com que no acull l’humor irònic (ni el matriarcalisme), sinó el negre i actua prou en línia amb qui lleva la mà i l’orienta cap al cel de l’altiplà (misticisme de fons) o amb baixar el cap (o amb mirar al front) amb el braç recte junt amb el puny tancat, no gaudeix la vida i s’acull al culte a lo castellà. Ho diré sense embuts: a lo castellà i a la castellanització, encara que ho facen, com diem, popularment, més callats que una puta. Per descomptat, no m’identifique amb eixa manera d’actuar, ni de viure.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquesta foto es pot trobar, per exemple, en Facebook. Quan diu “nación”, es refereix a lo que els castellans diuen “España” com a intent de creació d’una espècie de “Gran Castilla” que no respecte els que no siguen castellans, ni castellanistes, ni catòlics, ni les llengües, ni les tradicions diferents a lo vinculat amb lo castellà, ni el culte a la bandera, ni a les institucions, etc.. Els fets, des del segle XV (amb el tema de la creació de la Inquisició i amb l’expulsió dels jueus), van en eixa línia.

Agraesc la col·laboració de les persones que em fan més fàcil l’estudi sobre el matriarcalisme i a les que em fan costat dia rere dia.

 

 

Nota: [1] Comentari de Francesc Castellano, del 19 de juliol del 2022, relatiu a l’expressió “estar pilotada”, en el grup “Mots oblidats pels diccionaris” (“entre diferents accepcions, significa ‘amuntegat’. Per tant, ‘pilonada’ vol dir ‘amuntegada’”). En el mateix grup, eixe dia, Jaume Ferriol Fiol ens comentà, “A Mallorca, una cosa està pilonada ho deim a una cosa que fa munt, i també estreta: ‘La gent està pilonada, una vora l’altra, no cap més’”).