Bon dia,
Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos comentaren sobre hòmens que escuraven? Apareix en una rondalla recopilada per Antoni Ma. Alcover. Gràcies.
Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.
El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.
Avant les atxes.
Una forta abraçada,
Lluís Barberà i Guillem
****
En el meu mur, el 7 de juny del 2025 ens posaren “‘Hòmens’?? No ho entenc.
‘Homes’?
Es padrins feien de tot cada un, tant coses des camp, com de sa casa.
Venc de familia pagesa i ho som; ara, per gust.(realment docent)” (Maria Galmes Mascaro).
Quant a missatges, el 7 de juny del 2025 plasmaren, “A casa, ens van ensenyar a fer-ho amb seny i, a l’escola, que m’hi romania a dinar, que no estava bé deixar un plat totalment net: sempre una mica, perquè era golafreria. Netejar els plats, els gots… després d’haver menjat, llavar-los amb sabó, amb fregall…, també fonamental. No deixar-ho acumulat: fer servir i netejar” (Antonia Verdejo), “A la família del pare, els homes no feien res: ni a la cuina, ni a l’aigüera; tan sols ajudaven en l’època de la matança del porc, a final de novembre, quan se salava la cansalada i els cuixots, es fregien els llardons i es confeccionaven les llonganisses i les botifarres de penjar i de fregir… En acabar les dues o tres jornades, els homes ajudaven a escurar.
A la de la mare, l’avi (patriarca) no sabia ni obrir un ou, ni hi tenia afició.
Però les tres filles de la casa tenien tres marits, i mon pare i els dos cunyats cuinaven tots tres en els aplecs familiars: matar conills o pollastres, arreglar peix de tall (la mare i les filles, peixateres), fer arrossos, costelles a la brasa o truites de vuit ous en paelles monacals…
També, en acabar, els homes ajudaven a escurar” (Joan Marrugat), “Mon pare ho feia i també el cafè” (Octavi Font Ten), a qui, el mateix dia escriguí que “L’avi patern de ma mare (1874) conta ma mare que tenia bon gust per a fer caragols”, “La meva mare, no: ella era de l’opinió que els homes no havien de fer res de les coses de casa” (Montserrat Carulla Paüls), “Que va! Recorde que jo, de casat, vaig fer una paella a casa ma mare i vam anar nosaltres, els meus germans i els cunyats i les cunyades. Després de dinar, em vaig alçar i vaig escurar… Ma mare em va dir ‘Peus de fotja’ en amunt. És clar: no li vaig fer ni cas. Però quin batistot que va agafar!” (Josep Ferrer Ferrer), “Noooo” (Àngels Sanas Corcoy), “A casa, com que tot eren dones, el pare no feia res” (Àngels Salvador), “A casa, tant l’avi com també el pare, treballaven tot el dia: del matí fins el vespre. Els plats era la feina de la casa, com anar a comprar a la plaça i fer el dinar i cuidar els nens. Era la manera d’organitzar-se en aquella època” (Joan Prió Piñol), “A casa de l’àvia materna, els hòmens escuraven. A la de l’altra àvia, no era ben vist. Però eren tot dones” (Joan Colera), “Les feines de la casa sempre les feien les dones. Jo ja era una mica grandet quan vaig veure escurar un home” (Xec Riudavets Cavaller), “La mare escurava els ossos dels plats per rentar-los. Els homes: fer les feines de la casa era mal vist, però, quan es tractava del lloc de treball, era normal i necessari” (Rosa Rovira), “No n’hi havia cap que escuràs” (Eusebia Rayó Ferrer).
En el grup “Dialectes”, el 7 de juny del 2025 ens comentaren “El que avui entenem per ‘escurar’, és a dir, ‘Rentar els plats, els gots i els coberts després de cada menjada’, de cap manera. Els hòmens, ni s’acostaven a la cuina: això era treball sagrat de les dones.
Ells, segons deien elles, ja tenien prou a anar a treballar i a portar el jornal a casa. De la casa, se n’ocupaven elles, que, segons comentaven, no treballaven, perquè no portaven diners a casa” (Josep Fontestad Molina), a qui, entre d’altres coses, li escriguí que “mon avi matern (1906) era qui cuinava”.
En el grup “Cultura mallorquina”, el 7 de juny del 2025 adduïren “Que vaaaaa!!!
Es homes no feien res a ca seva si hi havia filles.
En canvi, sa meva padrina (sa mare de mumpare) va tenir quatre fills seguits abans de tenir una nina i, quan va veure que només tenia al·lots, va dir ‘A fer feina tots!’ i els feia escurar, parar taula, fer es llits i ajudar a cuinar i, així, mumpare sabia fer un poc de tot. Però aixó no era normal” (Francisca Noguera Bordoy).
Ben mirat, ma mare, per telèfon, el 7 de juny del 2025 em digué “Quant a l’escurada, els llibrells, les calderes,… lo més gran. També ajudaven a netejar les màquines de bullir. Moltes vegades, perquè eren faenes pesades”.
L’avi Miquelet (1874) feia sempre els caragols i, a més, presumia que ho feia millor que ningú. Paciència.
Mon pare, a vegades, netejava la botiga, la casa o escurava”.
Finalment, ma mare considerava 1) que, abans de la dictadura del general Franco (1939-1975), la situació seria més igualitària entre hòmens i dones; i 2) que el tema era interessant i molt obert.
Agraesc la generositat de les persones esmentades.
Una forta abraçada.
