Cançó popular valenciana / Valencian folk song
Ma mare i mon pare
i el meu germanet
mataven puces
amb un cantalet.
My mother and my father
and my youngest brother
were killing little fleas
with a pebble.
Font: Esta cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=337, dins d’un estudi elaborat per la Universitat d’Alacant.
Cançó popular valenciana / Valencian folk song
Les xiquetes de Polop
són altes i pesen poc.
Tenen la cua de palla,
no hi ha qui lis pegue foc.
The girls of Polop
are tall and their weigh is soft.
They have a bund fo straw,
there is anybody that sets fire to them.
Font: Esta cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=486, dins d’un estudi elaborat per la Universitat d’Alacant.
Nota: La forma popular lis, en la forma correcta es correspon a els.
Cançó popular valenciana / Valencian folk song
Marieta, Marieta,
no me toques la bragueta,
que si no la piruleta,
se me pot escapar. (2)
Marieta, Marieta,
don’t touch me the fly
that, otherwise, the lollipop
could let me it.
Font: És una cançó treta d’un estudi de la Universitat d’Alacant i amb registre http://www.canpop.org/fitxa.php?id=540.
Nota: Havia oït la seua música però no la lletra, la qual es repetix una vegada i, com voreu, en la segona intervé una veu femenina.
Cançó popular valenciana / Valencian folk song
Les xiques de la Marina,
tenen la panxa pela[d]a
de pujar a les figueres
i menjar-se la clavilla[d]a.
The girls of “la Marina” [= the Marine]
have a bald belly
as a result of coming up the fig trees
and had eaten the cracked one.
Font: Esta cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=123, en un estudi de la Universitat d’Alacant.
Notes: He escrit clavillada en lloc de clevillada, com escoltem en la cançó. Igualment, he fet ús dels claudàtors, [], per a indicar que no es pronuncia durant la versió registrada en l’estudi i, així, es respecta la música, en lloc de les formes genuïnes pelada i clavillada.
Cançó popular valenciana / Valencian folk song
Ja plou, ja plou,
ja pixa Colau,
ja neva, ja neva,
ja caga l’aüela.
Now it’s raining, now it’s raining,
now Colau is peeing,
now it’s snowing, now it’s snowing,
now the grandmother is shitting.
Font: Podeu escoltar-la en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=669, elaborada per la Universitat d’Alacant.
Nota: La forma aüela, del castellà abuela, és un castellanisme que no s’admet i que té com a paraules equivalents àvia i iaia, esta última, en més d’un cas, amb un sentit familiar. Uns cosins meus saludaven, des de xiquet, amb iaia a una de les seues àvies i, en canvi, amb abuela a l’altra. Les dos dones eren valencianoparlants.
Cançó popular valenciana / Valencian folk song
Ja estem ací
els de l’altra nit
sense guitarres ni violins.
Dispostos sempre
a no deixar
dormir tranquils,
dormir tranquils… al veïnat.
Now we are here
the people of the other night
without guitars nor violins.
We always are willing
to prevent
the neighbours
from sleeping calm,
from sleeping calm.
Font: Podeu escoltar-la en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=107, publicació de la Universitat d’Alacant.
Cançó popular valenciana / Valencian folk song
El campanar de la Nucia, ia,
esta fet d’un magrana, ana,
i al tio Pep de fusteret, et,
l’enviaren a l’Havana.
The bell tower of la Nucia, ia,
becomes a pomegranate, ana,
and we sent to la Havana, ana,
the uncle Pep as a cabinetmaker.
Font: Podeu trobar-la, amb lletra i possibilitat d’escoltar-la, en el següent enllaç, dins de l’estudi fet per la Universitat d’Alacant: http://www.canpop.org/fitxa.php?id=488.
Nota: En la traducció he fet un reajust de la tornada final del tercer vers, com també del quart, per motius lingüístics, ja que he considerat convenient passar la línia tercera de la lletra original al final.