Bon dia,
Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿preferien festes en relació amb la natura abans que amb el cel? Gràcies.
Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.
El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.
Avant les atxes.
Una forta abraçada,
Lluís Barberà i Guillem
****
Quant a missatges, el 28 de juny del 2025 plasmaren que, “En aquells temps, les festes venien molt determinades pel calendari i per les estacions. Eren impensables altres tipus de celebracions” (Xec Riudavets Cavaller), “De totes classes de festes de la natura, quan tenia ocasió. I de les populars” (Àngels Sanas Corcoy), “El que recordo, que la iaia gaudia moolt les festes de la vila de l’avi (Barberà de la Conca), on hi havia la seva família. I, després, les de Rupit, que les va conèixer amb mi de petitona” (Montserrat Cortadella), “No. La meva àvia li agradaven les revetlles, els pasdobles i les jotes catalanes” (Montserrat Espallargas), “No. Ni l’àvia, ni la mare” (Àngels Santacana Casals), “Nosaltres, sempre que podíem, anàvem al bosc a gaudir i a menjar!!!!!” (Roser Canals Costa), “Sí. Les festes fetes a la platja a la nit; i, de dia, al camp a l’estiu. I, a l’hivern, a tota la masia” (Lydia Quera).
Finalment, ma mare (nascuda en 1943), el 28 de juny del 2025 em digué que “Allí, [ en la ciutat de València dels anys quaranta i primeria dels cinquanta del segle XX,] el dia que hi havia partida [ de pilota valenciana], hi havia molt d’ambient pel carrer.
En Alaquàs [, on passí a viure a dotze anys], per darrere de Mercadona [de l’actual Avinguda País Valencià], recorde, en festes, tancar els carrers de darrere i jugar a pilota i, després, anar a veure la disparada. De jove, amb setze o díhuit anys”.
Agraesc la generositat de les persones esmentades.
Una forta abraçada.
