Una altra narració en què copsem el matriarcalisme és “Les garbes de Sant Antoni i Sant Roc”, recopilada per Joan Bellmunt i Figueras en el llibre “500 històries i llegendes de les terres de Lleida”. Així, “ens remunta a temps passats en la devoció i en les feines del camp d’aleshores” (p. 527).

Conta la tradició que dos sants passaven per la Vall d’Aran i que “van aixoplugar-se en una cova” (p. 527), això és, en un lloc vinculat amb la dona i amb lo matriarcal. A més, hi van haver de romandre “un bon nombre de dies” (p. 527).

No obstant això, la gent del poble, Betren, “que s’assabentaren del fet que els dos sants eren aquí, en una cova, van anar a visitar-los i, al mateix temps, demanar-los els seus consells (…), cosa que ells van fer ben gustosament” (p. 527). És a dir: per una banda, la dona (simbolitzada per la cova) ha salvat l’home (els dos sants); i, a més, els habitants del poble també s’acosten a la cova (en altres paraules, a lo femení i matriarcal). I, en acabant, els sants fan costat els del poble.

Més avant, en línia amb el matriarcalisme i amb el comunalisme, captem que els de Betren decideixen fer-los veneració i culte (possiblement, perquè no ho posa, per mitjà d’una ermita) i… “les despeses que això comportés, les pagarien entre tota la població i aportaren una garba de blat cada casa” (p. 527).

Però, amb el temps, es refredà la relació entre els habitants i l’agraïment als dos sants, fins que, un dia que “van fer l’aplec per honorar sant Roc i sant Antoni, van trobar-se, allí, al costat, un munt de garbes de blat” (p. 528). I, com que la població continuà amb la simpatia cap als sants, “mai més els va faltar el donatiu de les garbes (…), recordant la tradició dels llunyans avantpassats” (p. 528).

Un altre relat en què es capten molts trets matriarcalistes és “Peix en el setge”, de la mateixa obra de Joan Bellmunt i Figueras. Una llegenda del Castell-lleó conta que, “des de l’interior del recinte, sortia una ‘mina’ que anava a donar al mateix riu. Aquesta mina subterrània havia donat molts avantatges als moradors del castell” (p. 529). En altres paraules, ens trobem amb una relació amb l’aigua (el riu), subterrània (detall que empiula amb lo femení i amb lo matriarcal) i que, a més, afavoria els del castell: la dona els fa costat.

Una altra versió d’aquesta llegenda sobre el peix en el setge diu que, des de fora, tractaven de prendre el castell i de fer que els pobladors de dins passaren fam i set.

“Un dia, al matí, van fer-los arribar, per damunt de les muralles, un missatge lligat amb un tall de carn fresca, tot comminant-los a retre’s, i exposant-los que, mentre ells, a dins del castell, passaven gana i restriccions, els de fora tenien menjar fresc i en abundància” (p. 529).

Ara bé, “als volts del migdia, rebien la resposta, des de l’interior, que no acceptaven la rendició i els enviaven el missatge lligat amb un peix fresc i un pa calent” (p. 529). Així, es reflecteix lo matriarcalista: el peix (que té a veure amb la dona, amb l’aigua i amb lo femení) i u dels fruits, tradicionalment, més vinculats amb la terra.

Per això, “Els assetjadors van entendre que el castell tenia alguna altra entrada (…) i que els permetia d’entrar queviures i el que fes falta. Era la ‘mina’ que hem esmentat” (p. 529). I, per tant, la dona fa possible que es salve el poble, que puga viure.

Finalment, els assetjadors aixequen el setge i abandonen la zona. 

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.