Altrament, en la web “Cançons”, en abril del 2021, trobàrem que, en l’entrada “Cançons de la Rondalla de Catí. Jotas baturras” (https://www.catimenu.com/cansons.htm), hi ha una composició del mateix ram:
“Jo sé una cançó
de fil i cotó;
ma mare, mongeta,
i, mon pare, rector
(me menjo la figa
i tiro el peçó).
A mossos, a mossos,
me faig un gipó.
Campana de fusta,
batall de segó”.
Empiulant amb aquesta cançó, la qual plasmàrem en Facebook el 5 de setembre del 2022 en el meu mur, ens reportaren “La meva mare la contava, però molt més curta:
“Jo sé una cançó
de fil i cotó,
campanes de plata
i barret de senyor” (Francesc Castellano Vilamu).
I més, el mateix dia en el meu mur: “La mare la cantava com en Francesc Castellano” (Maria Aguilar Oliver), “Ara sí. L’àvia la cantava com en Francesc Castellano. Ja no la recordava” (Rosa Garcia Clotet), “Jo, igual que Francesc Castellano” (Montserrat Cortadella), “Sí. Ma mare la cantava com te la canta en Francesc Castellano. És una cançó que surten sants… i força llarga. Trist que, quan la mare me la va cantar, els darrers anys, jo no l’escrivís” (Ramona Ibarra), “A casa, la iaia ens la cantava” (Neus Castellví Asensio).
El mateix 5 de setembre del 2022, en el grup “Dialectes”, en nexe amb aquesta composició: “Una altra versió:
‘Jo sé una cançó
de fil i cotó,
campanes de plata
i barret de senyor’”,
a qui Núria Robert Valls li comentà “Jo també, explicat per la meva besàvia Maria, per part de mare. Naixqué a Calig”, en la comarca valenciana del Baix Maestrat. Igualment, Maria Montserrat Morera Perramon li addueix “Continua:
‘Senyor capità,
passeu al davant,
farem botifarres
del cap del gegant’”.
A banda, An Gelina afegí “A la Ràpita, cantem només la primera part; i, el primer vers, modificat (almenys, a ca meua):
‘Tinc un cançó
de fil i cotó,
ma mare és mongeta,
i mon pare és rector’[1]”.
Més mots relatius a aquesta cançó de fil i cotó:
“La tia Maria,
la del carreró,
se menja la figa
i tira el peçó” (Antonio Nebot Salvador),
a qui Pilar Salvador Jasá li reporta “A Calaceit, la cantem així:
‘Tia Maria
del carreró,
que menja carbassa
i caga meló’”[2].
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
Notes: [1] En l’original, posà “i mon pare és [retó]”.
[2] En l’original, “que minge carbassa i cague meló”.
