Bon dia,

Vos adjunte ací la qüestió del dia, hui, 27 de setembre del 2024:

“Les vostres àvies (o padrines) o mares, si havien nascut abans de 1920, ¿què vos comentaven sobre la tardor? Gràcies”. 

El meu correu electrònic és flotant.43@gmail.com

Una forta abraçada i bon cap de setmana,

Lluís

****

Tot seguit, exposem que, hui, 27 de setembre del 2024, Rosa Rovira ens ha escrit aquestes paraules:

“— Tardor. Temps de recollida dels darrers recursos que et donava la terra: carbasses, mongetes seques, magranes, panotxes de blat de moro, glans, nous, bolets…

També procurar de recollir llenya perquè l’hivern era molt llarg”.

En nexe amb aquest comentari, ma mare (1943), m’ha dit “Decadència.

Aleshores, l’hivern era molt llarg i la primavera era molt agradable. I la tardor, molt tristoia.

La primavera: venia eixe temps que, amb una manteta [i uns llençols], dormida de gust”.

A més, Fina Pujolràs ha adduït que, “A la tardor, les dones de casa parlaven, amb alegria, dels bolets. Tant per la meva mare, com per la meva iaia, era molt satisfactori anar a ‘caçar bolets’.

A la mainada, se’ns ensenyava com buscar-los, netejar-los, salar-los per a tot l’any…

Altres temes de conversa eren les castanyes i la fruita de tardor. Gaudíem anant a collir castanyes, preparant-les per torrar i menjant-nos-les.

Ens ensenyaven com n’és, de beneficiosa, la tardor, per les pluges.

També celebràvem que s’escurcessin els dies, perquè hi havia més hores per estar amb la família, a casa”. 

****

Posteriorment , Salvador Blasco Peris comentà “Que és el temps per anar a replegar olives”.

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una frase: “Allargar-se la nit”.

Una forta abraçada i bon cap de setmana.