Un altre poema del llibre “Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII”, a cura d’Albert Rossich, i que figura com el poema XX[1], té una part que diu així:

“Ella té los pits tan tendres

que les mamelles s’acorren

de vèurer que tot és llet,

tant de dintre com de fora;

    cos d’agulla de cosir,

la cintura melindrosa,

lo ventre una caramida

per lo que atrau i deporta;

    més blanc és que mil cotons,

rodonet com una poma.

   (De les anques no en dic res,

perquè mai li mir la gropa;

sols sé que em fan més servei

que no dos coixins de ploma)”.

 

En acabant, descriu, per exemple, “Lo conyet” (en el vers 39), les cuixes, les cames i, a més, que l’home es troba amb una dona que el tracta com una persona, així com ell a ella:

“Ella em diu: ‘Lo meu senyor,

lo meu bé, la mia mona,

lo meu rei, la mia vida

i lo meu Papa de Roma;

vós sou lo meu cotonet

vós sou la mia persona,

vós sou lo meu regalet,

vós sou la mia amor dolça.

A vós tinc jo de servir

i de vós he de ser tota,

ab vós me tinc de folgar

i ab vós tinc de ser nóvia.

    De on veniu que tant suau?

Voleu que us mate una polla?

Mentres la polla es courà

gozarem de l’amor dolça” (p. 40).

 

És tan preciós aquest poema que, realment, convida a llegir-lo i a difondre’l. I, finalment, un toc matriarcal que no passa desapercebut, ja en els darrers versos, quan diu l’home:

   “Jo us diré què em succeí

ab esta tan galant mossa:

Després de ser-m’hi folgat

algunes trenta mil voltes,

    ab astuciosa traça,

com la més sutil rabosa,

me pregà encaridament

la deixàs pujar dessobre[2].

    Fiu-ho per a fer-li’n pler” (p. 47).

 

Finalment, dir-vos que, anit, una amiga de Facebook, de les Illes Balears, em preguntà com podria accedir a aquest llibre i, immediatament, li ho escriguí i, un poc després, ho plasmí als meus amics. Conec dones de més de setanta anys, que són catalanoparlants i que aproven aquest tipus de poesia, que ja existia abans del moviment il·lustrat del segle XVIII.

 

Notes: [1] Com indica Albert Rossich, “El poeta descriu a un corresponsal seu les qualitats de la seva amant Margarida, sempre a punt de complaure’l i no desdenyant de prendre a vegades la iniciativa”  (p. 38).

[2] En el DCVB, figura com aglutinació de de junt amb sobre i indica que vol dir sobre.