El sentiment de pertinença a la terra, al barri i el paper maternal

El 1r de setembre del 2024, després que m’acceptaren en el grup “Tu no ets de Gràcia si no…”, escriguí “¿Teniu articles o poemes referents al sentiment de pertinença a la terra, a la comarca, al poble o bé al barri? ¿Coneixeu persones que n’hagen escrit? Gràcies.

És per a l’estudi sobre el matriarcalisme”.

Tot seguit, una dona del grup, Ane del Blanco, ens comentà que “La petició de placa blava per Aute a la Plaça Rovira té a veure amb el seu sentiment de pertinença al barri: ‘Plaça Rovira, vella Plaça Rovira del meu barri de Gràcia’ diu la seva cançó ‘Somnis de la Plaça Rovira’.

Ell sempre explicava que el seu sentiment de barri popular només el tenia amb Gràcia. Està recollit en moltes entrevistes en les quals parlava en català”.

En acabant, la cercàrem en Internet, per exemple, en la web “Cancioneros.com”, en què figura la lletra de la cançó “Somnis de la Plaça Rovira” (https://www.cancioneros.com/nc/11356/0/somnis-de-la-placa-rovira-luis-eduardo-aute), de l’artista Luis Eduardo Aute (nascut en Manila en 1943). Diu així:

“De vegades, els somnis

viuen la realitat

i, a l’invers, hi ha vida

que fa real lo somiat.

 

com és aquesta nit dolça

d’un agost d’envelats:

pels carrers, fent la festa

que em transporta al passat,

 

un passat com un barri

de futurs sense espills

on van viure els meus avis,

on van néixer els seus fills”.

 

Per tant, el cantant, qui, fins a ben avançada la infantesa, no estigué en la ciutat de Barcelona, està en el barri i el plasma: festes, on havien nascut els seus padrins, on ho feren els seus fills, això és, on hi havia part de la seua família i, així, continuïtat.
Igualment, afig 

“Tinc records del meu pare

quan, després del treball,

ens baixàvem a beure

les orxates d’en Vall.

 

Plaça Rovira, vella Plaça Rovira

del meu barri de Gràcia,

i el meu cor adormit,

Plaça Rovira, em bategues guspires

d’un foc que ja era cendra…

I, més que fum,

ets tota llum

aquesta nit”.

 

O siga, que el pare fa un paper, en part, maternal i participatiu en la zona, principalment, en la Plaça Rovira, una mena de punt de trobada, com solen ser-ho moltes.

Adduirem que el tema esdevé de nit, un tret vinculat amb el matriarcalisme.

A banda, diu

“I, a la nit, ens n’anàvem,

per canviar un poc d’ambient,

fins el Bar Comulada,

el palau d’en Climent,

 

on les ensaladilles

de la seva patent

feien que el tast dels somnis

fos un gust pel client”.

 

 

En aquests versos, copsem una relació amb bona avinença entre el comerciant i el client. Després, reporta que

“La farmàcia d’en Pere

i el quiosc deien ‘Prou:

a tancar, que ja arriba

el darrer trenta-nou’”.

 

Com podem veure, sovint, apareixen els noms familiars, com es coneixen personalment.

Finalment, Luis Eduardo Aute posa part de l’educació que tingué amb son pare, quan tots dos caminaven junts:

“I, al primer son del somni,

quan el temps va partir,

el meu pare em deia:

‘Anem a casa a dormir’.

 

I, en silenci, tornàvem

lentament cap amunt,

a la torre dels avis

i tots els seus difunts.

 

I, entre el pou i les pedres

del jardí de Massens,

la galàxia ens plorava

pluges de Sant Llorenç.

 

I el meu pare em parlava

assenyalant-me el cel:

‘Fes-li, abans dels teus somnis,

un petó al teu estel’”.

 

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.

 

assemblea-pagesa-6f (1)

Deixa un comentari