Música matriarcal en el llibre “De la marina i muntanya (Folklore)”, d’Adolf Salvà i Ballester (1885-1941).

Entre les cançons que hem triat per a aquest punt, n’hi de romanços de bressol, com ara, u de xiquetes que diu així:

“ROMANÇ DE XIQUETES

 

En este llit, em gití,

set àngels em trobí:

tres, als peus; quatre, al capçal;

la Verge Maria enmig,

qui diu: ‘-¡Xiqueta, dorm i reposa,

no tingues por a la mala cosa,

que, si la mala cosa ve,

jo la despatxaré’” (p. 189),

 

és a dir, que la dona que li la canta, la faria fora i, per tant, faria valença a la xiqueta.

En acabant, posa una cançó prou coneguda en terres catalanoparlants i vinculada amb l’escola i amb Nostra Senyora:

“La Mare de Déu,

quan era xiqueta,

anava a costura

amb una cistelleta.

La mestra li deia:

‘-Senyora Maria:

quina randa fa?’.

‘-Randeta fineta

per al tafetà’.

‘-Qui la tallarà?’.

‘-Qui la cosirà?’.

‘-Santa Magdalena,

qui té bona mà’” (p. 190).

 

“Ja plou, ja neva,

ja pixa l’agüela;

ja plou i plourà,

repica el morter,

farem una xica

com un garrofer.

 

Plou, plou,

carabina[1], caragol,

trau les banyes

que ix el sol.

Ja plou aigua menudeta,

les campanes van al vol,

la pobreta Tereseta

que el seu nóvio no la vol.

Tres dies fa que no pixa l’agüela,

quatre en farà, si no pixa demà.

Ja plou i plourà,

farem un replà,

repica el morter,

farem una xica com un garrofer” (pp. 194-195).

 

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

Nota: [1] En l’original, “caravina”.

 

assemblea-pagesa-6f (1)