En relació amb la visió matriarcal de la sexualitat, hi ha un poema interessant en el llibre “Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII” i que no té a veure amb la visió de la sexualitat que, en nom de la cultura, del progrés i de la racionalització, impulsarien els il·lustrats del segle XVIII, els quals menypreaven la gran majoria de la població, ja que la consideraven incultes, malfaeners, ociosos, etc. Però, com veiem, a hores d’ara, la gran majoria dels catalanoparlants que fa comentaris en Facebook, vinculats a poemes (o a cançons) d’aquest tipus, els aprova.

“Dos casats, per dar-se pler

usen de mascle i femella.

Digué lo marit a ella,

estant al dolç pas postrer:

     ‘Oh, si açò pogués esser,

i sempre pogués durar

tant quant trigaria anar

un caragol a Madrid!’

Respongué ella: ‘Ai, marit!

Anar? Anar i tornar!’” (p. 11).