Bibliografia, Calasparra i els Sants de la Pedra

General, , , , , ,

 

Tot seguit, exposarem part de la bibliografia, d’articles, de llibres com també de publicacions que figuren en Internet i a què accedírem per a l’estudi sobre els Sants de la Pedra.

Agraesc la generositat de les persones que, en algun moment, m’aplanaren el camí, la dels qui em feren alguna recomanació en relació amb determinades publicacions i fonts com també la dels que, fins i tot, me n’enviaren de franc.

 

 

BIBLIOGRAFIA

 

 

  1. “Cuadernos de Historia de Calasparra Nº I SAN ABDÓN Y SAN SENÉN Julio 1997”, llibret elaborat per diversos autors i editat per la Fundación Emilio Pérez Piñero (de Calasparra), per Caja Murcia i pels autors.

 

  1. “Festes, costums i llegendes”, de Joan Bellmunt i Figueras, dins de la col·lecció de cultura popular de Joan Bellmunt i Figueras, publicat per Pagès Editors (en 1993, en Lleida), amb informació sobre Lladurs  en el primer dels dos volums dedicats a la comarca del Solsonès, llibre.

 

  1. “Leyendas y tradiciones saguntinas”, d’Emilio Llueca Úbeda (autor-editor, publicat en Sagunt en 1991) i de què em facilità informació Teo Crespo, el 2 de juliol del 2019, llibre.

 

  1. “L’Horta en festes”, d’Antonio Ariño Villarroya, editat per Fundación para el desarrollo Caixa Torrent (publicat en 1992), llibre.

 

  1. “Meteorologia i agricultura populars. Recull d’aforismes, modismes, creences i supersticions referents a la meteorologia i a l’agricultura a l’entorn dels anys 1864 a 1915”, de Cels Gomis i Mestre (1841-1915), publicat per l’editorial Altafulla, en 1998, llibre.

 

  1. “Calendari de festes amb aigua” (http://www.festes.org/media.php?id_media=2205), de Manel Carrera i Escudé, publicat per Botarga Produccions, de què ofereix informació la web “Festes.org”, llibre.

 

  1. “Història de la Parròquia de Benissa”, de Joan Josep Cardona i Ivars (autor i editor), publicat en el 2002, llibre.

 

  1. “Estampas de Masarrochos”, del P. Cipriano Ibáñez Chisvert, publicat en 1950 per mitjà d’Editorial Sembrar, amb llicència diocesana, sobre Massarrojos, una històrica població valenciana ara part del terme de la Ciutat de València, llibre.

 

  1. “Memorias de la Villa de Benlloch”, de José Miguel García Beltrán, i publicat per la Diputació de Castelló, en el 2015, llibre (volum primer).

 

  1. “Història de Cubelles”, del prevere Joan Avinyó Andreu (https://issuu.com/ajuntcubelles/docs/historia-de-cubelles) i editada per l’Ajuntament de Cubelles en 1973.

 

  1. “Crónicas de Toril y Masegoso durante el siglo XX”, de Pedro Saz Pérez i editat pel Centro de Estudios de la Comunidad de Albarracín (CECAL), llibre.

 

  1. “Sant Galderic. Patró de la pagesia catalana”, de Joan Vilardell i Bagué i editat pel Patronat de Sant Galderic (en Barcelona, en el 2012),

 

  1. “Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana”, de Joan Soler i Amigó, publicat per Editorial Barcanova, en 1998, llibre.

 

  1. “Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes”, llibre editat per Emili Casanova, en el 2002[1].

 

  1. “Hombres, ritos, dioses. Introducción a la historia de las religiones”, de Francisco Díez de Velasco, publicat per Editorial Trotta, 1995, llibre.

 

  1. “Mentiras fundamentales de la Iglesia católica”, de Pepe Rodríguez, publicat per Ediciones B, en 1997, llibre.

 

  1. “Historia de la Iglesia Católica”, dirigit per J. Lenzenweger junt amb P. Stockmeier, K. Amon i R. Zinnehobler i publicat per Herder Editorial, en el 2006, llibre.

 

  1. “Religiosidad popular en la Alta Edad Media”, de Oronzo Giordano i publicat per Editorial Gredos, en 1983, llibre.

