Ball de Nyetus
En el llibre “100 Llegendes de la Plana de Vic”, de Xavier Roviró i Alemany, veiem que, «Per Carnestoltes i per la matança del porc a Folgueroles, a les masies del voltant i a bona part de les Guilleries, hi havia el costum de ballar el Ball dels Nyetus. El ballava la gent gran quan tenia ganes de gresca. Era un ball una mica esbojarrat. És molt senzill de ballar. Has de moure el cul i això feia riure els que ho miraven. Hi havia un vell a Folgueroles que, per fer broma, tocava el cul a la noia que feia de balladora amb ell” (p. 57).
Ben mirat, en l’entrada “Els Nyitus” (https://ministrersolot.wordpress.com/2007/01/16/els-nyitus), publicada en el 2007 en la web “Ministrers de l’Escola de Música d’Olot”, podem llegir que “El Ball dels Nyitus es ballava a Sant Julià de Vilatorta. Els balladors solien ser una parella de vells que sortien al centre de la plaça disposats a fer riure la gent. La dona feia el que li venia de gust, com més estrany i extravagant, millor, però sempre seguint el ritme de la melodia. L’home l’havia de seguir-la i d’imitar-la sense perdre el ritme, ni el to d’ella, per tal de no discordar”. Per tant, copsem que és la dona qui determina el ball, que es fa lo que ella indica, com en altres balls matriarcalistes.
A més, se’ns comenta que, “A Besalú, la Garrotxa, feien un ball amb unes característiques molt semblants. S’anomenava La Figuetaire. Igual que en els Nyitus, els balladors figuraven ser una parella de vells (…). També es feien ganyotes. El ball es feia amb la melodia del Ball de Sant Ferriol”.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
