Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos comentaren que les dones solien donar llum prop d’altres dones?

Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web. A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a comentaris, l’11 de gener del 2025 ens escrigueren “Bon dia, Lluís,

Tant l’àvia com la besàvia, ho varen fer soles” (Montserrat Cortadella), “Mai me’n van parlar. Crec que ho consideraven tabú”, (Xec Riudavets Cavaller), “El que sé sobre la qüestió d’avui, és que es contactava amb una llevadora uns dies abans del part i, quan aquest ja era imminent, se l’anava a buscar i ja anava a la casa per a ajudar al part.

Crec que alguna dona (família de la llevadora) hi hauria, per si es necessitava ajuda d’alguna manera” (Rosó Garcia Clotet), “No” (Joan  Mengual Cirac).

Igualment, ma mare, el mateix dia, per telèfon, ens comentà sobre les paraules de Rosó Garcia Clotet: “En el poble, una dona que feia de comare, feia de comare de totes [les dones que anaven a ser mares]. Quan nasqué la meua germana, en plena guerra, mon pare cridà una dona. Aquella dona li digué que [ella no era la comare, sinó una altra. I, abans que vinguera la comare, la meua germana] Havia nascut de cul i a soles.

Per ací, era lo que s’estimava”. Afegirem que, en relació amb les paraules de Xec Riudavets Cavaller sobre el tabú, adduí “Clar que si!”.

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.