 

  1. “El matriarcalismo vasco. Reinterpretación de la cultura vasca”, d’Andrés Ortiz-Osés i de Franz-Karl Mayr, editat per Publicaciones de la Universidad de Deusto en 1988, llibre.

 

  1. “Costumari català”, obra de Joan Amades i Gelats, publicada, per primera vegada, en 1952.

 

  1. “El cicle de la vida. Ritus i costums dels alacantins d’abans”, de Ma. del Mar Duque Alemán, publicat per Edicions del Bullent, Picanya, en el 2003, llibre.

 

  1. “Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes. De juliol a desembre”, d’Aureli Capmany i Farrés i publicat per Edicions Sidillà, en el 2019, llibre.

 

  1. “Calendari de festes amb aigua”, de Manel Carrera i Escudé, editat per Botarga Produccions, en el 2016, llibre. En vaig rebre unes quantes fotos, mitjançant l’autor, Manel Carrera.

 

  1. “La festa mare. Les festes en una era postcristiana”, d’Antonio Ariño Villarroya junt amb Sergi Gómez i Soler, editat pel Museu Valencià d’Etnologia juntament amb la Diputació de València, en el 2012, llibre.

 

  1. “Els bastonets d’Algemesí”, de Toni Bellón Climent, publicat per Edicions del Bullent, Picanya, en el 2017, llibre.

 

  1. “Costumbres y folklore de Quatretonda (Valencia)”, llibre realitzat pel “Grup de Danses Populars de Quatretonda” i dirigit per Violeta Montolíu, editat pel Grup de Danses Populars de Quatretonda, en 1987.

 

  1. “Metafísica del sexo”, de Julius Evola, editat per José J. de Olañeta, en 1997, llibre.

 

  1. “La llengua dels valencians”, de Manuel Sanchis Guarner, publicat per l’editorial 3 i 4, en el 2009, llibre.

 

  1. “Llengua i Església durant el Barroc valencià”, de Vicent Pitarch i Almela, editat per l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana junt amb Publicacions de l’Abadia de Montserrat, en el 2001, llibre.

 

  1. “Dels Sants Màrtirs de Vic a Càstor i Pòl·lux. Notes per a un assaig d’antropologia regressiva” (https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/327429/417964), de Jaume Ayats Abeyà, publicat per la revista “AUSA” (no. 178, 2016), en què trau el tema dels diòscurs i, en alguns passatges, cita els sants Abdó i Senent i tret en la web “RACO”.

 

  1. “La itinerància del retaule dels sants Abdó i Senén de Jaume Huguet” (https://www.raco.cat/index.php/Terme/article/download/288875/394116), article de Laura Daví Carbonell, publicat en la revista d’història “Terme” i tret en la web “RACO”.

 

  1. “Jaume Huguet i el retaule dels sants Abdó i Senén” (https://www.raco.cat/index.php/terme/article/view/40616/122012), article de Joaquín Yarza Luaces, publicat en la web “Terme”  i tret en la web “RACO”.

 

  1. “Imatge dels nostres sants (XXI). Sant Abdó”, article de Sofia Mata de la Cruz, publicat en el “Full Dominical” (no. 3581) de l’arquebisbat de Tarragona (https://www.esglesiadetarragona.cat/wp-content/uploads/2018/10/fd3581Catala.pdf).

 

  1. “Una mà de sants. Les històries fantàstiques d’Àgata, Antoni, Cristòfol, Jordi, Medir i Pere”, de Bienve Moya, publicat per Edicions de La Magrana, en el 2011, llibre.

 

  1. “La llengua és el notari de la identitat” (https://dbalears.cat/opinio/2009/10/05/225786/la-llengua-es-el-notari-de-la-identitat.html), article de Bartomeu Mestre i Sureda publicat en la web del “Diari de Balears”.

 

  1. “La cultura popular connecta La Franja i el País Valencià, Sal·lus Herrero” (http://culturaipais.blogspot.com/2016/03/la-cultura-popular-connecta-la-franja-i.html), escrit de Sal·lus Herrero publicat en la web “ACPC”.

 

  1. “La Diosa y el Arquetipo Matriarcal-Femenino” (https://produccioncientificaluz.org/index.php/utopia/article/view/2479/2479), article d’Andrés Ortiz-Osés publicat en la revista “Utopía y Praxis Latinoamericana”.

