Una altra cançó amb la dona actuant d’una manera molt semblant a com ho fa en la rondalla “El lladre de la mà de goma (variant A)”, que figura en el “Rondallari de Pineda”, és “L’hostal de la Pera (variant recollida a la Garrotxa)”, quan una criada s’acosta a l’amo, i que diu així[1]:
“-Ves-te’n, vés-te’n, criada
vés-te’n a descansar. –
Criada diu a l’amo:
-Jo no hi vull pas anar.
Jo vull vigilar els lladres.
A l’escon[2] em vull quedar. –
Quan a mitja nit foren
lladres es van llevar.
N’encontren la mestressa,
ja la varen matar.
Quan ja la tenen morta,
l’amo van a matar.
Se’n van de cambra en cambra
a veure qui hi faltarà.
Ja se’n van a la cuina
la criada a encontrar.
Tirant-li aigua calenta,
per si es deixondarà[3].
Sentint l’aigua calenta,
criada més ronxà[4].
Se’n van cap a defora
a cantar i xiular.
Criada n’és tunanta,
la porta els va tancar.
-Obra’ns, obra’ns, criada,
que hem anat a xiular.
-Per anar a defora
no calia xiular.
-Dóna’ns aquella espelma[5]
que hi ha encesa allà.
-Com voleu que us la dongui
si no la puc apagar?
-Tira-li aigua calenta
que aixís se’t ‘pagarà.
-Com voleu que n’hi tiri
si en tot casa no n’hi ha?
-Doncs, tira-li vinagre,
que aixís s’apagarà.
-Com voleu que n’hi tiri
si en tot casa no n’hi ha?
-Dona’ns-la, doncs, encesa,
que aquí ja passarà.
Mentre allarguen els braços
les mans els va tallar” (pp. 346-347).
Així, en la rondalla esmentada, la filla petita, que no volia deixar-se seduir per la maldat d’una dona vella, anava darrere de la dona, li tanca la porta i el capità dels lladres “passava la mà pel forat de la porta per veure si la podia obrir.
Ella, que no, que no”. I aquesta filla, com en moltes rondalles i en una quantitat important de cançons recopilades per Sara Llorens en Pineda de Mar, actua amb tanta rapidesa i amb tanta força que “En va tallar nou, de caps! Només quedava el capità i ja no va voler provar-ho”.
Si, en la rondalla, responia així la filla petita, en aquesta cançó del llibre “El cançoner de Pineda”, ho fa la criada, la qual, primerament, podria semblar que té un paper secundari però, per contra, veiem que també està ben considerada.
Notes: [1] Textualment.
[2] En el DCVB, “escon” apareix definit com “Banc llarg i de respatla alta, com el que sol haver-hi a les cuines de pagès, a l’església parroquial, etc.”.
[3] Despertar.
[4] Roncar.
[5] Candela relativament curta i gruixuda.