L’11 de novembre del 2025 recopilàrem tres llegendes en relació amb Sant Martí i que eixe dia havia plasmat Conxeta Fortesa en el seu mur de Facebook, amb el títol “Llegenda de l’estiuet de l’Arc de Sant Martí”, les quals comentí a ma mare, el mateix dia, per telèfon (https://www.facebook.com/share/p/1DNpWyQY8R). El text (amb lleugers retocs) diu així:

“LLEGENDA DE L’ESTIUET DE L’ARC DE SANT MARTÍ

Conta la llegenda que un dia del mes de novembre de l’any 337 que feia una fretada, Martí anava cap a Amiens a lluitar. A la porta de la ciutat, es va topar amb un captaire mig mort de gana i tremolant de fred. Martí va donar-li la meitat del recapte que duia i un tros de la seva capa, que va xapar amb la seva espasa.

La llegenda explica que, en aquell moment, el cel es va obrir, el sol va brillar esplendorós i es va formar un gran Arc de Sant Martí que va fondre la neu i va fer fugir la gelada. Per aquest motiu, es coneix el temps de bonança, que cada any hi sol haver a mitjans de novembre, amb el nom d’’Estiuet de Sant Martí’.

A la nit vinent, Crist se li aparegué vestit amb la mitja capa que havia donat al captaire i dient als àngels:

‘-Aquí teniu en Martí, el soldat romà que no és batiat: ell m’ha vestit’.

En despertar-se, Martí es va trobar amb la capa sencera i va decidir rebre el sant baptisme.

El folklorista Joan Amades situa la llegenda a Catalunya (n’Amades sempre agrana cap a ca seva) i així ho conta:

‘Un dia de fred rigorós, sant Martí passava a cavall per un bosc espès, situat en el terme de l’avui barri barceloní de Sant Martí, i trobà a un racó del camí un pobret que tremolava de fred i que cuidava morir-se.

El sant, ferit de compassió, s’arrencà l’espasa, va partir pel mig la seva capa i va donar-ne la meitat al pobre perquè pogués abrigar-se i combatre el fred.

Aquell pobre era el diable, que volia fer perdre al sant i, precisament, se li va presentar per induir-lo a partir la capa per tal que, així, mancat de la meitat d’abric, es morís de fred; però Nostre Senyor, que vetllava pel sant, al moment, féu apaivagar (i endolcir) la temperatura, és a dir, la féu prou suportable per a poder anar sense abric i, així, salvà el sant’.

Una altra versió de n’Amades diu ‘Una variant de la tradició diu que el pobre era Nostre Senyor, qui, desitjós de mesurar el grau de caritat del sant, se li presentà en forma de pobre, per veure què faria’”.