 

  1. “Les Santes, la dualitat – #lessantes – VI” (http://ramonbassas.blogspot.com/2012/07/les-santes-la-dualitat-lessantes-vi.html), escrit de Ramon Bassas Segura publicat en “El bloc d’en Ramon Bassas”.

 

  1. “Diari de Santes: Amb la rauxa necessària i el seny imprescindible” (http://joanantonibaron.blogspot.com/2006/07/diari-de-santes-amb-la-rauxa-necessria.html), escrit de Joan Antoni Baron Espinar, publicat en el seu blog “Joan Antoni Baron”.

 

  1. “IV Jornades de Cultura Popular a les Balears. Manacor, 1 i 2 de febrer de 1997”, editat per l’Ajuntament de Manacor i pel Departament de Cultura, Educació i Normalització Lingüística, en 1998.

 

  1. “Tradicions, espectacle i folklore” (https://www.setmanarisoller.cat/opinio/2010/04/16/281876/tradicions-espectacle-i-folklore.html), article de Josep Bonnín publicat en la web del setmanari “SÓLLER.cat”.

 

  1. “Cultura popular. Un instrument de supervivència (segles XV-XVII)” (https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/10000/VinyalsSanchezRuth_Treball.pdf?sequence=9&isAllowed=y), treball universitari realitzat de l’alumna Ruth Vinyals i Sánchez i publicat per la Universitat de Girona.

 

  1. “La diosa: un discurso en torno al poder de las mujeres. Aproximaciones al ensayo y la narrativa sobre lo Divino Femenino y sus repercusiones en España” (https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/29947/1/Tesis_Angie_Simonis.pdf), d’Angie Simonis Sampedro (Universitat d’Alacant, 2012), tesi amb informació que ha servit molt per a aquest estudi.

 

  1. “Mitologia cristiana”, de George Every, publicat per Edicions de la Magrana, en 1992, llibre.

 

  1. “Les tres mares. Les arrels matriarcals dels pobles catalans”, d’Esther Borrell i Rosell, publicat per Pagès Editors en el 2005, llibre.

 

  1. “La figura de la dona a l’Aplec de Rondaies Mallorquines d’Antoni M. Alcover” (https://dspace.uib.es/xmlui/bitstream/handle/11201/148323/Gelabert%20Miro_Ma%20Magdalena_TESIS%20DEF.pdf?sequence=1&isAllowed=y), de M. Magdalena Gelabert i Miró, tesi que aporta informació interessant sobre la cultura catalana, matriarcalista, a partir de l’estudi de moltes rondalles mallorquines.

 

  1. “Societat, cultura i món medieval a l’Edat Mitjana. Recull d’articles” (https://books.google.es/books?isbn=844753811), de Salvador Claramunt Rodríguez, editat per la Universitat de Barcelona, en el 2014, llibre.

 

  1. “Una historia nueva de la Alta Edad Media. Europa y el mundo mediterráneo, 400-800”, de Chris Wickham, publicat per Editorial Planeta, en el 2016, llibre.

 

  1. “Història de les dones a la Catalunya medieval”, de Teresa Vinyoles i Vidal i publicat per Eumo Editorial junt amb Pagès Editors, en el 2005, llibre.

 

  1. “El comú català. La història dels que no surten a la història” , de David Algarra Bascón i publicat per Potlach Ediciones, en el 2015, llibre. Ens ha sigut molt útil per a la recerca.

 

  1. “Cataluña mil años atrás (siglos X-XI)”, de Pierre Bonassie, publicat per Ediciones -Península, en 1988, llibre.

 

  1. “Pagesos sense senyors” (https://reconstruirelcomunal.net/pagesos-sense-senyors), entrada de la web “Reconstruir el Comunal”, un vídeo en què apareix Meritxell Bru, membre del grup de recerca “Arqueologia Agrària de l’Edat Mitjana” (ARAEM, UAB).

 

  1. “La vida quotidiana a l’Edat Mitjana” (http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/download/172148/250392), article de M. Dolors Santandreu i publicat en la web “RACO”.

 

  1. “Arqueologia del paisatge sonor: campanes i campanars a l’àrea pirinenca als segles VIII-XIII” (https://www.raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/download/284112/421734), article de Laura de Castellet.

 

  1. “El llenguatge de les campanes a la Garrotxa”, article de Xavier Pallàs Mariani, publicat en la revista “Caramella” (no. 39, en el 2018).

 

  1. “Toques de campanas y otros rituales colectivos para alejar las tormentas” (http://campaners.com/pdf/pdf156.pdf), article de Francesc Llop, publicat en la web “campaners.com”.

 

  1. “L’església parroquial dels Sants Joans de Faura” (http://campaners.com/php/textos.php?text=102), article de Josep Martínez Rondán, rector de Faura, publicat en la web “campaners.com”, relacionat amb el tema de les campanes.

 

  1. “La humanización de la naturaleza en la Edad Media” (https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/197011.pdf), article de Carlos Barros publicat en la web “Dialnet”.

 

  1. “0 VÉRE DEUS” (https://www.catimenu.com/overe.htm), entrada sobre religiositat popular treta d’una pàgina d’informació turística de l’Ajuntament de Catí (població valenciana de l’Alt Maestrat). Es canta en Benlloc durant la festa dels Sants de la Pedra.

 

  1. “(76) Canto Gregoriano- EXURGE DOMINE” (https://www.youtube.com/watch?v=Q0JugOOpOd8), vídeo en castellà, publicat en Internet, on el trobí el 4 de juliol del 2019. Es cantava en Benlloc amb motiu de la festa dels Sants de la Pedra.

 

  1. “Els nostres llauradors: transformació agrícola, sistemes de reg i la reforma agrària” (https://quaderns.alaquas.org/ficheros/Q19941307TARIN.pdf), article de Ramón Tarín, publicat en la web “QiA”, relacionada amb els “Quaderns d’Investigació d’Alaquàs”.

 

  1. “El lèxic del blat al Comtat” (tret de l’enllaç http://roble.pntic.mec.es/jcaj0018/El%20lexic%20del%20blat%20al%20Comtat2.pdf), article de Josep-Vicent Cascant Jordà.

 

  1. “Edat Mitjana, edat fosca?” (http://www.antonijaner.com/miscel-lania/item/1101-edat-mitjana-edat-fosca), entrada d’Antoni Janer Torrens, i publicada en la seua web “Batecs clàssics”.

 

  1. “L’Edat Mitjana, una època fosca? Déu nos en guard” (https://www.nuvol.com/noticies/ledat-mitjana-una-epoca-fosca-deu-nos-en-guard),article de Francesc Ginabreda i publicat en la web “Núvol”.

 

  1. “Els gremis a la Barcelona medieval” (https://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/08/30/els-gremis-a-la-barcelona-medieval), article de Vicente Moreno Cullell i publicat en el blog “Ciències socials en xarxa”.

 

  1. “La confraria de sant Marc de Barcelona (segles XIII a XV)” (https://doi.org/10.5565/rev/locus.159), article de Lourdes Fonoyet Catot i publicat en la revista “Locus Amoenus” (no. 8).

 

  1. “Història de Sant Andreu de la Barca” (https://bibliosab.files.wordpress.com/2015/05/histc3b2ria-de-st-andreu-de-la-barca1.pdf), d’Ezequiel Gort i Juanpere i publicat per Edicions de les Aigües Tallades, en el 2015, llibre. Es pot consultar des de la pàgina d’inici de la web de la “Biblioteca Aigüestoses”.

 

  1. “Confraries i almoines. Asociacionismo y sociabilidad en Castellón de la Plana (s. XIV-XV)” (https://www.academia.edu/30161907), article de Juan Martínez Vinat, publicat en les ponències “Oficis, gremis i confraries a Castelló”[2] i a què podem accedir en la web “Academia”.

 

  1. “Pintors i escultors de retaules anoiencs (segles XVI i XVII)” (https://www.revistaigualada.cat/wp-content/uploads/2014/11/20.05.6.pdf), article signat per Xavier Jorba i Serra i publicat en “Revista d’Igualada”.

 

 

Notes: [1] Vaig accedir gràcies a un correu electrònic enviat per Vicent Sendra Ivars, el 6 d’abril del 2019.

[2] Aquest article està en Internet, en octubre del 2019, per exemple, a través de la web “Academia”. És tracta d’u dels articles publicats en unes ponències que foren editades per l’Ajuntament de Castelló, en el 2015.

Print Friendly, PDF & Email

Deixa un comentari